Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
23/05/2013

«Amb educació, els nens i nenes de Buenaventura, podran conscienciar-se i lluitar» (maig 2013)

Dagua és el riu que passa per Buenaventura, a la costa Pacífic de Colòmbia. Des de fa uns anys, una entitat gironina, ONG Dagua, hi treballa amb un clar objectiu: treure els nens i nenes del carrer i dur-los a l'escola. Per això, han habilitat l'edifici amb aigua potable i lavabos, una aula pels més petits i hi han fet un menjador, per assegurar, com a mínim, un àpat diari. Hem parlat amb Olga Grueso i Estefania Yus, d'ONG Dagua.

Olga Grueso i Estefania Yus, de l'ONG Dagua. Contacte.

L'any 2006 poseu en marxa la vostra entitat. Què hi ha darrera la creació d'ONG Dagua?

OLGA: L'entitat neix perquè coneixíem les necessitats de Buenaventura, on ara estem treballant. És una zona molt oblidada pel govern. Tot i ser el principal port del Pacífic de Colòmbia, no hi ha gaire inversió en educació. Quan vam iniciar l’ONG, a més, el conflicte entre la delinqüència, l'ELN i les FARC estava molt viu. Era un temps de molt de caos. Jo sóc d'allà i les altres companyes de l'entitat hi havien anat, per col·laborar en un centre de discapacitats: l’una com a mestra i l’altra com a metgessa. Vam decidir iniciar plegades alguna acció per ajudar, sobretot, els infants orfes.

ESTEFANIA: Per culpa del conflicte armat, n'hi ha molts en aquesta zona, i sense escolarització, sense alimentació…Les condicions per als mestres també són pèssimes. Quan vam iniciar l'ONG els mestres estaven fins a un any sense cobrar res del seu sou.

OLGA: En aquests anys, la situació havia anat millorant una mica. Però el més curiós és que tot i que ara Colòmbia està considerat com un país emergent, que està creixent, s’ha tornat a reforçar la precarietat. Pel que fa al barri on treballem, és força pobre i s’hi ha concentrat els tres grups conflictius: les FARC, l’ELN i el narcotràfic. Per això hi ha tants d’orfes i en part, per això neix Dagua: per ajudar a escolaritzar els nens i nenes. Són nens que pel fet de néixer allà, ja creixen amb un alt grau de discriminació i són fàcilment captats com a “informants” pel narcotràfic, els paramilitars i les guerrilles. Tenen unes condicions de vida lamentables. Creiem que una manera d’ajudar-los és amb l’educació. Amb educació i coneixements poden conscienciar-se i lluitar.

Beques d’estudi, adequació d’instal·lacions escolars, d’una biblioteca-ludoteca...fins al moment us heu centrat en la infància.

ESTEFANIA: Vèiem que hi havia molts nens i nenes que havien de deixar d’anar a l’escola perquè les famílies no podien pagar l’uniforme o el material per l’escola. Fins i tot hi havia famílies que per poder menjar necessitaven els ingressos que aportaven els nens treballant al carrer. L’escola no era prioritària i hi havia molt absentisme escolar.

OLGA: A més, els nens de 8 o 9 anys que eren captats com a “informants” per les bandes cobraven uns diners i veien que era més profitós treballar, que anar a l’escola. Per nosaltres era prioritari treure’ls del carrer i portar-los a l’escola.

ESTEFANIA: Primer vam començar a adequar les instal·lacions: no hi havia ni aigua potable ni lavabos. Després vam arreglar l’aula de kinder, la dels petits, i un pati dins l’escola on els veïns hi tiraven les escombraries. Vam haver de posar reixes, perquè entraven a robar el poc que hi havia…

Quines altres mancances tenen els nens i nens que arriben a l’escola de Buenaventura?

ESTEFANIA: Els nens i nenes del barri on està ubicada l’escola, en tenen moltes. Però ens hem anat centrant en els orfes perquè encara ho tenen pitjor. Alguns viuen amb els tiets, o els avis...viuen sobretot al carrer…A vegades tenen un dels dos progenitors, però igualment viuen en pitjors condicions que la resta. I ens hem trobat, fins i tot, amb casos de desnutrició severa.

OLGA: Teníem un cas molt greu, de dues germanes: una nena de 5 anys que pesava 7 quilos i la de 8, que en pesava 9. Des de que mengen a l’escola, ja tenen un pes normal.

ESTEFANIA: Aquests són dos casos extrems però hi ha d’altres desnutricions importants, amb molt baix pes. Això facilita malalties com la tuberculosi, que en aquesta zona està molt estesa. Tot és a causa de la pobresa i de les males condicions higièniques en les que viuen.

Ara mateix esteu treballant en un menjador social a Buenaventura per garantir la nutrició i seguretat alimentària d’infants orfes o en risc d’exclusió social.

ESTEFANIA: Ens hem centrat en el menjador com a primer pas: que estiguin ben alimentats perquè no es posin malalts i per reduir l’absentisme escolar, ja que així no han de treballar per aconseguir menjar. Però és que a més, si no mengen bé, tampoc poden seguir les classes. Llavors ens hem centrat en un grup de 25 nens i nenes, a qui facilitem el material escolar i un àpat diari. Per Nadal, a més, fem un extra perquè també ho considerem important, i reben joguines que d’altra manera mai podrien tenir.

OLGA: També els fem control de pes i talla, cada tres mesos, al centre sanitari. I els anem revisant la nutrició, amb una nutricionista, perquè hi ha casos de mal nutrició. En aquest cas, fem sensibilització als adults sobre el tema de nutrició. 

A Santa Eugènia del Ter, barri al qual teniu molta vinculació, també s’està posant en marxa una iniciativa similar. La crisi ens està acostant?

ESTEFANIA: Sí, es comparteixen problemàtiques. Potser a Colòmbia sempre hi ha hagut molta diferència entre la gent pobra i la rica i continua havent-hi. I ara aquí, sembla que ens hi anem acostant.

Quants socis i sòcies sou?

OLGA: Tenim uns 27 socis. Alguns col·laboren de manera fixa i d’altres de manera eventual. Però el nucli d’acció som 6. A l’hora de projectar quin projecte farem, som més. La gestió però, recau més en el nucli dur.

ESTEFANIA: Hi ha el cas curiós d’algun soci; una nena va demanar als seus pares, com a regal de comunió, apadrinar a una nena. I ara, a més de col·laborar econòmicament amb l’entitat ,té contacte amb una de les nenes de l’escola. També hi ha el cas d’una altra nena, de la Bisbal, que a l’estiu fa braçalets, i el que guanya ho dóna a l’ONG.

Vau fer alguna col·laboració amb Teixidors de Xarxes, treballeu en xarxa amb d’altres entitats?

OLGA: Costa trobar vies de col·laboració amb d’altres entitats. Temps enrera també havíem iniciat la col·laboració amb Huellas de Colòmbia, però ara mateix tampoc hi són.

Quines activitats de sensibilització féu a Girona?

ESTEFANIA: Els socis reben el butlletí on els expliquem com va avançant el projecte. De sensibilització hem anat a fer xerrades a algun institut com el Vallvera de Salt, a La Bisbal, dins la presentació de l’Agenda Llatinoamericana, anem a fires d’entitats i expliquem què fem.

Quins projectes de futur teniu entre mans?

OLGA: Ja estem iniciant un projecte de prevenció de la tuberculosi perquè ens hem trobat amb un alt percentatge d’infecció a la zona, tant entre els adults com en els nens. La majoria de les famílies amb les que treballem viuen en hacinamientos i tenen molts números de tenir la bactèria. Al voltant del barri hi ha moltes famílies que s’han anat allotjant pels volts, fugint de les guerrilles...Quan són nens es poden vacunar, però de grans han de fer un tractament. Ara de moment, fem sobretot prevenció i hem començat a fer anàlisi de les famílies i detecció.

I treballeu les seqüeles psicològiques de la violència en els infants?

OLGA: És també un projecte de futur. HI ha nens amb moltes seqüeles que han vist com mataven els seus pares. A l’escola, tenim una nena a qui van matar la seva mare mentre li donava el pit. Tenia 6 mesos...Ara viu amb l’àvia, que té molts problemes econòmics, i amb un noi que té tuberculosi en fase terminal...Ara té cinc anys.

Inseguretat ciutadana, narcotràfic, corrupció, prostitució, atur, analfabetisme...Quines millores socials ha viscut la població del Departament de la Valle del cauca, en els anys que fa que hi sou col·laborant?

ESTEFANIA: Va a èpoques. La violència es va refredant i activant.

OLGA: Semblava que el tema de la violència havia millorat i ara fa un parell de mesos, torna a reactivar-se. Al 2007, jo hi vaig anar perquè sóc d’allà i calia fer el seguiment del projecte. Però la resta de companyes de Dagua, que són d’aquí, no hi podien anar perquè podies veure assassinats al carrer. Era horrorós. Al 2009-2010, va baixar la delinqüència però ara ha empitjorat altre cop.

Veurem una Colòmbia en pau?

OLGA: No cal ser pessimista però és dificilíssim. A Buenaventura hi ha tota una economia vinculada a la il·legalitat: a les mines d’or, el narcotràfic... Hi ha molta corrupció i molta riquesa vinculada als grups violents.

ESTEFANIA: A més, al ser un port, és perfecte per al narcotràfic...Buenaventura és com una petita illa, amb entrades i sortides al mar...perfecte per a la delinqüència...El narcotràfic subvenciona aquests grups en la compra d’armes...ELN, FARC, tot és el mateix, està molt barrejat, i hi ha, a més, els interessos internacionals....es fa difícil pensar que algun dia s’acabarà.

 

Amb el suport de

Amb la col.laboració de