Notícies

09/07/2021

La pandèmia multiplica per sis la fam

Cada minut podrien estar morint 11 persones de fam i malnutrició al món, superant el nombre de les que moren per COVID-19. Són dades molt preocupants facilitades per Oxfam Intermón, que alerten que al 2020 la fam s'ha multiplicat per sis. Foto: Oxfam Intermón

Actualment hi ha 155 milions de persones al món que viuen en una situació de crisi alimentària. Vint milions més que l'any passat. Les dades formen part de l'informe El virus del hambre se multiplica, un treball que assenyala els conflictes, especialment, però també el clima i la COVID-19, com les principals causes de la fam avui. Per països, l'Afganistan, Etiòpia, Sudan del Sud, Síria, Iemen, Brasil, l'Índia o la regió del Sahel, serien els més afectats. 

Oxfam Intermón també es fa ressó de l'increment de la despesa militar mundial -tot i la irrupció de la pandèmia-, en 51 mil milions de dòlars, una quantitat suficient per cobrir sis vegades i mitja la financiació fixada per Nacions Unides per acabar amb la fam al món. Mentrestant, els conflictes i la violència han provocat que el nombre de persones desplaçades internament hagi arribat als 48 milions de persones, un nou màxim històric.

Lourdes Benavides, d'Oxfam Intermón, exposa que “Es continua utilitzant la fam com arma de guerra, privant la població civil d'aigua i aliments i impedint l'arribada de l'ajut humanitari. Les persones no poden viure de forma segura o aconseguir aliments si es bombardegen els mercats i es destrueixen els cultius i ramats". La mateixa Benavides subratlla com la pandèmia ha engrossat la fortuna de les 10 persones més riques del món ( 9 de les quals són homes), en 413 mil milions de dòlars al 2020; una quantitat que serviria "per finançar fins a 11 vegades la totalitat de l'assistència humanitària mundial". 

A més d'alertar sobre el risc que la meitat de la població del Iemen pateixi una crisi alimentària al llarg d'aquest any, l'estudi assenyala "zones emergents" de la fam: països de renda mitjana com l'Índia, Sudàfrica i el Brasil, que han patit molts casos de COVID-19 i que han vist com la seva economia quedava molt tocada. En el cas del Brasil, per exemple, les mesures per frenar la propagació del virus han obligat a tancar els petits negocis i més de la meitat de la població treballadora va perdre la seva feina. 

D'entre les persones més afectades per la fam i els conflictes, Benavides assenyala les dones i les nenes ja que sovint "mengen menys i són les últimes a fer-ho" i a vegades han d'escollir entre "anar al mercat i arriscar-se a patir agressions físiques o sexuals, o bé contemplar com les seves famílies passen fam."

D'entre les mesures apuntades per mitigar aquests catastròfics nivells de fam, hi ha que els Governs garanteixin que l'ajut humantari pot arribar a les persones que més ho necessiten, el finançament -per part dels Governs donants- de la totalitat d'aquestes ajudes de la crida que fa l'ONU, que el Consell de Seguretat exigeixi responsabilitats a qui utilitzen la fam com a arma de guerra, o la vacuna universal, per frenar els efectes de la COVID-19. 

Pel que fa al clima com a un dels principals desencadenants de la fam al món, l'ONG ha posat en marxa la campanya Planta't per paliar les conseqüències del canvi climàtic sobre les persones amb més vulnerabilitat. En el marc d'aquesta iniciativa es denuncia que la meitat de la població mundial només és responsable del 10% de les emissions causants del canvi climàtic. I de fet, l'Àfrica només aporta el 5% de les emissions globals però pateix, en canvi, els pitjors impactes d'aquesta doble crisi alimentària i climàtica.