04/03/2022

Com podem ajudar les persones ucraïneses que fugen de la guerra?

L’onada solidària amb les persones que fugen de la guerra a Ucraïna fa que molta gent es plantegi fer un acolliment familiar. També es dona el cas que els ucraïnesos residents a Catalunya, vulguin acollir familiars i amics. Però quins recursos d’acollida trobaran un cop aquí?

Actualització 08-03-22 (16.30h)

Les persones ucraïneses que fugen dels bombardejos gaudiran d’una protecció automàtica i temporal a tot el territori europeu, un cop aprovada la directiva que els concedeix el permís de residència, de treball i accés a l’educació a tots els desplaçats per la invasió russa. Aquesta directiva de protecció temporal va entrar en vigor a finals de la setmana passada i preveu el dret a la residència legal dels ucraïnesos d’1 any inicial, prorrogable fins a tres més.

Per als residents de tercers països de llarga durada a Ucraïna, se’ls podrà aplicar també la directiva o bé, concedir-los un estatus adequat, que reculli la legislació nacional del país d’acollida. Per als que fa menys de cinc anys que eren a Ucraïna, podran ser deportats al seu país d’origen si és de manera segura i duradora. En cas de no poder garantir el retorn segur, caldrà aplicar-los un estatus que els permeti continuar a la UE.

En cas de voler tramitar el dret a asil igualment, cal adreçar-se a l’Oficina d’Estrangeria (Avda de Jaume I, 17 de Girona, de 9 a 13h) amb el passaport (si se’n té), 2 fotos, i l’empadronament o adreça, per obtenir la cita per a tramitar l’asil que fins ara servia per poder accedir al Programa de Refugiats. Amb la nova directiva, encara no se sap del cert si caldrà fer aquest primer pas per poder accedir al programa de refugi que a la demarcació de Girona gestiona Creu Roja o si, per contra, ja no caldrà. A Creu Roja Girona s’entrevisten les persones que volen entrar dins del programa i es valora els recursos jurídics, socials i econòmics que aquesta persona necessita.

El Programa de Refugiats cobreix les necessitats bàsiques d’allotjament i manutenció. En una primera fase, l’allotjament serà en pisos o centres per a persones refugiades, i en una segona, es facilitaran ajudes econòmiques per a la cerca de l’habitatge, si la persona en qüestió no té feina. En total, la durada del programa és de 18 mesos. En el cas que algú disposi d’algun pis de lloguer per incorporar-lo al programa de refugiats de Creu Roja Girona es poden posar en contacte amb:  ansegi@creuroja.org

Paral·lelament, el govern de la Generalitat ha aprovat una partida de 500. 000 euros per poder cobrir el suport psicològic, habitacional i les traduccions, d’aquelles persones que no poden entrar en cap programa de protecció internacional o que no poden accedir a les places de Creu Roja.  En aquest enllaç podeu consultar els serveis de la Generalitat, davant el conflicte a Ucraïna. 

ACOLIMENT DE FAMÍLIES I MENORS

Sobre l’acolliment de famílies ucraïneses, hem consultat diversos tècnics d’entitats i serveis d’acollida que ens han fet una primera reflexió: “les persones que s’estan plantejant acollir persones o famílies d’Ucraïna, cal que es preguntin primer si estan preparades per acollir algú que potser no serà autònom per la dificultat de trobar feina en un país on es desconeix la llengua, per exemple.” En aquesta reflexió prèvia a una acolliment, els tècnics també ens recorden situacions apreses de la crisi de Síria, en què va haver-hi famílies que van fer un acolliment per al qual no estaven preparats, pensant que seria de durada curta i que va acabar sent molt més llarga a causa de la guerra, i sense l’empara de cap administració. Si un cop feta la reflexió es vol continuar fent acollida, les persones i famílies amb recursos residencials es poden adreçar a: comiteacollida.igualtat@gencat.cat La Generalitat demana que es registrin totes les famílies que s'han acollit fins ara als domicilis de particulars, per poder garantir un millor suport i assessorament,

La Generalitat s’ha compromès a no deixar ningú d’Ucraïna sense recursos assistencials ni de subsistència, i a facilitar la tarja sanitària sense padró perquè puguin ser atesos, encara que estiguin de trànsit. Però també és cert que les entitats denuncien des de fa temps un greu col·lapse de l’atenció social i l’acollida que és previ a la situació actual i per a la qual, falten recursos humans i materials.

En les darreres hores també hi ha hagut moltes demandes d’informació per a l’acolliment de mainada provinent d’Ucraïna. Com qualsevol tipus d’acolliment de menors, a Catalunya aquest procediment el gestiona la DGAIA . 

Des que es va produir l’accident nuclear de Txernòbil, algunes entitats i ONG catalanes han impulsat l’acollida familiar temporal de nens i nenes ucraïneses, durant l’estiu i el Nadal. Malauradament, la situació ha canviat i ara aquests nens i nenes d’Ucraïna són refugiats de guerra i venen amb l’estatus de refugiats, i per un temps indeterminat. Per donar resposta a la inquietud de moltes famílies que pensen en un acolliment de menors, UNICEF ha difós aquesta setmana un vídeo on recorda que l’acolliment de mainada és un procés regulat i que ha de complir una sèrie de requisits, que en el cas de Catalunya fixa i gestiona la DGAIA. D’entrada, des d’UNICEF es recorda que cal confirmar que el menor a acollir està en una situació de desempara i que està privat de les necessitats bàsiques. Feta aquesta comprovació, el primer que cal fer és buscar familiars i coneguts del menor. I un cop feta aquesta comprovació, s’ha de mirar de buscar una solució duradora, estable i que respongui, per davant de tot, a l’interès superior del menor.

A Girona ciutat, l'Ajuntament ha habilitat un punt d'informació sobre acollida de persones ucraïneses els dimecres de 10 a 13h al CC Sant Narcís.