Nosaltres i tercers, com a proveïdors de serveis, utilitzem cookies i tecnologies similars (d'ara endavant “cookies”) per proporcionar i protegir els nostres serveis, per comprendre i millorar el seu rendiment i per publicar anuncis rellevants. Per a més informació, podeu consultar la nostra Política de Cookies. Seleccioneu “Acceptar cookies” per donar el vostre consentiment o seleccioneu les cookies que voleu autoritzar. Podeu canviar les opcions de les cookies i retirar el vostre consentiment en qualsevol moment des del nostre lloc web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
 
MENU
24/02/2026

El padró no pot ser requisit per a la regularització

La Xarxa d'Entitats pel Padró demana en un comunicat que el padró no sigui un requisit per a la regularització mentre hi hagi ajuntaments que incompleixen la seva obligació d’empadronar.

La regularització extraordinària aprovada pel Govern espanyol que ha de reconèixer la ciutadania d’entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya, segons estimacions de la Generalitat, no pot exigir com a requisit l’empadronament perquè nombrosos ajuntaments estan negant el registre a persones que viuen als seus municipis, incomplint per tant l’obligació que tenen d’inscriure tothom que hi resideix. 

Tal com hem denunciat en repetides ocasions des de la Xarxa d’Entitats pel Padró, formada per una quinzena d’organitzacions i plataformes* que sumem al voltant de 500 entitats, entre les quals hi ha la Coordinadora d'ONG Solidàries, desenes d’ajuntaments a Catalunya no garanteixen el compliment del tràmit d’empadronament i vulneren així el que és una obligació tant per a l’administració pública local, com per a la ciutadania. 

La regularització anunciada per la Moncloa, que s’ha de fer efectiva amb la màxima celeritat perquè les persones migrades puguin fer efectius els seus drets i sortir de les situacions d’exclusió a què les aboca la irregularitat administrativa, posa de manifest un cop més la necessitat de comptar amb registres padronals que reflecteixin la realitat als nostres pobles i ciutats. La funció del padró és saber qui viu als municipis per tal que els ens locals puguin dimensionar els seus recursos i equipaments per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. 

El padró no atorga drets, és la porta d’accés als drets que el nostre ordenament jurídic reconeix a totes les persones. Negar o posar traves a l’empadronament és vulnerar els Drets Humans perquè impedeix o dificulta l’accés a la salut, a l’educació o als serveis socials. En el procés actual que ha de regularitzar la situació administrativa de centenars de milers de persones a l’Estat espanyol no es pot exigir estar empadronat perquè suposaria continuar condemnant una part d’aquesta ciutadania a la precarietat i l’exclusió. 

La Xarxa d’Entitats pel Padró continuem reclamant el compliment de la normativa que regula l’empadronament com a registre administratiu per conèixer la població dels municipis, i alhora recordem que la prioritat ha de ser el compliment dels drets de totes les persones. 

* La XARXA D’ENTITATS PEL PADRÓ està formada per: 
● aFFaC - Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya 
● Amnistia Internacional Catalunya 
● Càritas Catalunya 
● CONFAVC - Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya 
● Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i de l’Alt Maresme ● Coordinadora Obrim Fronteres 
● ECAS - Entitats Catalanes d’Acció Social 
● Fedaia - Federació d’Infància i Adolescència
● FEPA - Xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil 
● Fundació Ficat 
● FòrumSD - Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya ● Lafede - Justícia Global 
● Observatori DESCA 
● Pasucat - Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya 

 


 

Amb el suport de

Amb la col.laboració de