Arbúcies-Palacagüina: 40 anys agermanats

Un projecte nascut en un context polític convuls

L’agermanament va néixer en un moment de profundes transformacions. A Nicaragua feia només set anys de la Revolució Popular Sandinista (RPS) i una guerra no declarada dessagnava el país. Mentrestant, aquí, els primers ajuntaments democràtics intentaven escombrar les restes del franquisme. En aquest escenari, Arbúcies i Palacagüina van impulsar una relació estable de cooperació.

«La Nicaragua sandinista, malgrat totes les agressions nordamericanes, era una revolució fresca, jove i engrescadora: economia mixta, democràcia participativa i no alineament en cap bloc. Molts joves que havíem seguit amb interès el Maig Francès sentíem com a pròpia la RPS.» rememora Jaume Soler, en Nic, un dels artífexs de la iniciativa.

Aquell 4 de setembre de 1986, amb Joan Surroca com a testimoni, es ratificava l’acord. Per arribar-hi es van conjuminar, en paraules de Soler, «una raó de fons amb una anècdota casual.» D’una banda, l’equip de govern de CUPA seguia amb admiració «la lluita de la guerrilla sandinista, la seva victòria el 1979 i tots els esforços posteriors per a construir un poder a favor de les majories.», diu Soler. A més, entre 1980 i 1983, dues delegacions niques van visitar Arbúcies per informar de la Campanya d'Alfabetització, i el 1984 dos regidors de CUPA van ser observadors a les primeres eleccions democràtiques de Nicaragua, guanyades pel FSLN.

L'origen també té un component casual: el cantant Carlos Mejía Godoy en va ser el detonant indirecte. En un sopar posterior a un concert seu, don Modesto Silva —alcalde de Palacagüina— va aprofitar la visita de dos advocats basco-catalans per dir-los: «consígame un hermanamiento por allà...». Aquella petició va iniciar una relació d’apropament i complicitats de quaranta anys, entre dos pobles separats per més de 8.000 quilòmetres de distància.

De l’ajuda d’emergència inicial a la cooperació transformadora

L’agermanament Arbúcies-Palacagüina és una història de compromís sostingut. Des de l’associació Soarpal el defineixen com un camí per compartir realitats i enfortir el vincle institucional (s’ha ratificat cinc vegades), que s'ha mantingut viu gràcies a 39 brigades solidàries i 276 participants. Les brigades han permès «compartir valors, experiències i aprenentatges, convertint l’agermanament en molt més que una successió de projectes materials.», diuen.

L'evolució dels projectes reflecteix la història de la cooperació catalana, passant per diverses etapes:

• 1986-1990: Condicionada per la guerra a Nicaragua, l'acció es va bolcar en l’ajuda d’emergència i la solidaritat política.

• Anys 90: Amb la derrota electoral del FSLN, es van fundar Soarpal a Arbúcies (1994) i Fundarpal a Palacagüina (1997) per consolidar estructures. El pas dels huracans Johana i Mitch va ser un punt d'inflexió que va desviar les prioritats cap a la reconstrucció, assolint la fita de construir 550 habitatges i equipaments.

• Anys 2000: El focus dels projectes va canviar per pal·liar els efectes de les polítiques neoliberals de privatització.

• A partir de 2007: S'inicia una nova etapa amb les polítiques de restitució de drets del nou govern sandinista, aconseguint avenços com un centre per a la gent gran, un altre per a la infància i l’Escuela Campesina Manuel Bonfill.

• 2012-2015: L’agermanament va entrar en autosubsistència per la tisorada als fons de cooperació catalans, superada gràcies al suport d'alguns ens locals.

• A partir de 2016: L'entrada de nous recursos va permetre apostar per projectes estratègics. En els últims cinc anys, l’acompanyament ha guanyat pes polític mitjançant una aliança a tres bandes entre l’Ajuntament de Palacagüina, la universitat FAREM Estelí i el govern nicaragüenc.

L’agermanament avui

Arran de la nova normativa per a les ONG a Nicaragua, Soarpal i Fundarpal, en l’actualitat s'han adaptat al model d’aliances entre entitats públiques i civils contra la pobresa.

«L'agermanament és una realitat tangible i ben real. Estem convençuts que el desig de don Modesto Silva Meneses, alcalde de Palacagüina el 1986, continua sent com ell volia: ‘caracterizado por las relaciones de amistad,colaboración,respeto y solidaridad», assegura Jaume Soler.

Sobre la seva vigència, l’activista arbucienc explica que la preocupació sempre ha estat «mantenir viu el contacte, amb tota mena de vinculacions...per aconseguir que la relació sigui bidireccional i fraterna. I per adaptar la vida de l' agermanament a cada moment històric, tant allà com aquí.»

En aquest balanç dels 40 anys de vincle, en Nic conclou: «No van ser igual l' Agermanament durant els 16 anys en que el FSLN va estar a l' oposició a Nicaragua o bé des del 2003 quan CUPA va perdre les eleccions . Malgrat tot, avui l' Agermanament continua ben viu. La Commemoració dels 40 anys n' és la prova!»

Aquest dissabte, 23 de maig, se celebra a Arbúcies una jornada de celebració pels 40 anys de l'agermanament, amb una trobada de brigadistes i amb activitats durant tot el matí: repàs exposició 40 aniversari, parlaments, dinar popular, lliurament de recordatori als brigadistes, i "Jodedera Nica" amb l'Héctor i en Bikenito. Consulteu aquí >>