Cures, desigualtats i violències
A la ciutat de Girona, la majoria de dones de l'àmbit de cures i llar són llatinoamericanes en situació administrativa irregular, es troben en una situació de vulnerabilitat i són víctimes de múltiples i diverses violències.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi «Dones que fan treball de cures i de la llar. Desigualtats i violències» realitzat pel Grup de Recerca sobre Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona per encàrrec de l’Ajuntament de Girona, i presentat la setmana passada a La Mercè. L’objectiu de l’estudi, en el qual han participat algunes entitats de la Coordinadora d'ONG Solidàries com ECCIT, Dagua i NouSol, era conèixer la situació de les dones que fan treball de cures i de la llar a la ciutat, en tractar-se d’un col·lectiu invisibilitzat i d’unes feines no reconegudes socialment. En total, s'ha entrevistat una trentena de dones.
En la presentació, que va anar a càrrec de les investigadores Pilar Albertín, Pakita Cortés i Mar Sibila, es va constatar que es tracta majoritàriament de dones llatinoamericanes, sobretot hondurenyes, en situació administrativa irregular, en situació de vulnerabilitat i que són víctimes de múltiples i diverses violències. Per tal de contextualitzar aquestes situacions es van llegir declaracions d’algunes de les participants en l’estudi. Les dones entrevistades van manifestar que sovint es traslladen aquí per motius polítics i socials, i que no sempre és per raons econòmiques.
El nombrós públic assistent estava format, en la seva majoria, per dones que han participat en l’estudi o que han treballat com a cuidadores. Hi havia, també, representants d’entitats del sector social i de les administracions.
Entre les conclusions i recomanacions de l’estudi podem destacar que cal donar una atenció emocional i mental al col·lectiu, denunciar els casos d’explotament laboral i assetjament sexual, donar visibilitat i reconeixement a aquestes feines, promovent la precontractació o la professionalització, informar i sensibilitzar les famílies ocupadores, i impulsar l’economia social i solidària.
L'informe d'Oxfam Intermón Veus contra la precarietat: dones i pobresa laboral a Europa ho deixa molt clar: a Europa, les dones han de treballar 59 dies més que els homes per cobrar el mateix. FOTO: OXFAM INTERMÓN
Ara fa quatre anys, Jessenia Lagos, psicòloga per la Universitat d’Hondures, va arribar a Espanya amb la seva filla, buscant un futur millor. Com a dona indocumentada només va poder accedir a fer tasques de la llar. Mica en mica, i compartint les experiències i el seu dia a dia amb altres hondurenyes dedicades a les cures i la llar, es va adonar de la vulneració de drets que patien les dones migrants al nostre país i es va posar les piles per posar-hi remei.
Una cadira de rodes amb una persona anciana asseguda al damunt i una dona de pell bruna empenyent-la. Aquesta és una imatge habitual a qualsevol població catalana, tant a grans ciutats com a pobles petits. Es calcula que a les comarques gironines hi ha entre 2.000 i 9.000 dones realitzant aquestes tasques.
