28/01/2026
Fronteres intel.ligents, democràcies negligents
Un informe de la Fundació porCausa, en col·laboració amb el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ofereix una preocupant radiografia completa de l’ús de tecnologies digitals i intel·ligència artificial en les polítiques de control migratori .
Eines com la biometria, els algoritmes predictius, els drons o els sistemes automatitzats d’anàlisi de dades estan substituint progressivament els mecanismes tradicionals de control fronterer, però sense garanties suficients de transparència ni supervisió independent. Així ho constata l’estudi "Tecnologia de Frontera. Fronteres “intel·ligents”, democràcies negligents", que descriu les actuals fronteres com a infraestructures cada cop més opaques, automatitzades i privatitzades, amb greus conseqüències per als drets fonamentals.
La recerca de porCausa i el Centre Delàs assegura que les tecnologies utilitzades a les fronteres reforcen la discriminació, dilueixen la responsabilitat política i debiliten el control democràtic. I posa com a exemple el projecte europeu iBorderCtrl, desenvolupat entre 2016 i 2019 amb finançament de la Comissió Europea, que pretenia analitzar microexpressions facials per determinar la veracitat de les argumentacions que donaven les persones que volien entrar a la UE. Malgrat les dures crítiques de la comunitat científica i d’organitzacions de drets humans -que advertien de la manca de base científica i del risc d’institucionalitzar el prejudici-, la Comissió va considerar el projecte tot un èxit.
Els autors situen aquesta evolución tecnològica dins una tercera generació del control migratori: després de les tanques físiques i de l’externalització de fronteres, arriba la fase algorítmica, que prioritza la seguretat per damunt de la protecció, el control per damunt de l’acollida i la sospita per damunt del dret. I tot plegat, sota una aparent neutralitat tecnològica. És a dir, no es tracta de cap deriva accidental sinó del resultat d'un model de governança que "ha convertit la tecnologia en una font de legimititat moral". Els Estats s'emparen en la neutralitat per delegar decisions que afecten directament els drets humans en sistemes del tot opacs. Pel que fa a l'Estat espanyol, amb sistemes com el SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) i els projectes biomètrics a Ceuta i Melilla, s’ha convertit en un laboratori d’innovació en matèria de vigilància fronterera, i un exemple d’opacitat i de manca de rendició de comptes.
Els autors de l’estudi adverteixen del perill que la tecnologia usada per a classificar migrants avui, pugui ser usada, més endavant, per classificar ciutadans i ciutadanes i descriuen una situació on la responsabilitat institucional es dilueix i el poder es torna menys visible i més difícil de controlar democràticament. Davant d’aquest panorama, proposen no rebutjar la tecnologia, sinó governar-la, amb més transparència, un control humà efectiu en la presa de decisions, auditories independents i la recuperació del lideratge polític en àmbits que afecten drets fonamentals.
La recerca de porCausa i el Centre Delàs assegura que les tecnologies utilitzades a les fronteres reforcen la discriminació, dilueixen la responsabilitat política i debiliten el control democràtic. I posa com a exemple el projecte europeu iBorderCtrl, desenvolupat entre 2016 i 2019 amb finançament de la Comissió Europea, que pretenia analitzar microexpressions facials per determinar la veracitat de les argumentacions que donaven les persones que volien entrar a la UE. Malgrat les dures crítiques de la comunitat científica i d’organitzacions de drets humans -que advertien de la manca de base científica i del risc d’institucionalitzar el prejudici-, la Comissió va considerar el projecte tot un èxit.
Els autors situen aquesta evolución tecnològica dins una tercera generació del control migratori: després de les tanques físiques i de l’externalització de fronteres, arriba la fase algorítmica, que prioritza la seguretat per damunt de la protecció, el control per damunt de l’acollida i la sospita per damunt del dret. I tot plegat, sota una aparent neutralitat tecnològica. És a dir, no es tracta de cap deriva accidental sinó del resultat d'un model de governança que "ha convertit la tecnologia en una font de legimititat moral". Els Estats s'emparen en la neutralitat per delegar decisions que afecten directament els drets humans en sistemes del tot opacs. Pel que fa a l'Estat espanyol, amb sistemes com el SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) i els projectes biomètrics a Ceuta i Melilla, s’ha convertit en un laboratori d’innovació en matèria de vigilància fronterera, i un exemple d’opacitat i de manca de rendició de comptes.
Els autors de l’estudi adverteixen del perill que la tecnologia usada per a classificar migrants avui, pugui ser usada, més endavant, per classificar ciutadans i ciutadanes i descriuen una situació on la responsabilitat institucional es dilueix i el poder es torna menys visible i més difícil de controlar democràticament. Davant d’aquest panorama, proposen no rebutjar la tecnologia, sinó governar-la, amb més transparència, un control humà efectiu en la presa de decisions, auditories independents i la recuperació del lideratge polític en àmbits que afecten drets fonamentals.
