22/02/2022

Ànima Mater: «Per llei s’ha de poder empadronar a tothom i a Figueres no es fa.»

Són la Marina, en Mohamed i la Judit d'Ànima Mater. Al final de l’entrevista s’incorporen també l’Aissa i en Mouad. Ens trobem en un bar. Encara no tenen local tot i que ja apleguen una petita comunitat de més de 70 persones, la majoria no regularitzades. 

Una comunitat de gent que entra a l’entitat per participar a l’hort comunitari, per donar o rebre suport, per sentir-se útils i sobretot, per fer pinya en una ciutat, Figueres, que malgrat el gir polític cap a l’esquerra no ha fet el tomb social que s’esperaven alguns dels figuerencs i figuerenques assegudes avui entorn la taula.

-Ànima Mater és una entitat nascuda en plena pandèmia. Un començament una mica accidentat no?

MOHA: Sí, però ens hem adaptat com tothom. Amb la covid vam haver d’engegar les assemblees en línia. I de moment no tenim local i anem fent reunions a bars i on ens deixen. En la reunió de desembre va sorgir la necessitat de disposar d’un local on fer l’intercanvi lingüístic, activitats, on trobar-nos...

JUDIT: Sí, en l’assemblea de desembre vam decidir que ens presentàvem a una convocatòria de subvencions per poder accedir a un pis de lloguer o local que ens servís tant per trobar-nos i fer activitats, com per poder acollir a persones que en un moment donat es puguin trobar en situació de carrer o que necessitin un lloc per empadronar-se. De moment, però, seguim sense. 

-Ara en parlaves tu Moha. Hi havia la intenció de dissenyar un projecte d’intercanvi lingüístic i cultural. L’heu arribat a iniciar?

MARINA: El format està en procés de replantejament per la dificultat de tenir un espai on trobar-se, la dificultat de quadrar horaris i també perquè no tothom disposa de connexió o dades suficients per fer-ho en línia...però la idea és reprendre-ho.

-Perquè, quins són els col·lectius als quals s’adreça Ànima Mater?

MARINA: A l’entitat bàsicament ens trobem amb persones migrants, la majoria sense papers, tot i que sempre diem que està oberta a qualsevol persona que en vulgui formar part. Ànima Mater es va crear bàsicament perquè a la comarca estem una mica desemparats pel que fa als col·lectius en risc d’exclusió social. Vam iniciar aquest recorregut per fer de plataforma a aquestes persones, que servís d’altaveu des d’on denunciar la vulneració de drets, que fos un espai on fossin escoltades i on poguessin prendre decisions...L’entitat és també una eina d’inclusió.

-I quin tipus d’atenció oferiu?

MARINA: Som força assemblearis. No hi ha una relació jeràrquica tipus “jo et dono ajuda i tu la reps”. Som una entitat de suport mutu. Fem molt d’acompanyament. Potser en alguns àmbits, les persones nascudes aquí tenim més eines, però des de que algú entra s’intenta que en formi part com a igual. Som una entitat molt horitzontal.

-Un dels vostres projectes socials és l’hort urbà ecològic al barri de la Marca de l’Ham. Encara funciona?

JUDIT: Està funcionant, sí. Vam tenir la sort que quan vam iniciar l’associació i va sorgir la demanda de l’hort per part d’alguns membres, se’ns va adjudicar. Però ara al febrer s’acaba la concessió i es torna a convocar. I esperem que se’ns torni a adjudicar, per quatre anys més! Tenim la sort de disposar d’una tècnica de l’ajuntament, la Maite, que ens ha ensenyat a fer agricultura ecològica. Ella està en contacte amb el grup de l’hort i disponible per aconsellar-nos.

-Quanta gent implicada hi teniu, a l’hort?

MARINA: Hi deuen haver passat ja unes 15 persones. Hi ha força rotació per les dificultats pròpies de les situacions vitals que té cadascú.

-I quins beneficis aporta el treball de l’hort a la cohesió?

MOHA. Hi ha gent que vol fer d’hortolà però que no té cap experiència. A l’hort, poden aprendre a cultivar: quan s’ha de plantar, com s’ha de fer...Però a més va bé per a la gent que no està treballant -la majoria no té papers-, per a que no es quedin avorrits a casa, sinó que poden anar a l’hort i relacionar-se amb altres persones, sentir-se útils.

JUDIT: A part dels aprenentatges més pràctics, hi ha una vessant molt important de socialització. Quan no tens papers, corres el risc d’entrar en una espiral malaltissa de com aconseguir-los. Estàs molt centrat en com sobreviuràs en el dia a dia...

MOHA: Quan no tens papers, quasi pots arribar emmalaltir pensant en això. L’hort et permet desconnectar i connectar amb la persona que ets, amb papers o sense.

-Deies que la majoria són persones sense papers, quin seria el perfil al vostre hort?

MOHA: La majoria són homes. A l’associació també hi ha noies però moltes són joves i no els agraden les feines de l’hort. Hi ha gent d’Algèria, del sud d’Àfrica, del Marroc...Precisament, l’hort també permet compartir la cultura de l’altre,  els idiomes, les diferents maneres com es planten les verdures a un lloc o a l’altre...

- També teniu molt present l’art i la cultura com a eines per vincular les persones a la comunitat. M’ho expliqueu?

MARINA: L’art és una forma d’expressió i una molt bona eina de denúncia. I és una de les línies que es vol promoure i fomentar a l’entitat. No només per fer suport individual sinó també col·lectiu. Han sorgit projectes a nivell grupal que encara no s’han executat, de fotografia, d’ expressió...Pensem que l’art, a més de ser terapèutic, és una bona manera de donar visibilitat a molts temes.

JUDIT: I també serveix per dignificar. Tenim moltes persones a l’entitat que fa temps que són aquí lluitant per aconseguir els papers que els permetria treballar i se senten que no són ningú. L’art és un manera de donar visibilitat a altres qualitats que tenen i que no poden mostrar.

MOHA: Fa dues setmanes vam inaugurar una exposició temporal al Cafè Tints de Figueres, per part d' un dels membres de l associació, en Hamid, que va comptar amb públic divers el qual va poder gaudir del seu art: quadres fets amb guix. Perquè dins l'associació hi ha diferents artistes als quals donem suport amb material i gestió cultural, per poder presentar les obres al públic en general. Hem estat presents a exposicions, com el dia 8M a Sant Pere Pescador, i per Sant Jordi, vam tenir una paradeta en la que veníem flors, però també obres d’alguns artistes de l’associació.

-En Hamza -un jove marroquí que havia migrat sol fins aquí i en complir els 18 anys va quedar desemparat i sense massa esperances de sortir-se’n, i va acabar atropellat per un tren-, havia tingut relació amb alguns dels joves vinculats a la vostra entitat oi? És un exemple dels forats negres de la Llei d’Estrangeria, especialment abans de l’última reforma?

JUDIT: La mort d’en Hamza va fer de detonant i ens va servir per reagrupar els joves extutelats que teníem a la comarca en situació de sensellarisme o d’ocupació. Vam fer un treball conjunt amb Girona Acull i Espai Antiracista Salt-Girona, amb els joves i amb la família d’en Hamza. Ens va servir per contactar amb els joves que ja coneixíem i d'altres que encara no, i recollir-los a l’associació. Quan va morir en Hamza van veure que se’ls havia mort un company i que no tenien on acudir. I els vam fer un acompanyament que va servir per fer xarxa.

-Com valoreu els canvis que implica la reforma de la Llei d’Estrangeria, doncs?

JUDIT: Doncs és molt positiu per a tots aquells joves que fins ara no tenien accés al treball en fer 18 anys. Molts membres que teníem a l’associació han pogut normalitzar la seva situació amb un NIE i accedir al treball. El que passa és que només és per aquesta franja de menors...Hi hauria d’haver un pas endavant d’algun govern que fes una regularització massiva que, sense ser la solució, ajudaria molta gent. Hi ha molta gent abocada a treballar en negre perquè no té papers, o abocades a les màfies d’aquí per poder accedir a un contracte de feina. La llei d’Estrangeria segueix posant a molta gent en situacions precàries que dificulten poder accedir a una vida digna i a ser reconeguts. Creiem que la llei d’Estrangeria és un mecanisme racista que no facilita la integració de les persones a la nostra societat, les deixa en una situació d’indefensió i de greu vulneració de drets durant massa temps.

-Una de les vostres línies de treball és la denúncia de desigualtats i una d’aquestes, seria les discriminacions racistes. Us preocupa el creixement de l’ultradreta? Tenim el cas proper de les eleccions a Castellà-Lleó fa menys d’1 mes.

JUDIT: Molt, ens preocupa molt.

MOHA: Per als estrangers, Vox és a la llista negra. No sé quin problema tenen amb els estrangers...Si tu mires qui treballa dur, de sol a sol, al camp, són els estrangers. Si no els vols  aquí, qui farà la feina?

MARINA: Sempre diuen que després d’una crisi econòmica, la dreta acaba pujant altre cop i això es tradueix en més racisme, més bloquejos institucionals per admetre a tota la societat...Malauradament, sembla que tot va cap aquí.

-Com definiríeu la ciutat de Figueres pel que fa als drets de les persones i  la cohesió social?

JUDIT: Hi ha moltes dificultats amb el tema inclusió. I no veiem que hi hagi sensibilitat vers les persones que es troben amb els drets vulnerats, a causa de la seva irregularitat. L’altra dia llegíem la notícia que el Centre de Distribució Aliments i el Menjador Social, que són aquí al centre, els volen ubicar fora de la ciutat, a l’extraradi, que les persones que passin dificultats no es vegin...Les persones que passen dificultats hi són i el que hem de fer és donar-los visibilitat i intentar acompanyar-les.

-Quines altres vulneracions de drets palpeu, a nivell de ciutat?

JUDIT: El padró. Empadronar algú que està en situació d’ocupació o en situació irregular és un procés molt difícil i no hauria de ser així. Per llei, s’ha de poder empadronar a tothom i a Figueres no es fa.

MARINA: El tema de padró és un dels temes que hem recollit a nivell d’associació, però n’hi ha d’altres com el de l’habitatge, el del racisme institucional, les persecucions policials diàries i identificacions a persones racialitzades...

JUDIT: A Figueres, cada dia, tenim diferents furgons i cotxes de la policia nacional a l’estació de trens, realitzant identificacions racials. A aquelles persones que es troben en situació d’irregularitat, les detenen,se les emporten a la comissaria de la policia nacional a La Jonquera, i els tenen retinguts (els hi treuen el mòbil, incomunicant-los, els cordons de les sabates, el tracte no sempre és adequat…) fins que arriba un advocat que els representa davant d’una ordre d’expulsió del país. Quan aquest procés finalitza, desprès de diferents hores, els deixen a La Jonquera i els diuen que s’espavilin per a tornar a Figueres o on sigui, de vegades aquestes persones no tenen mitjans econòmics ni per a poder agafar un bus.

-Déu n’hi do!

JUDIT: Per sort, i en el costat positiu, hem tingut molt de suport de les entitats de Figueres: el Cineclub Diòptria amb projeccions a La Cate per a la gent de l’entitat, La figa, que ens va oferir fer una quina per recollir fons per Ànima Mater, i després també amb la Xarxa de Suport Mutu, amb qui hem fet moltes col·laboracions i ens hem unit per fer denúncies, de manera conjunta.

D’esquerra a dreta, les persones de la foto gran són: Marina Rodríguez, Mouad Echerkaoui, Judit Juventench, Aissa Boudhmani i Mohamed Baguz.