En defensa dels drets fonamentals i contra la criminalització de la pobresa, a Figueres

Manifest en defensa dels drets fonamentals i contra la criminalització de la pobresa: resposta a la sentència sobre el desnonament del bloc del carrer Ponent de Figueres

Les entitats i persones que signem aquest manifest volem expressar, des de la indignació i el compromís amb la justícia social, el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que avala l‘actuació de l’Ajuntament de Figueres en el desnonament del bloc del carrer Ponent de Figueres, executat el 9 de novembre de 2023.

Aquest desnonament va marcar un abans i un després en la manera com la nostra ciutat entén i gestiona les situacions de vulnerabilitat. L’actuació de l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Jordi Masquef, no només va ser freda i desproporcionada, sinó que es va presentar públicament amb un to triomfalista, banalitzant el patiment de desenes de persones i utilitzant la comunicació institucional per estigmatitzar col·lectius ja prou assenyalats.

El vídeo publicat pel mateix alcalde, acompanyat de música de pel·lícula i amb l’etiqueta #AnemPerFeina, mostrava el desnonament com si es tractés d’una fita política. Però el que realment va passar aquell dia —i les setmanes següents— fou una vulneració clara de drets humans: persones que no entenien el que signaven, promeses d’ajuda que mai van arribar, expulsions sense alternatives, accés denegat als serveis socials i una xarxa comunitària desbordada, intentant cobrir el que les institucions havien abandonat.

Denunciem que es va fer fora del bloc una trentena de persones, moltes d’elles en situació de precarietat extrema, sense cap garantia ni acompanyament real. No es va traduir ni mediar, es va amenaçar amb detencions i es va negar l’accés a recursos bàsics com el menjador social. Aquest abandonament no és només una negligència, sinó una irresponsabilitat política i moral.

També denunciem la criminalització creixent de la pobresa i de la migració. Quan s’etiqueten les ocupacions com a “delinqüencials”, es genera por i rebuig, i s’alimenta un relat que legitima la repressió i invisibilitza les causes estructurals de la crisi d’habitatge. Les persones que ocupen no són delinqüents: són famílies, joves, persones sense alternatives reals, empeses per la necessitat i desateses per un sistema que falla en garantir un dret tan bàsic com és el de l’habitatge.

Ens dol profundament veure com la resposta institucional ha estat esquivar responsabilitats, emparar-se en la legalitat i deslegitimar la tasca de les entitats i persones que vam respondre amb solidaritat i dignitat. Perquè sí, mentre les institucions miraven cap a una altra banda, la societat civil va ser qui va aportar menjar, tendes, roba, acompanyament emocional, accés a formació i recursos socials. I ho vam fer sense demanar res a canvi, només pel convenciment que ningú hauria de dormir al carrer en una ciutat que es vol justa.

Per tot això, reiterem que, després de llegir les declaracions de l’alcalde als mitjans, no podem restar callades. El que es va viure era ben real. Quan afirmem que l’Ajuntament va actuar al marge de la legalitat, és perquè no es van garantir els drets de les persones desallotjades. Encara que un, dos o quatre jutjats dictaminin a favor del consistori, res no canvia la realitat de l’abandonament institucional que van patir.

La ciutat de Figueres no pot continuar gestionant la pobresa a cop de desnonament i nota de premsa.

EXIGIM:

Sobre el desnonament del 9 de novembre de 2023:
-Que l’Ajuntament reconegui públicament les deficiències de la seva actuació.
-Que s’obri un espai estable de diàleg amb les entitats que van acompanyar les persones afectades.
-Que es depurin responsabilitats polítiques per la vulneració de drets fonamentals.

Davant de futurs desnonaments:
-Que es redacti un pla municipal d’actuació social que garanteixi l’atenció i el reallotjament digne de totes les persones afectades, amb especial atenció a menors, dones i col·lectius vulnerables.
-Que s’activin protocols de mediació previs als desnonaments, amb participació dels serveis socials, les entitats del territori i les persones residents.
-Que es comuniquin amb antelació les actuacions previstes i s’ofereixin canals de mediació.

En matèria de polítiques socials i d’habitatge:
-Que s’elabori un protocol municipal per a ocupacions per necessitat, basat en l’atenció social, no en la repressió.
-Que es garanteixi l’accés universal als serveis bàsics (menjador, padró, serveis socials), independentment de la situació administrativa o residencial de les persones.
-Que es prioritzi la promoció d’un parc d’habitatge social ampli i accessible, a preus socials i assequibles per a persones i famílies que es troben en situació de sensellarisme —segons la classificació ETHOS (tipologia europea de sensellarisme)—, tenint en compte els diversos eixos de discriminació i aplicant una mirada interseccional que reconegui les desigualtats derivades del gènere, l’origen, l’edat, la situació administrativa i altres formes de vulnerabilitat estructural, així com prioritzar la rehabilitació d’edificis buits amb finalitats socials.
-Complir amb la Llei de serveis socials i disposar, com a municipi de més de 20.000 habitants, d’un alberg municipal que asseguri una resposta d’urgència, temporal i digna per a les persones en situació de sensellarisme.

En relació al discurs institucional i la convivència:
-Que es deixi de vincular l’ocupació amb la delinqüència quan no hi ha proves penals.
-Que s’abandoni l’ús de termes com “ocupacions delinqüencials”, que fomenten discursos d’odi i generen divisió social.
-Que es promogui un discurs públic basat en els drets humans, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Figueres pot ser una ciutat més humana, més justa i més acollidora. Però això només serà possible si les institucions actuen amb responsabilitat, empatia i respecte. No és només una qüestió de legalitat: és una qüestió de dignitat!