L'exèrcit a l'Expojove: entre l'èxit de visites i la denúncia pacifista
L’ExpoJove de Girona va tancar les seves portes el passat 18 d'abril després de rebre milers d’estudiants a la recerca d’una brúixola per al seu futur. Com ja és habitual, un dels focus d’atenció va ser l’estand de l’exèrcit, que es va situar novament com l’espai amb més afluència de públic.
Un jovent amb criteri propi
Però, darrere de les xifres de visites, es va lliurar una batalla de valors: la popularitat de l’estand no va implicar un consens sobre la seva idoneïtat en el marc d’una fira educativa.
Durant el recorregut per la fira, vam poder parlar amb alumnes de diversos centres de Salt, Girona i Figueres, i les opinions van mostrar una joventut desperta. Per a una part de l’alumnat visitant, l’estand militar va resultar “interessant” o fins i tot “divertit” per la connotació d’aventura que projecta. Un cop més, el màrqueting militar va saber jugar les seves cartes per connectar amb els més joves.
Aquesta mera curiositat visual va conviure amb una forta consciència crítica. “No acceptaria una feina que anés en contra dels meus valors, per molta seguretat laboral que m’ofereixin”, va afirmar amb rotunditat una alumna d’un institut de Figueres. Molts dels joves amb qui vam conversar van coincidir que triar un camí professional no és només una qüestió de sou, sinó de coherència amb els seus valors i amb la societat que volen construir.
D'altra banda, es va percebre que, tot i que encara hi ha un cert desconeixement o falta d’interès sobre la cultura de pau, les i els joves van prioritzar la seva brúixola moral personal per sobre de qualsevol propaganda militar.
Resistència des de la pau: l'acció de la plataforma Aturem les Guerres
Davant la normalització de la cultura de la guerra, la plataforma Aturem les Guerres va dur enguany amb una proposta participativa. A través d’una carpa d’escolta activa, van recollir el sentir dels estudiants sobre la militarització com a sortida professional. Aquesta acció, emmarcada en la campanya “Desmilitaritzem l’Educació”, va reivindicar que les fires d’orientació han de ser espais de pau i creació, i no de reclutament. La seva acció de denúncia va posar sobre la taula que l’exèrcit no hauria de ser considerat una “sortida professional més” en un context educatiu i d’orientació cap al món laboral.
Quin futur estem validant?
Havent estat presents a l’Expojove, la pregunta és clara: cap a on anem com a societat si seguim permetent que les armes s’exhibeixin al costat de propostes educatives? Permetre que les institucions militars es venguin com un producte de consum “interessant” o “divertit” per a joves de 16 anys és, a la pràctica, blanquejar la violència. L’èxit de visites a l’estand de l’exèrcit no és una dada positiva; és una senyal d’alerta que indica que la cultura militar està ocupant uns espais que haurien de ser exclusius per a la cultura de la vida i la resolució pacífica de conflictes.
