És el primer cop que s'inclou la categoria "discurs d'odi", com a tipologia diferenciada ja que fins ara quedava inclosa en la d'Extrema Dreta i en algunes ocasions a la de Mitjans de Comunicació. L'entitat va decidir diferenciar-ho, motivats «per la reiteració i la rellevància que tenen aquestes situacions allà on es donen: als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, en el discurs polític... i en molts altres espais que esdevenen altaveus d'aquestes idees contribuint a que siguin visibilitzades i reproduïdes.» En aquest sentit, SOS Racisme alerta que la popularitat actual del concepte de «delicte d'odi» és contraproduent per a les víctimes de racisme: «s'oblida que es tracta d'una eina específica que hauria d'estar enfocada a la protecció dels col·lectius que pateixen discriminació.», diuen.

L'informe assenyala la indefensió de les víctimes de racisme motivada per la manca de d'eines en la prevenció, la denúncia i l'eradicació del racisme. Segons l'entitat, aquesta indefensió desemboca en quatre escenaris: la no denúncia, la no resolució del conflicte racista, el canvi de papers que converteix les víctimes en acusades, i  la mala conceptualització del delicte d'odi.