Notícies

21/09/2021

Oxfam demana més finançament climàtic

Oxfam Intermón calcula que els països rics no aconseguiran arribar a l'objectiu de 100.000 milions de dòlars per ajudar els països més vulnerables a adaptar-se als perillosos efectes del canvi climàtic i a reduir les seves emissions, tal i com s'hi havien compromès. Foto: Oxfam Intermón

I és que els països pobres no poden fer aquesta adaptació climàtica sense suport econòmic. A les zones rurals de Bangla Desh, per exemple, les famílies pobres han de gastar gairebé 2.000 milions de dòlars anuals en la prevenció de catàstrofes relacionades amb el clima o bé en la reparació dels danys. Això és el doble que el que inverteix el Govern i unes 12 vegades més del que Bangla Desh rep en finançament climàtic internacional multilateral. De mitjana, una persona a Bangla Desh produeix 24 vegades menys CO2 que una dels EUA. 

Segons el càlcul que fa Oxfam, només s'arribarà a aportar entre 93.000 i 95.000 milions de dòlars anuals l'any 2025, cinc anys després que l'objectiu s'hagi hagut de complir. De fet, perillen entre 68 i 75.000 milions de dòlars que haurien de rebre els països més vulnerables al canvi climàtic, durant el període previst de 6 anys. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar divendres passat noves dades que mostren com els països rics només van aportar 80.000 milions per a finançament climàtic el 2019.

Per contra, les temperatures càlides i fredes maten cada any cinc milions de persones i s'espera que la xifra continui augmentant a causa del canvi climàtic. Les pèrdues econòmiques també seran desastrosses, podent duplicar les ocasionades per la pandèmia.Si es compara amb les inversions pandèmiques, l'any passat, la UE, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Japó van haver de gastar més de 15 bilions de dòlars en paquets de recuperació fiscal relacionats amb la COVID-19, una xifra que suposaria complir 151 vegades amb els compromisos de finançament climàtic. Si ho comparem amb la despesa militar mundial, es va arribar l'any 2019 a poc menys de 2 bilions de dòlars, quasi 20 vegades més que l'objectiu de finançament climàtic. Els diners, doncs, hi són. 

Tot i que els EUA, el Canadà i Alemanya han augmentat els seus compromisos en els últims mesos, al costat hi trobem països com Espanya, Itàlia o els Països Baixos, que no han actualitzat les seves aportacions per al finançament climàtic. A Oxfam li preocupa molt la manera com els països rics estan assignant el finançament climàtic: el 2019 el 70% d'aquest finançament es va concendir en forma de préstecs en comptes de subvencions i calculen que només una quarta part del total del finançament climàtic del 2025 es destinarà a ajudar els països empobrits per tal que s'adaptin a l'empitjorament previst dels efectes del canvi climàtic. 

Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, s'espera que els costos anuals d'adaptació en els països empobrits se situin entre els 140.0000 i els 300.000 milions de dòlars l'any 2030. A poc més d'un mes de les converses sobre el clima de la COP26 a Glasgow, Oxfam fa una crida als països rics a que augmentin urgentment els seus compromisos amb el finançament climàtic.