La ciutadania catalana, compromesa amb la cooperació i la cultura de pau
Malgrat una creixent preocupació per la seguretat, la ciutadania catalana continua apostant per la cooperació internacional i la noviolència com a camins per garantir la pau.
L’estudi analitza la percepció de la població sobre la convivència, la confiança, la polarització, la seguretat i el compromís amb la cultura de pau. El retrat que en resulta és el d’una societat més polaritzada i desconfiada, però que manté una base sòlida de valors vinculats a la solidaritat i la cooperació.
La convivència rep una valoració globalment positiva, especialment en l’entorn més proper (6,6 sobre 10). Tot i això, la percepció de seguretat empitjora: la meitat de la població considera que la situació ha degradat en el darrer any al seu municipi, i aquest percentatge augmenta al 64% quan es parla de Catalunya i al 72% en relació amb el món. L’Enquesta ICIP també analitza la seguretat des d’un àmbit personal, i constata que un 18% de les persones enquestades se senten part d’un col·lectiu discriminat, principalment per raó de llengua, origen, gènere o orientació sexual, un percentatge que duplica la mitjana europea.
Pel que fa a la immigració, gairebé el 60% de la població considera positiva l’arribada de població en situació de migració per a l’economia i rebutja que la seva cultura estigui en perill. Tot i això, prop de la meitat creu que les persones immigrants delinqueixen més que les autòctones.
Compromís amb la cooperació i la pau global
En clau internacional i en un context de rearmament global i conflictes com els d’Ucraïna i Gaza, la ciutadania catalana manté una aposta clara per la cooperació internacional com a via per garantir la pau, per damunt de les intervencions militars. Però hi ha una bretxa generacional que mostra com el jovent és més partidari de gastar en despesa militar, mentre que les persones grans es decanten més per invertir en la cooperació internacional.
Tanmateix, la majoria de la ciutadania rebutja augmentar la despesa militar: el 46% s’oposa a incrementar-la fins al 2% del PIB, tal com reclama l’OTAN, i un 43% destinaria els recursos de defensa a forces civils noviolentes o als Cascos Blaus de l’ONU.
A més, un 77% considera que la influència creixent dels Estats Units representa un risc elevat per a la seguretat global, i una majoria és partidària de trencar vincles econòmics amb Rússia i Israel mentre durin les guerres actuals.
Gir conservador entre els joves
L’enquesta de l’ICIP detecta un descens preocupant de la confiança, tant interpersonal com institucional. Només una minoria de joves expressa plena confiança en la democràcia: 4 de cada 10 en desconfien o en dubten, i aquest segment és també el que mostra més suport a mesures autoritàries o punitives. Segons l’ICIP, el jovent que expressa un gir més conservador tendeix a negar desigualtats de gènere, a qüestionar el canvi climàtic i a defensar més despesa militar.
La bretxa de gènere és especialment evident: 6 de cada 10 nois joves consideren que el feminisme perjudica les relacions entre homes i dones, i un 27% creu que la violència masclista és un invent del feminisme. Davant d’aquestes dades, l’ICIP reclama polítiques educatives i culturals que connectin millor amb els joves i reforcin els valors de la igualtat, la convivència i la pau.
