El full de ruta de la cooperació catalana continua apostant per un enfocament estratègic de gènere i drets humans, però ara també inclou el foment de la sostenibilitat i la seguretat humana. Els canvis es fan, segons la Generalitat, per adaptar-se al nou context global derivat « de la crisi dels refugiats i dels nous mapes de pobresa i exclusió». A banda de l’agreujament de la crisi de les persones refugiades a la Mediterrània, d’entre els canvis i les noves tendències que motiven aquest retoc en l’orientació del pla anual, s’apunta l’aparició de nous actors com la Xina i l’Índia, la permanència de situacions greus i estructurals o la desigualtat creixent.

El pla també inclou com a objectiu la participació del Govern a les agendes globals de desenvolupament, l’enfortiment de les capacitats dels actors de la cooperació i la creació d’una cooperació de país. El Pla anual de Cooperació és el principal instrument programàtic i d’orientació política de què disposa el Govern per desplegar, anualment i en accions concretes els compromisos fixats en el Pla director de cooperació 2015-2018, aprovat l’any passat.

Pel que fa a la crisi de les persones refugiades a la Mediterrània, des de la Generalitat es manifesta la voluntat d’actuar-hi directament.  I No tan sols parla d’abordar l’emergència humanitària derivada del desplaçament de gairebé 5 milions de persones, sinó que es persegueix un paper actiu de Catalunya “en la prevenció del conflicte i en el treball per la seva resolució.” Així, aquest 2016 ja s’ha iniciat un treball amb els països mediterranis més afectats pel desplaçament de persones de Síria: el Líban, Turquia i Jordània.