Les entitats federades impulsen la regularització de més de 4.000 persones

Un volum de treball sense precedents

Les xifres parlen per sí soles. L’Associació Bumaro, especialitzada en atenció a la població migrant llatinoamericana i amb tres anys de trajectòria, ha formalitzat 97 expedients i acompanya actualment 162 persones en els seus processos, havent atès consultes de més de 500 persones en total. MIFAS, centrada en el sector de cures, un àmbit especialment invisibilitzat, ha donat informació a prop de 1.000 persones i n’acompanya unes 200 de manera directa. Càritas ha amès al voltant de 1.000 certificats de vulnerabilitat i Nousol ha atès unes 1.400 persones en vuit setmanes, amb una mitjana de 35 persones diàries.

Un dret exercit en condicions precàries

Totes les entitats coincideixen a assenyalar que han hagut d’assumir una demanda desmesurada sense els recursos necessaris per fer-hi front. ECCIT, que opera a nivell estatal, denuncia la manca de suport econòmic i logístic de l’administració, que les ha obligat a deixar de banda altres tasques per centrar-se exclusivament en la regularització. El Casal dels Infants va més lluny i alerta que el col·lapse de canals públics com Correus o la plataforma Mercurio (el sistema digital que usa el Ministeri de Política Territorial espanyol), ha acabat derivant en una «privatització de drets», en haver de recórrer a vies privades per tirar endavant els tràmits. En la mateixa línia, ECCIT insta les persones encara no ateses a adreçar-se a entitats que ofereixen tràmits gratuïts per evitar que famílies senceres quedin sense regularitzar per manca de recursos econòmics. Nousol ja alerta de l’aprofitament econòmic d’algunes gestories privades en la tramitació dels informes de vulnerabilitat, un fet que ha afectat especialment les persones amb menys informació.
  
Per un altre costat, ASOCOLGI posa el focus en la bretxa digital i en les situacions de vulnerabilitat extrema, com és el cas del sensellarisme, com a obstacles que van més enllà del procediment administratiu. 


Descoordinació inicial i crítica a les administracions locals

Diverses entitats han expressat la seva frustració davant la descoordinació inicial de les administracions. MIFAS posa sobre la taula la poca organització dels primers dies per part de les les administracions locals, mentre que Càritas lamenta que l’Ajuntament de Girona no es volgués coordinar prèviament a la publicació oficial al BOE, cosa que va provocar confusió. Davant la situació, Càritas va crear proactivament una web i un canal de WhatsApp per combatre la desinformació que circulava per les xarxes socials. 

Malgrat les crítiques, les entitats valoren positivament el treball en xarxa que s’ha pogut articular entre organitzacions. 

El camí no acaba el 30 de juny

Un dels missatges comuns de totes les entitats és que la data límit del 30 de juny no és el final del procés, sinó l’inici d’una nova etapa. El Casal dels Infants subratlla la importància del seguiment post-tramitació: el pagament de taxes, la resposta a requeriments en un termini de només 15 dies i la preparació per a la renovació al cap d’un any. Així Nousol ha anunciat el seu compromís de continuar oferint suport gratuït dins a la resolució definitiva de cada expedient, incloent-hi el seguiment de taxes i requeriments. 

També s’està informant a les persones acompanyades que un cop admeses a tràmit, ja poden treballar legalment i recalquen la importància de documentar la recerca activa de feina i a formar-se per enfortir la seva situació de cara a la renovació de la residència. 

Des de la Coordinadora d’ONG Solidàries posem en valor la feina feta que han dut a terme les entitats col·labordes. Alhora, reiterem la necessitat que les administracions públiques dotin de recursos suficients el teixit associatiu que, una vegada més ha demostrat ser una xarxa de suport per defensar els drets de les persones en situació de vulnerabilitat.