Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
05/07/2016

El negoci de la crisi dels refugiats

El Transnational Institute, Stop Wapenhandel i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau acaben de publicar un interessant informe, "Guerres de Frontera. Els fabricants i venedors d'armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa" que revela com els fabricants i venedors d'armes europeus es beneficien amb la tragèdia dels refugiats. L'informe mostra l'expansió que viu tant el mercat de la seguretat fronterera com el negoci de les armes, i en particular les vendes a Orient Mitjà i al Nord d'Àfrica, d'on procedeixen la majoria dels refugiats que fugen.

L'estudi analitza la resposta normativa europea als refugiats que ha donat lloc a un gran augment del pressupost que beneficia a la indústria de seguretat fronterera, dominada per grans empreses d'armes. Així mateix, apunta a una creixent confluència d'interessos entre els líders polítics europeus que busquen militaritzar les fronteres, la indústria de les armes i de la seguretat.

Segons l'informe, la indústria europea de seguretat fronterera està dominada per grans empreses d’armes, les quals han expandit o ampliat les seves branques de seguretat, així com una sèrie d’empreses de tecnologia i especialitzades en seguretat més petites. Un exemple: el gegant d’armes italià Finmeccanica va identificar “els sistemes de control de fronteres i de seguretat” com un dels principals impulsors de l’augment de comandes i ingressos." Una dada: : la indústria de les armes i la seguretat ha aconseguit captar 316 milions d’euros de finançament.

De l'informe també es desprèn que les companyies israelites són les úniques no europees que reben fons de recerca (gràcies a un
acord de 1996 entre Israel i la UE) i que també han participat en el reforç de les fronteres de Bulgària i Hongria, a més de difondre la seva experiència amb el mur de separació de Cisjordània i de la frontera de Gaza amb Egipte.
 
En l'informe també es parla del paper de lobby que exerceix la indústria de les armes i de la seguretat. Així, l'Organització Europea per a la Seguretat (EOS), de la qual formen part Thales, Finmeccanica i Airbus, ha estat molt activa defensant l’increment de la seguretat fronterera. Moltes de les seves propostes, com la de crear una agència paneuropea de seguretat fronterera, han acabat materialitzant-se en polítiques reals.
 
En conjunt, les proves revelen una creixent confluència d’interessos entre els líders polítics europeus que busquen militaritzar les fronteres i els principals contractistes de defensa i seguretat que proporcionen els serveis. Però aquesta no és solament una qüestió de conflictes d’interès o d’alguns actors beneficiant-se de la crisi, sinó que també concerneix la direcció que està adoptant Europa en aquest moment crític.
 

Podeu descarregar aquí el resum executiu en català i l'informe complert en castellà.

Amb el suport de

Amb la col.laboració de