05/05/2026
De l’Ateneu obrer al projecte cooperatiu: deu anys del Núria Social
Hi ha espais que simplement ocupen un lloc al mapa. I n’hi ha d’altres que, amb el pas del temps, es converteixen en memòria viva, en punt de trobada, i en motor de transformació. El Núria Social d’Olot, amb totes les seves fases i canvis, forma part del segon grup.
Aquest cap de setmana, l’Ateneu Cooperatiu Núria Social celebrarà el seu desè aniversari amb dos dies d’activitats. Una celebració d’una dècada de trajectòria en la que s’ha pogut recuperar l’esperit cooperatiu i popular que va veure néixer aquest espai, a finals del segle XIX. Deu anys ja, en els que s’ha fet front als nous reptes socials, ecològics i econòmics del present i, sobretot, s’ha posat de manifest que una altra manera de fer barri i comunitat, és possible i necessària.
Per entendre què representa avui el Núria Social cal mirar enrere. A finals del segle XIX, en plena industrialització i en un context de fortes desigualtats socials, Olot va veure néixer el Centre Obrer (1894), una de les expressions més significatives de l’associacionisme popular i treballador de la ciutat. Aquest naixement coincidia amb el despertar d’una classe treballadora «que cercava espais propis de trobada, col·lectivitat i suport mutu.», expliquen des del Núria Social.
El Centre Obrer (o Ateneu) acollia iniciatives per a l’alfabetització, conferències, teatre, una biblioteca, la coral “El Laurel”, que seguia la tradició dels cors de Clavé que usaven la cultura com a eina comunitària... Durant aquells primers anys de vida, també es va donar suport econòmic als soldats malalts i ferits que tornaven de les guerres colonials. Va ser, en definitiva, l’expressió de la voluntat popular d’organitzar-se, compartir recursos i construir alternatives. I aquest llegat és clarament la llavor que inspira l’actual Núria Social.
Espai de transformacions
Després del tancament forçós de l’antic Ateneu durant la dictadura franquista, l’espai va renéixer com a Cinema Núria. Durant seixanta anys el cinema va ser tot un referent de cultural local, amb una programació alternativa que va marcar diverses generacions. Fins que l’arribada dels multicinemes i la transformació dels hàbits culturals de la ciutadania, van acabar provocant-ne el tancament.
En un barri vell en plena decadència, entre un progressiu tancament de comerços i la desídia institucional, tres iniciatives -Resilience Earth, Arriant, i el projecte de Marc Planagumà-van veure en aquest espai tancat una oportunitat de regeneració. Totes tres necessitaven un espai per treballar, compartir recursos i fer créixer els seus projectes. I el vell edifici, amb tot aquest recorregut històric, tenia molts números per convertir-se en la casa comuna. El 2016 naixia el Núria Social, més o menys com el coneixem avui, amb voluntat de recuperar l’esperit del centre obrer i d’alinear-lo amb els reptes actuals.
Després de rehabilitar-lo, van arribar les primeres activitats, i les tres inquilines van començar a teixir xarxa per donar cabuda a noves companyes de viatge. «Quatre o cinc anys més tard, hi havia una xarxa d'economia solidària amb força entitats, l’associació d’artesanes La iera, una proposta cultural de proximitat i crítica en la sala del Núria, dinars populars, diferents entitats, i formacions en cooperativització i models de governança comunitaris...», explica Laura Comas, des del Núria Social.
Tot i així, en els últims cinc anys el Núria Social ha hagut d’afrontar moments difícils com la pandèmia del 2020. «Moltes de les iniciatives que s'estaven creant, van quedar desmantellades. Encara no hi havia aquest xarxa d’avui, aquest ecosistema consolidat», explica Comas. Un cop molt dur que va implicar l’aturada sobtada de tota l’activitat que s’havia aconseguit desplegar fins arribar la COVID. Van ser les entitats fundadores qui van acabar sostenint l’espai, a base de compartir recursos i no pas pocs esforços.
L’especulació immobiliària va tornar a posar en perill el projecte, ara fa tres anys. Però finalment, i després de molt de diàleg i de guanyar confiança per la feina feta, s’ha aconseguit un contracte a quinze anys vista que dona tranquil·litat a les entitats fundadores, per seguir creixent i innovant. «Ara mateix som en una situació molt diferent a fa 10 anys. Sobretot perquè l’Ajuntament aposta pel barri vell d’Olot i això es veu en el Pla de Barris regeneratiu que s’està impulsant i on poden haver-hi molts processos de rehabilitació o d’articulació comunitària, i on el Núria Social és un actor actiu i propositiu.», assegura Laura Comas.
De fet, el col·lectiu del Núria Social ha fet un pas endavant i ha creat la cooperativa de serveis, que continua creixent com a espai viu, comunitari i obert, fortament arrelat al territori, i en el què conviuen les experiències artístiques amb les socials, tot mantenint un caràcter marcadament transformador. Un pol de dinamització socioeconòmica i cultural del barri vell d’Olot, amb coworking, sala polivalent, i la cantina GoodAfro, de cuina senegalesa.
«Una verneda ens indica que el riu està sa. Per a mi, el Núria Social és una mica això: un senyal, des de la humiltat, que el barri i la comarca tenen vida i cura. I alhora, ens recorda que encara podem crèixer i estar molt més sans, amb molt més verns al nostre voltant», diu Laura Comas.
L'ateneu cooperatiu Núria Social d'Olot celebra els seus primers 10 anys de vida, a partir d’aquest divendres 8 de maig, amb la inauguració veïnal "Jardins de la Muralla", i continuarà el dissabte, 9 de maig , amb esmorzar popular (10.30h) i inauguració de l'exposició "Quan s'enduen el país: l'espoli franquista als ateneus de Catalunya”, un itinerari cooperatiu pel Barri Vell, l’estrena mundial de "El secret del poble" i dinar popular (Consulteu Agenda).
Per entendre què representa avui el Núria Social cal mirar enrere. A finals del segle XIX, en plena industrialització i en un context de fortes desigualtats socials, Olot va veure néixer el Centre Obrer (1894), una de les expressions més significatives de l’associacionisme popular i treballador de la ciutat. Aquest naixement coincidia amb el despertar d’una classe treballadora «que cercava espais propis de trobada, col·lectivitat i suport mutu.», expliquen des del Núria Social.
El Centre Obrer (o Ateneu) acollia iniciatives per a l’alfabetització, conferències, teatre, una biblioteca, la coral “El Laurel”, que seguia la tradició dels cors de Clavé que usaven la cultura com a eina comunitària... Durant aquells primers anys de vida, també es va donar suport econòmic als soldats malalts i ferits que tornaven de les guerres colonials. Va ser, en definitiva, l’expressió de la voluntat popular d’organitzar-se, compartir recursos i construir alternatives. I aquest llegat és clarament la llavor que inspira l’actual Núria Social.
Espai de transformacions
Després del tancament forçós de l’antic Ateneu durant la dictadura franquista, l’espai va renéixer com a Cinema Núria. Durant seixanta anys el cinema va ser tot un referent de cultural local, amb una programació alternativa que va marcar diverses generacions. Fins que l’arribada dels multicinemes i la transformació dels hàbits culturals de la ciutadania, van acabar provocant-ne el tancament.
En un barri vell en plena decadència, entre un progressiu tancament de comerços i la desídia institucional, tres iniciatives -Resilience Earth, Arriant, i el projecte de Marc Planagumà-van veure en aquest espai tancat una oportunitat de regeneració. Totes tres necessitaven un espai per treballar, compartir recursos i fer créixer els seus projectes. I el vell edifici, amb tot aquest recorregut històric, tenia molts números per convertir-se en la casa comuna. El 2016 naixia el Núria Social, més o menys com el coneixem avui, amb voluntat de recuperar l’esperit del centre obrer i d’alinear-lo amb els reptes actuals.
Després de rehabilitar-lo, van arribar les primeres activitats, i les tres inquilines van començar a teixir xarxa per donar cabuda a noves companyes de viatge. «Quatre o cinc anys més tard, hi havia una xarxa d'economia solidària amb força entitats, l’associació d’artesanes La iera, una proposta cultural de proximitat i crítica en la sala del Núria, dinars populars, diferents entitats, i formacions en cooperativització i models de governança comunitaris...», explica Laura Comas, des del Núria Social.
Tot i així, en els últims cinc anys el Núria Social ha hagut d’afrontar moments difícils com la pandèmia del 2020. «Moltes de les iniciatives que s'estaven creant, van quedar desmantellades. Encara no hi havia aquest xarxa d’avui, aquest ecosistema consolidat», explica Comas. Un cop molt dur que va implicar l’aturada sobtada de tota l’activitat que s’havia aconseguit desplegar fins arribar la COVID. Van ser les entitats fundadores qui van acabar sostenint l’espai, a base de compartir recursos i no pas pocs esforços.
L’especulació immobiliària va tornar a posar en perill el projecte, ara fa tres anys. Però finalment, i després de molt de diàleg i de guanyar confiança per la feina feta, s’ha aconseguit un contracte a quinze anys vista que dona tranquil·litat a les entitats fundadores, per seguir creixent i innovant. «Ara mateix som en una situació molt diferent a fa 10 anys. Sobretot perquè l’Ajuntament aposta pel barri vell d’Olot i això es veu en el Pla de Barris regeneratiu que s’està impulsant i on poden haver-hi molts processos de rehabilitació o d’articulació comunitària, i on el Núria Social és un actor actiu i propositiu.», assegura Laura Comas.
De fet, el col·lectiu del Núria Social ha fet un pas endavant i ha creat la cooperativa de serveis, que continua creixent com a espai viu, comunitari i obert, fortament arrelat al territori, i en el què conviuen les experiències artístiques amb les socials, tot mantenint un caràcter marcadament transformador. Un pol de dinamització socioeconòmica i cultural del barri vell d’Olot, amb coworking, sala polivalent, i la cantina GoodAfro, de cuina senegalesa.
«Una verneda ens indica que el riu està sa. Per a mi, el Núria Social és una mica això: un senyal, des de la humiltat, que el barri i la comarca tenen vida i cura. I alhora, ens recorda que encara podem crèixer i estar molt més sans, amb molt més verns al nostre voltant», diu Laura Comas.
Les entitats del Núria Social
Resilience Earth: cooperativa sense ànim de lucre de gestió del canvi, que aposta per la resiliència comunitària, el disseny regeneratiu i l’economia social i solidària com a eines fonamentals per a la transformació social, ecològica i econòmica.
Arriant Formació i Lleure: empresa d’iniciativa social i intercultural. Les colònies escolars i d’estiu, els cursos de formació i els casals són els motors que conformen Arriant.
Marc Planagumà: format en periodisme, gràfica audiovisual i llicenciat en Comunicació Audiovisual, fa projectes audiovisuals de caràcter solidari, cultural i ambiental prioritzant el contingut transformador dels seus projectes.
GoodAfro: en Mari Drammeh i la Mariamu Touray són dos activistes afroolotins i junts han creat Good Afro, una marca de complements de moda afro, i ara s’encarreguen de la cantina del Núria Social, amb propostes de la cuina senegalesa i gambiana.
Capoeira Comanegra: Grup de capoeiristes que es troben setmanalment.
Amical Antics Guerrillers de Catalunya: són un grup de persones de diverses procedències, edats i professions, que treballen per mantenir viva la memòria dels guerrillers, lluitadors per la democràcia i la llibertat.
Resilience Earth: cooperativa sense ànim de lucre de gestió del canvi, que aposta per la resiliència comunitària, el disseny regeneratiu i l’economia social i solidària com a eines fonamentals per a la transformació social, ecològica i econòmica.
Arriant Formació i Lleure: empresa d’iniciativa social i intercultural. Les colònies escolars i d’estiu, els cursos de formació i els casals són els motors que conformen Arriant.
Marc Planagumà: format en periodisme, gràfica audiovisual i llicenciat en Comunicació Audiovisual, fa projectes audiovisuals de caràcter solidari, cultural i ambiental prioritzant el contingut transformador dels seus projectes.
GoodAfro: en Mari Drammeh i la Mariamu Touray són dos activistes afroolotins i junts han creat Good Afro, una marca de complements de moda afro, i ara s’encarreguen de la cantina del Núria Social, amb propostes de la cuina senegalesa i gambiana.
Capoeira Comanegra: Grup de capoeiristes que es troben setmanalment.
Amical Antics Guerrillers de Catalunya: són un grup de persones de diverses procedències, edats i professions, que treballen per mantenir viva la memòria dels guerrillers, lluitadors per la democràcia i la llibertat.
L'ateneu cooperatiu Núria Social d'Olot celebra els seus primers 10 anys de vida, a partir d’aquest divendres 8 de maig, amb la inauguració veïnal "Jardins de la Muralla", i continuarà el dissabte, 9 de maig , amb esmorzar popular (10.30h) i inauguració de l'exposició "Quan s'enduen el país: l'espoli franquista als ateneus de Catalunya”, un itinerari cooperatiu pel Barri Vell, l’estrena mundial de "El secret del poble" i dinar popular (Consulteu Agenda).
