Notícies

29/09/2020

Doble discriminació

Ser dona i ser reclusa implica patir una doble discriminació a les presons catalanes i a les de l'Estat espanyol. Ho va explicar molt clarament l'exconsellera, Dolors Bassa, en la taula rodona coorganitzada divendres passat a Girona per Justícia i Pau Girona, Òmnium Gironès, Girona Vota i la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Tot i les incomoditats d'una plaça del Vi perimetrada i vallada per les mesures anticovid, i amb un aire glaçat fent la guitza, les tres dones sobre l'escenari - l'exconsellera i presa política, Dolors Bassa, l'advocada Mònica Tarradelles, i  la moderadora, Pilar Vivet, membre de de Justícia i Pau-, van atrapar el públic des del primer moment per parlar d'un tema tan dur com desconegut: la discriminació que pateix la dona a la presó.

Actualment hi ha unes 600 dones tancades en presons catalanes que, segons Bassa, són edificis fets i pensats per a homes. La majoria de les preses catalanes ho són, fruit de situacions prèvies d'extrema vulnerabilitat (maltractaments, pobresa, etc), que les ha dut a delinquir per sobreviure. Ho demostra el fet que bona part d'elles siguin a la presó per delictes de salut (compra i venda de droga) o per delictes de sang (per sortir de la violència de gènere que patien). En el cas concret de Puig de les Basses, actualment compta amb 800 interns i només 48, són dones. I Puig de les Bases exemplifica molt bé el que passa a la resta presons on les dones només representen el 7% de la població penitenciària.

En la descripció d'aquest mon tan desconegut per a la gran majoria de la ciutadania, Bassa apuntava com, malauradament, i donades les situacions de vulnerabilitat de les quals en són també víctimes, hi ha una sobrerepresentació de dones gitanes i de dones estrangeres. Una composició, com bé assenyalava Bassa, que no es correspon a la realitat social que trobem fora dels murs de les presons. Portes endins, els homes estan separats per delictes, mentre que les dones estan sempre juntes, sigui quina sigui la falta que hagin comès. 

En l'àmbit més personal, l'exconsellera Dolors Bassa va repetir una frase de Núria Cadenes que ha fet seva: "El més difícil de la presó és que no t'entri a dins".  Una experiència molt difícil, la de viure privada de llibertat i aïllada d'amics i familiars. "Un sotrac" va subratllar la de Torroella. "A la presó no s’hi està bé: estàs allunyada del teu entorn i hi ha normes generalment obsoletes. A més, en una presó no hi fas res: sona la sirena al matí, esmorzes, i no has de fer res més en tot el dia.” va exposar Bassa. En el costat positiu, una de les coses que més la va sobtar en entrar a Alcalà-Meco,  va ser l'extrema solidaritat dels familiars dels presoners. "No importa quin sigui el teu delicte, que sempre t'ajuden a situar-te en aquest mon ple de normes estranyes i obsoletes que és la presó."

L'advocada Mònica Tarradellas, per la seva banda, va descartar d'entrada la típica expressió  "aquesta presó sembla un hotel". " La presó és dolenta per a homes i per a dones" va aclarir i encara va afegir "tracta molt malament les persones que són diferents". Segons l'advocada, que compta amb una dilatada experiència en el sistema penitenciari, des de que va començar fa més de 20 anys, ha vist canvis en els edificis però "no hi ha hagut cap millora en el tractament de la dona a la presó".  I va criticar que hi hagi menys oferta de cursos per a les dones i que, sobretot fora de Catalunya, tinguin un biaix marcadament masclista, ja que són de manualitats, de brodats, o de perruqueria.

Dolors Bassa va voler assenyalar també la discriminació que comporta la feina de cura de la família en el cas de les dones. "Els funcionaris tenen en compte si són bones mares o no, en els programes de tractament" cosa que no tenen en compte amb els dels homes. Durant els darrers tres anys, l'exconsellera, feminista, activista i  sindicalista vinculada a l'UGT, ha intentat fer pedagogia de la igualtat entre les preses i funcionaris. Va reconèixer però, que amb les preses costa molt perquè moltes ja porten una "motxilla" personal pesada. "Són víctimes i ho han normalitzat", algunes són analfabetes i la majoria,  tenen poca formació. De la seva vocació pedagògica, que li ve de lluny, i de la seva lluita en l'àmbit penintenciari, va voler destacar petites grans victòries com el fet que gràcies a la pressió, ella i Carme Forcadell aconseguissin "tovalloles iguals de grans que les dels homes" quan estaven a Alcalà-Meco o ja a Puid de les Basses, aconseguís que les dones tinguin les mateixes hores de natació a la piscina que els homes. I és a que a la presó, aquestes petites victòries són importantíssimes.

Preguntada sobre el possible indult, Bassa va tornar a ser molt clara :"Jo accepto qualsevol mesura que sigui sortir de la presó." Perquè, va insistir, "a la presó no s'hi està bé".

Fotos: Coordinadora d'ONG Solidàries, AlbertGispert-Sauch i Núria Giol