La Mobile de la IA
Si en l'edició del Mobile World Congress (MWC) d’enguany hi havia una paraula en boca de tothom era la intel·ligència artificial (IA).
En la 20ena edició del MWC, s’ha consolidat una altra tendència que ja s’ha anat entreveient en els darrers anys: la robòtica, que comparteix protagonisme amb la IA. El Mobile es va convertir en un immens aparador de tot tipus de robots i autòmats, per a tasques agrícoles, serveis, domèstics, i fins i tot, per a tenir cura de mascotes.
Israel i Palestina, presents al MWCTot i haver trencat relacions amb l’Ajuntament de Barcelona i malgrat les amenaces d’Israel a boicotejar la fira, el cert és que aquest país va estar representat, ni més ni menys, que per 37 firmes tecnològiques. El nou atac d’Israel a l’Iran del passat 28 de febrer va obligar, però, a reforçar la seguretat d’aquest espai en alguns moments. D'altra banda, per primera vegada Palestina també hi va ser present amb un total d’11 organitzacions o companyies tecnològiques representades per la Palestine Information Technology Association of Companies (PITA). Una participació circumscrita a l’espai de startups 4YFN (4 Years From Now), dedicat principalment a empreses emergents i projectes universitaris.
El contrast entre les empreses palestines i altres actors internacionals al MWC no deixa de ser una mostra de les desigualtats globals en l’accés a la tecnologia i a la inversió: mentre companyies establertes en països amb ecosistemes sòlids compten amb capital important, accés a infraestructura avançada i xarxes internacionals de suport, startups com les palestines depenen en gran mesura de finançament limitat, incubadores locals i projectes internacionals puntuals per poder participar en aquest tipus d’esdeveniments globals. Aquesta desigualtat, quedava també evidenciada per l'absència o poca participació de països i regions d’Amèrica del Sud, Central o del continent Africà.
El que queda palès en el MWC és que la IA no només ha vingut per quedar-se si no que està al servei de les grans empreses de defensa i dels governs, principals clients de la indústria dea tecnologia. I també queden clares tres grans tendències en el futur de la intel·ligència artificial:
>> La integració total en infraestructures: que converteix les ciutats, les xarxes elèctriques i els transports en organismes vius que reaccionen en temps real (gestió hídrica, del trànsit, manteniment d'infraestructures crítiques, etc.), amb tecnologia que acabarem implementant a les nostres llars.
>> La competència geopolítica per la tecnologia: Els semiconductors són considerats com el "petroli del segle XXI", la IA és la nova cursa armamentista, qui lideri els models de llenguatge i l'automatització tindrà una productivitat i una capacitat de ciberdefensa inigualables, i la carrera per als minerals indispenables per aconseguir-ho (liti, cobalt….) marca ja el rumb de la geoestratègia mundial.
En relació a aquest últim punt, remarcar com els negocis de la guerra es mostren sense pudor: la IA al servei de la mort és present en molts dels estands d’aquesta fira tan prestigiosa. Sense cap tipus de vergonya, un dron d’atac s’usava com a reclam per a totes les persones que s’acostaven a l’estand a fer-se la foto. Un altre senyal, doncs, de com la geopolítica està i estarà marcada, sens dubte, per la intel·ligència artificial. O dit d’una altra manera, per qui desenvolupi, controli i decideixi els usos que se’n fan.
En un moment en què la IA avança ràpidament, les ONG i entitats hem de saber quin és el nostre rol en aquest futur digital o i plantejar-nos com protegir els drets humans en aquest nou escenari.
