Sàhara Occidental
El 14 de novembre de 1975 es van signar a Madrid els acords tripartits pels quals Espanya cedia al Marroc i a Mauritània la seva darrera colònia a l’Àfrica, l’anomenat Sàhara Espanyol. S’iniciava aleshores la qüestió del Sàhara Occidental.
Un conflicte en què, d’una banda, la població autòctona sahrauí reclama el seu dret a l’autodeterminació davant el Marroc que defèn la seva sobirania al territori.
Avui, més de 30 anys després dels acords tripartits, l’ocupació marroquina es manté pràcticament en els mateixos termes que durant la dècada dels 70, els sahrauís refugiats continuen als campaments instal·lats a la hamada algerina i el Pla d’Arranjament iniciat el 1991 ha entrat en un punt mort després d’innumerables bloquejos. Durant aquestes tres dècades, la societat espanyola ha teixit forts llaços de solidaritat amb el Sàhara Occidental.
A cada regió espanyola s’han creat associacions d’amistat amb el poble sahrauí. Però, tot i existir un sentiment generalitzat que dóna suport a la lluita per l’autodeterminació, la classe política ha estat molt cautelosa, des de la transició democràtica fins l’actualitat, a l’hora de reclamar davant el Marroc i davant la comunitat internacional l’exercici del dret d’autodeterminació per als sahrauís.
