La regla pot costar la vida
Coincidint amb el Dia Internacional de la Salut Menstrual, avui 28 de maig, l’ONG be artsy llança la campanya “La Regla Mata” per denunciar la perillosa i encara vigent tradició del 'Chhaupadi' al Nepal, una pràctica que aïlla les dones durant la menstruació i que ha provocat la mort de moltes d’elles. Fotos: Be Artsy
Des del 2017, Be artsy treballa al territori amb el projecte Rato Baltin - que significa Galleda Vermella-, que ofereix educació en salut menstrual i sexual, formació de líders comunitàries, distribució de copes menstruals segures, i beques educatives per evitar els matrimonis infantils. Mitjançant la fotografia participativa, les pròpies nenes retraten la seva realitat i expressen allò que volen canviar, iniciant un procés de conscienciació col·lectiva que separa la salut de la superstició.
“La Regla Mata”: una crida a l'acció
La campanya de Be Artsy no només busca visibilitzar aquesta greu vulneració dels drets humans, sinó també mobilitzar la ciutadania perquè actuï, compartint el vídeo de campanya, o fent una donació de 13 euros, per donar suport a les nenes i dones afectades. Fins al moment, cada dona del programa Rato Baltin rep una copa menstrual (que és donada per l'empresa productora Ruby Cup) i és entrenada en el seu ús. També se'ls proporciona sabó i una galleda de metall per garantir que pugui esterilitzar la copa en aigua bullint.
Gràcies a l'ús de les copes menstruals s'ha reduït la pràctica del Chhaupadi a moltes famílies i això ens motiva a seguir fins a eradicar-lo.
Les dones i nenes són considerades impures durant els dies de sagnat, cosa que afecta tot el que toquen. No se'ls permet manipular aliments, interactuar amb altres persones ni tocar les fonts d'aigua que abasteixen el poble. Aquesta restricció les obliga a buscar fonts d'aigua alternatives a diversos quilòmetres de distància oa esperar que algú els porti aigua per poder menjar, beure o endreçar-se. A més, han de rentar diàriament tot el que toquen, incloent-hi la manta i el matalàs que usen. Com que a l'hivern és difícil que s'assequin, s'exposen a morir d'hipotèrmia durant les nits. Les que prenen fogueres dins de les cabanes per escalfar-se poden morir per asfíxia . Mentre que a l'estiu, moltes moren a causa de mossegades de serps o atacs d'altres animals salvatges locals, com els tigres.
Durant els dies de menstruació les nenes i dones són considerades portadores de mala sort . Així que si passa alguna cosa dolenta al poble, la noia que no compleixi amb el Chhaupadi serà assenyalada i acusada de no complir amb la tradició. És una pressió social que cau amb gran força sobre elles, obligant-les des de molt nenes a suportar una càrrega emocional intensa que els frena a l'hora de rebel·lar-se contra la tradició. Les dones i nenes són considerades impures durant els dies de sagnat, cosa que afecta tot el que toquen. No se'ls permet manipular aliments, interactuar amb altres persones ni tocar les fonts d'aigua que abasteixen el poble. Aquesta restricció les obliga a buscar fonts d'aigua alternatives a diversos quilòmetres de distància oa esperar que algú els porti aigua per poder menjar, beure o endreçar-se.
