Essencials i sense drets

De les treballadores de la llar en situació de pobresa, 1 de cada 6 està en situació de pobresa severa, és a dir, viu amb menys de l'equivalent a 16 euros a el dia, segons dades corresponents a 2019.

Aquesta situació no ha fet més que empitjorar amb la pandèmia i de forma més acusada en aquest sector, tal com descriu l'informe "Essencials i sense drets" publicat aquest dimarts, 30 de març, per Oxfam Intermón amb motiu de l' Dia Internacional de les Treballadores de la Llar . L'impacte de la COVID-19 en la primera onada va deixar un balanç negatiu per al col·lectiu: es van destruir tres llocs de treball de treballadores de la llar per cada un el conjunt del mercat. 

"Fa un any, quan per unes setmanes tot es parava, una única cosa no ho va fer:  la feina de cures. Tot i que aquest nombrós col·lectiu desenvolupa una tasca imprescindible i amb un valor incalculable perquè la nostra societat pugui avançar, no tenen legalment reconeguts els mateixos drets que la resta de les persones assalariades ", denuncia la responsable de polítiques públiques d'Oxfam Intermón, Liliana Marc. "No tenen els drets laborals essencials com la prestació per desocupació, la negociació col·lectiva o la protecció per acomiadament, així com la prevenció de riscos laborals", afegeix.

A la manca de reconeixement legal d'aquests drets cal sumar-li que són molt més vulnerables al no veure complerts aquells que, en teoria, sí que tenen. Segons els càlculs d'Oxfam Intermón, el 36% de la seva feina es presta en l'economia submergida , és a dir, que les persones ocupadores no abonen les corresponents cotitzacions , el que equivaldria a 2.600 milions d'euros en salaris ja 820 milions d'euros que perd la Seguretat Social.

L'ocupació de la llar segueix considerant-se com un "sector refugi" per a les empleades espanyoles en les regions amb menys dinamisme econòmic, encara que més de la meitat del col·lectiu està representat per dones no nascudes a Espanya. D'elles, una de cada quatre, unes 70.000, es troben en situació irregular.

Jessica Guzmán, xilena de 53 anys, ha treballat com interna 15 anys. Fruit de la seva experiència d'aquests anys assenyala: "La societat ha d'entendre que les internes ha a cada portal, a cada casa, i hi ha un gran deute amb nosaltres. Encara que tinguem necessitat, no som esclaves, som treballadores i demanem els mateixos drets ".

L'informe també denuncia que Espanya ha mantingut una infra inversió estructural en cures de llarga durada i atenció a la dependència, la qual cosa s'ha traduït en un augment de el nombre de treballadores de la llar. Segons explica la portaveu, "allà on l'Estat no ha cobert les necessitats de cura és on hi ha més treballadores de la llar . El sistema de dependència descansa sobre un matalàs de treballadores barates ". Es calcula que un total de 85.000 treballadores de la llar tenen cura de dependents perquè el sistema públic no arriba. Si passessin a treballar-hi, el nombre de dones desenvolupant la seva tasca en assistència domiciliària augmentaria en un 47%.

Un total de tres milions de llars, l'equivalent al 16,2% de les famílies, van efectuar despeses en treball de la llar i de cures al 2019. En total es van destinar 7.247.000 d'euros a l'pagament de salaris i seguretat social. Aquest percentatge va augmentar al 21% en les llars formades per una persona sola de més de 65 anys, que van dedicar, de mitjana, un de cada tres euros dels seus ingressos a pagar-lo.

L'organització reclama la modificació de les prestacions econòmiques que actualment reben les famílies en el marc de el sistema d'atenció a la dependència, ja que moltes d'elles es fan servir per al pagament de treballadores de la llar sense cap control sobre les seves condicions laborals o sobre la qualitat de les cures que presten . Segons les seves estimacions, fins a 650 milions d'euros podrien estar sortint directament des de les arques públiques a pagar aquest treball i, part d'aquests diners, s'estaria anant a l'economia submergida.

Oxfam Intermón recorda que fa ja gairebé una dècada que es va plantejar equiparar els drets i obligacions de les treballadores de la llar a la resta d'assalariades i que, cada vegada que s'ha acostat el termini legal per a la seva integració plena en el Règim General de la Seguretat Social, s'ha posposat aquesta mesura. "Es manté sine die a un ampli col·lectiu de dones en la precarietat perquè la seva tasca sigui assequible per a la resta de la població. No és coherent amb una societat que es diu compromesa amb la igualtat de gènere ", destaca Liliana Marcos.