El finançament al desenvolupament, retallat

La riquesa de l'1% més ric es dispara en més de 33,9 bilions de dòlars des del 2015, mentre el món s'allunya d'assolir els objectius de desenvolupament . Amb les dades a la mà, Oxfam Intermón denuncia que amb aquesta riquesa es podria posar fi a la pobresa anual 22 vegades, si considerem el llindar de pobresa més alt establert pel Banc Mundial de 8,3 dòlars al dia. I és que la riquesa conjunta dels 3.000 milmilionaris del planeta ja equival al 14,6% del PIB mundial.

Ho apunta l'informe "Del benefici privat al poder del públic: Finançar el desenvolupament, no l'oligarquia", on es denuncia que a nivell global, entre el 1995 i el 2023, la riquesa privada es va incrementar en 342 bilions de dòlars, vuit vegades més que la riquesa pública, mentre que 3.700 milions de persones continuen sumides en la pobresa una dècada després que s'acordessin els Objectius de Desenvolupament Sostenibles.  

Aquesta organització també denuncia les retallades més grans a la cooperació internacional des que hi ha registres. Segons Oxfam, els països més rics estan aplicant les retallades més grans de la història a l'ajuda oficial al desenvolupament, des que es van iniciar els registres el 1960: el 2026 els països del G7, que representen aproximadament tres quartes parts de tota l'ajuda oficial al desenvolupament, retallaran en un 28% la seva aportació en comparació amb 2024. Aquestes retallades podrien causar 2,9 milions de morts addicionals pel VIH/sida en els propers 5 anys.

A més, la crisi del deute està portant a la fallida nombrosos governs del Sud Global. El 60% dels països de renda baixa estan a punt d'una crisi de deute, obligant els països més pobres a destinar molts més recursos a pagar els interessos a creditors rics que a invertir en educació o sanitat pública. Si no canvia res, només el 16% de les metes establertes en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles es compliran per al 2030.

Aquesta nova anàlisi d'Oxfam Intermón posa el focus en el fracàs d'un model de finançament del desenvolupament que ha girat al voltant d'un "consens" sobre el paper de la inversió privada, essencialment del Nord Global. Així mateix, l'informe destaca el perniciós paper dels creditors privats, que ja representen cinc vegades més que el pes dels creditors bilaterals i concentren més de la meitat del deute dels països de renda mitjana i baixa, exacerbant la crisi derivada amb les seves condicions punitives i les seves negatives a negociar.

Amb aquest panorama, Oxfam Intermón urgeix que els països compromesos facin un pas endavant per anteposar el que és públic davant dels interessos privats impulsant coalicions estratègiques que acabin amb les desigualtats, revitalitzin la cooperació internacional i avancin en una increment de la tributació sobre els ultrarrics.

"La conferència de Sevilla ha de revertir el fracàs estrepitós d´aquest model de desenvolupament internacional", diu Franc Cortada, director general d´Oxfam Intermón. "S'està fraccionant el multilateralisme mentre es dóna prioritat als interessos d'uns quants superrics sobre els del conjunt de la població mundial. La solució davant la pobresa i la desigualtat no és a Wall Street sinó en més inversió pública en salut, educació o vivenda. I els recursos per garantir-ho han de venir d'on són els diners, així de simple, amb més impostos als superrics".

Oxfam Intermón demostra que entre el 1995 i el 2023 la riquesa privada es va incrementar en 342 bilions de dòlars, vuit vegades més que la riquesa pública, que només va augmentar en 44 bilions. En termes relatius, el pes de la riquesa pública global va disminuir respecte a la riquesa total durant aquest període. L'organització urgeix els governs a una voluntat política més gran que impulsi un canvi de rumb contra la desigualtat extrema i permeti transformar el sistema de finançament per al desenvolupament.