Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
09/07/2012

Mirades globals: una altra economia és possible (juliol 2012)

L'entitat SETEM ha presentat la nova publicació ‘Mirades globals per a una altra economia' que analitza a fons la proposta de l'Economia Social i Solidària i mostra 15 experiències d'èxit a l'Àfrica, l'Amèrica Llatina i l'Estat Espanyol. Crisi econòmica, social i ambiental, desocupació creixent, augment de la pobresa i exclusió social...tot i aquest context negatiu, amb la publicació es vol posar de relleru experiències a tot el nóm que demostren que es pot fer economia amb valors com l'equitat, la justícia, la cooperació i la cura del medi ambient.

La publicació ha estat escrita per l'uruguaià Pablo Guerra, un dels principals experts mundials d'Economia Social i Solidària. L'autor defineix les experiències recollides a la publicació com una mostra de l'economia que està subordinada «a la seva finalitat real: proveir, de manera sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental l'ésser humà». 

La publicació recull exemples del Comerç Just, les finances ètiques, la producció biològica i orgànica, les empreses recuperades i autogestionades, el turisme responsable, l'organització cooperativa i associativa, el treball en xarxa de l'economia popular i el consum responsable.

Algunes de les característiques d'una empresa d'Economia Solidària són la democràcia, les decisions es prenen en conjunt; l'equitat, els drets i els deures es distribueixen equitativament entre els socis i sòcies; la justícia distributiva: els propis socis i sòcies defineixen criteris de distribució procurant una remuneració i distribució de ganàncies el més justes possibles; la cura del medi ambient, els criteris ecològics guien els objectius de l'empresa; i la satisfacció de necessitats, es produeix un bé o un servei que serveixi a les veritables necessitats humanes, evitant el consumisme. El cooperativisme constitueix el nucli dur de l'Economia Social i Solidària. Hi ha unes 755.000 cooperatives repartides a més de 100 països, que associen aproximadament 775 milions de persones, el 12% de la població mundial, i donen feina a 100 milions de persones.

D'entre les 15 experiències d'èxit, s'exposa, per exemple, el cas de la cooperativa Le Grafeh a Burkina Fasso que neix per resoldre dues problemàtiques molt greus al país: L'exclusió social de la dona i la problemàtica ambiental de les bosses de plàstic (la seva ingesta és la principal causa de mortalitat animal). Ara hi participen activament 5.000 dones i cada any es reciclen més de 20 mil quilos de bosses.

Un altre cas d'èxit és el de l'organització Faces que ha aconseguit que Brasil sigui el primer país en tenir un Sistema Nacional de Comerç Just. A l'Estat Espanyol, s'expliquen els casos d'èxit de Som Energia, la primera cooperativa de consum i producció d'energia verda, la banca ètica Fiare o la primera organització espanyola que va desenvolupar el Comerç Just amb països del Sud: Ideas.

La publicació està editada en castellà, català, francés i gallec i ha estat realitzada amb la col·laboració de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID).

Informació extreta del web de Setem

 

Amb el suport de

Amb la col.laboració de