Odi a les xarxes. Com combatre'l?
Les xarxes socials i internet faciliten la propagació ràpida i sovint anònima del discurs de l’odi. Ho veiem actualment amb l’augment de la catalanofòbia. Però tot i que el discurs de l’odi potser és més visible, no és nou. L’Institut de Drets Humans de Catalunya, SOS Racisme i United Explanations han elaborat una guia amb eines pràctiques per frenar l’embat de l’odi a la xarxa.
La guia descriu un context actual molt favorable a l’expansió del ciberodi: som en un món global, on les migracions i els moviments demogràfics forçats creixen i en el què el drets socials estan patint fortes retallades. Un context perfecte per estendre les narratives de l’odi i en el qual és importantíssim escampar-hi discursos alternatius i conèixer quines eines tenim al nostre abast per sumar-nos a la causa d’instaurar el ciberespecte. El contraatac és clau però partint d’un bon coneixement i sabent on ens estem posant, si volem que la nostra intervenció no resulti contraproduent.
Però a què ens referim quan parlem de discurs de l’odi ?
Ens referim a «accions comunicatives que constitueixen un delicte d’acord amb el Codi Penal espanyol, ja que tenen com a finalitat fomentar, promoure o incitar públicament a l’odi, la hostilitat, la discriminació o la violència contra una persona o grup». I de missatges d’odi en línia n’hi ha de diferents tipus: els que inciten a la violència de manera directa o indirecta contra una persona o un grup, per una característica en concret; els que humilien o menyspreen un grup o persona; i els que contenen una negació o justificació del genocidi, la difusió d’idees que pretenen habilitar règims o institucions que emparin o hagin emparat pràctiques generadores de genocidi.
A banda d’enumerar algunes claus per identificar clarament què és discurs de l’odi, la guia també exposa quins impactes o conseqüències poden derivar-se dels missatges discriminatoris: des d’estats de depressió o baixa autoestima, quan l’atac és individual, passant per la limitació de la llibertat personal a causa de la por o bé la legitimació i perpetuació d’un ordre social discriminatori, quan és a nivell més col·lectiu.
I què podem fer?
Una de les propostes és l’elaboració d’un discurs alternatiu i basat en un enfoc de drets humans i interculturalitat que contraresti el discurs de l’odi. Segons la guia, està comprovat que «l’exposició a punts de vista alternatius en els fòrums d’internet té impacte en els lectors, al contribuir a promoure el pensament crític o a plantar la “llavor del dubte” que més endavant maduri en un canvi d’alternatives o comportaments”. En aquest sentit, els impulsors de la guia ‘ Ciberespect’ consideren que ser a la xarxa i aportar nous enfocs és del tot imprescindible per evitar que els haters i trols s’apropiin del ciberespai i de la narrativa tòxica. La guia parla de diferents eines específiques per contrarestar el discurs de l’odi a xarxes com facebook, twiter o youtube (consultables a l’enllaç), però també apunta altres exemples com les campanyes de pressió als anunciants en cas de notícies amb enfoc racista o discriminatori als mitjans de comunicació. Igualment dóna altres consells pràctics com evitar la confrontació directa, reforçar les argumentacions acompanyant-les de hahstags de campanyes com #stopislamofobia, i sempre que sigui possible, buscar suports i actuar en xarxa .
