I si en lloc de preparar la guerra, preparéssim la pau?

Tica font és experta en economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar, del Centre Delàs. La pacifista va dibuixar un panorama internacional “fosc i tensionat” que, segons va explicar, està aplanant el camí a una reactivació de la cursa d’armes convencionals i nuclears a Europa. Però més enllà de les xifres, la seva intervenció va posar el focus en el relat.

Segons Font, qualsevol guerra passa per tres fases: la primera és la de creació d’un enemic -avui, Rússia-, mitjançant la generació de por suficient perquè la població accepti decisions excepcionals. La segona fase seria la reorientació de l’economia cap a la guerra: més inversió militar, més producció d’armes i més desenvolupament de tecnologia amb finalitats bèl·liques. Per últim, en la tercera fase hi hauria la posada en marxa i consolidació de la maquinària de propaganda que legitima el desviament de recursos públics cap a l’armament i arracona les veus crítiques.

En aquest context, el pla europeu de rearmament 2025-2029 es justifica amb la hipòtesi que Rússia podria envair algun país de la UE l’any 2030. “Ens diuen que tenim cinc anys per preparar la guerra”, va resumir Font. “Però nosaltres hem de respondre que també tenim cinc anys per impedir-la amb diplomàcia i diàleg”.

La investigadora va posar damunt la taula una pregunta clau: com es finançarà aquest augment de la despesa militar? Només hi ha tres opcions, va recordar: mitjançant la creació de nous impostos -poc probables perquè són impopulars-, el fort endeutament a 20, 30 o 40 anys, o les retallades en altres partides.

En aquest punt, va advertir de l’impacte directe sobre l’estat del benestar, que és el que sempre acaba tocat. Així, va recordar les declaracions del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que ha apel·lat a “acceptar sacrificis” en pensions, sanitat i sistemes de protecció social per poder augmentar la despesa en defensa. Rutte ja ens avisa d’on sortiran els diners quan assegura que hi ha cert marge per a les retallades en despesa social, ja que Europa destina un 50% de la despesa mundial en protecció social.

Un altre argument a qüestionar, segons Font, és aquell que es va repetint cada cert temps i que mostra la indústria militar com a generadora d’ocupació i prosperitat. Per contra, segons les seves dades, per cada milió de dòlars invertit, sectors com l’educació (14,3) o la sanitat (19,2) creen més llocs de treball que la indústria armamentística ( 6,9).

Davant aquesta dinàmica, Font va plantejar tres línies d’acció per a la societat civil: oposar-se a qualsevol guerra, oposar-se a la militarització -incloent-hi el possible retorn del servei militar obligatori que cada vegada ressona amb més força a més països europeus- i treballar activament pel desarmament. Com? Organitzant xerrades que estirin els records de la Guerra Civil dels nostres pares, mares, avis i àvies (com els va condicionar el futur, com els va afectar el seu dia a dia, què és perd amb la guerra…), i d'altres actes de memòria històrica. Per a la investigadora és fonamental i urgent la construcció d’un relat alternatiu, i entendre com la guerra va marcar generacions senceres pot esdevenir una bona recepta “antiguerra” en temps de banalització del conflicte.

La xerrada de Tica Font s’emmarca en el nou format de les assemblees temàtiques de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que aquest mes ha estat dinamitzada per l’Eix d’Educació Global i Pau.