Violència seguretat i Construcció de pau a les ciutats

  • Fons bibliogràfic
  • Pau, Antimilitarisme i Conflictes, Informació i documentació
  • A partir de 16 anys
  • Català
  • Tica Font i Pere Ortega
  • Gratuït amb fiança 0.00€
  • Teixell: electrònic

El Departament d’Afers Econòmics i Socials de Nacions Unides preveu que l’any 2050 el 68% de la població mundial viurà en zones urbanes. Aquest augment es produirà de manera desigual geogràficament, però en general el procés urbanitzador continuarà augmentant i serà més ràpid en països amb rendes baixes, els empobrits, així com en països amb rendes mitjanes. Aquesta disminució en el nombre d’habitants en zones rurals serà deguda, per una banda, a les baixes taxes de natalitat i, per l’altra, a les grans migracions que es produiran pels efectes del canvi climàtic (sequeres, desertització, catàstrofes naturals i conflictes). Aquestes grans ciutats absorbiran un flux migratori permanent de persones que intenten millorar les seves condicions de vida i arriben a unes ciutats on l’economia principal és la terciària. Aquestes migracions seran desiguals segons els països, enriquits o empobrits. En les ciutats dels països empobrits, on predomina la subocupació i una important segregació espacial en les anomenades faveles o slums, la població es distribueix en l’espai urbà segons el nivell de renda. Així, es formen uns extraradis molt deteriorats on la desigualtat i la segregació espacial repliquen les desigualtats econòmiques. No és solament que els més pobres viuen en una determinada zona, sinó que el nivell d’oportunitats en educació, salut, accés a la cultura o altres serveis de la ciutat és diferent segons la capa social a la qual es pertany i està relacionada amb la zona on resideixen aquestes persones.

Així, la ciutat és l’espai on es desenvolupen, si no tots, gran part dels conflictes del món actual. En les grans conurbacions urbanes, la població és heterogènia socialment i culturalment donat que els seus habitants poden provenir de diferents regions o països on la major part dels conflictes es dirimeixen en l’espai públic producte de reivindicacions polítiques, culturals, de caràcter mercantil o de l’àmbit interpersonal privat. Conflictes que enfronten als moviments socials front l’autoritat política governamental, per problemes derivats de demandes socials, o contra aquells que pretenen apropiar-se de l’espai públic per a dur a terme els seus interessos mercantils.