Què podem fer davant les fakes news i els rumors sobre immigració?

El primer pas: detecció i anàlisi

Abans que res, cal identificar les narratives i tècniques de manipulació que s’usen en la desinformació antiimmigració: titulars alarmistes, ús d’imatges fora de context, notícies fabricades o discursos que presenten les persones migrants com a "cap de turc" dels problemes socials.

Existeixen eines de monitoratge digital i de verificació que es poden utilitzar en aquesta fase de detecció. Algunes són gratuïtes o de baix cost, i poden seguir el rastre de rumors que circulen per plataformes WhatsApp, Telegram o X, permetent entendre millor l’origen, la viralitat i l’impacte dels missatges.

A tall d’exemple, us hem fet un recull d’algunes d’aquestes eines de monitoratge i les seves funcionalitats:
 

EINA	COST	FUNCIONALITATS	PROS I CONTRES
TweetDeck	Gratuïta	Crea columnes de paraules clau, hashtags, usuaris concrets; permet veure de forma continuada i en temps real, què es diu	Bona per a X, però no cobreix WhatsApp, Telegram, ni missatges privats.
Google Alerts	Gratuïta	Envia notificacions per correu quan apareixen notícies o publicacions amb determinades paraules clau. Ex: pots generar alertes sobre "immigració + delinqüència", "refugiats + ajudes", etc. Permet reaccionar ràpid a continguts que poden generar rumors.	És fàcil d'usar i sense cost. No cobreix xarxes socials ni missatgeria privada.
Hootsuite	Té versions gratuïtes, però les funcionalitats completes són de pagament.	Monitoratge i gestió de comptes, calendaris, analítica, alertes.	És útil si ja es gestiona contingut de xarxes amb l'eina. Però té cobertura limitada en missatgeria privada
LetsCheck	Gratuïta	Crear un canal segur i accessible perquè la comunitat de l'ONG pugui col·laborar detectant rumors. Permet que persones usuàries enviïn missatges sospitosos (especialment de WhatsApp o Telegram) i rebin resposta si ja han estat verificats.	Empoderament comunitari; molt adequada per a contextos locals. Requereix implementar-la o connectar-se amb una xarxa que ja la utilitzi.
Social Mention	Gratuïta	Cerca mencions d'una paraula clau en diverses plataformes, blogs...	Menys potent que altres eines de pagament, retards i possibles no cobertures de missatgeria privada.

Hi ha altres eines que us ajudaran en la tasca de verificació de rumors i fake news. Aquí en teniu algunes:
 

COMPTES	CARACTERÍSTIQUES	ÀMBIT D'ACTUACIÓ
Verificat	Plataforma sense ànim de lucre basada a Catalunya, primera en català; signatària del codi de l’IFCN i de l’EFCSN*.	Verifica informació política i també científica; ofereix verificacions en català i castellà. També treballa en educació mediàtica
Maldita.es	Fundació dedicada al fact‑checking, educació mediàtica i investigació; membre verificat de les xarxes internacionals de verificació.	Té un departament específic sobre desinformació de migracions: "Maldita Migración", que analitza rumors, narratives i estereotips.
Newtral	Mitjà espanyol dedicat al fact‑checking; també signatari de l’IFCN	Fa verificacions en xarxes socials, declaracions polítiques... En les eleccions catalanes, va col.laborar amb Verificat

 

*L'IFCN (International Fact-Checking Network) i l'EFCSN (European Fact-Checking Standards Network) són dues organitzacions internacionals i europees que regulen i donen legitimitat als mitjans i projectes de verificació de dades. La primera és una una iniciativa global impulsada per un institut amb seu als Estats Units, que agrupa organitzacions de verificació de dades de tot el món. La segona, és una xarxa europea creada recentment per establir uns estàndards comuns i de qualitat entre els verificadors europeus, tenint en compte el context específic del continent.

Desmentim: estratègies de comunicació reactiva

Un cop detectem una desinformació, com hi hem de respondre? Malauradament, no sempre podrem fer-ho, si no disposem de totes les dades. Fer-ho a mitges o malament pot ser del tot contraproduent. En aquest sentit, i en la mesura del possible, és important que les ONG es formin o preparin per al “desmentit”. És a dir, per comunicar de manera clara, directa, breu i basada en dades, evitant repetir la falsedat per no reforçar-la involuntàriament.

Les entitats poden usar els anomenats “kits per desmentir”: materials visuals com infografies, vídeos curts o missatges adaptats a xarxes socials que poden ser compartits ràpidament per voluntaris i d’altres plataformes o entitats aliades. Una resposta àgil és clau per frenar la difusió del rumor.

Una altra estratègia per al desmentit és “posar cara i ulls a la realitat”. I com ho podem fer? Explicant històries personals de persones migrades que ajudin a trencar estereotips i a humanitzar el discurs, en contraposició a la fredor i la generalització dels missatges de desinformació.

Capgirem el relat

La millor defensa davant un rumor o fake news és ser proactives, no tan sols responent amb dades que rebatin la desinformació, sinó també proposant un relat positiu sobre la immigració. Això ens ha d’ajudar a canviar el marc mental negatiu, i a aconseguir fer passar de veure la migració com un “problema” a reconèixer-la com un recurs valuós, i sempre, sempre, amb un ús d’un llenguatge inclusiu i respectuós que reforci la dignitat de les persones.

Les ONG poden jugar un rol estratègic com a fonts fiables per als mitjans de comunicació. Per això, cuidarem les aliances amb periodistes i mitjans locals, oferint dades contrastades i testimonis, ajudant a generar un impacte mediàtic positiu i sostingut.

La força del canvi comença amb tu!

Sovint, els equips tècnics i el voluntariat de les ONG són els primers a trobar-se rumors en la seva tasca diària. És vital rebre formació específica per saber com actuar davant d’aquests discursos, tant presencialment com a les xarxes. A més, les entitats poden tenir un rol actiu en l’educació mediàtica, proporcionant eines que fomentin el pensament crític entre els usuaris dels seus serveis, les comunitats locals i la ciutadania en general.

No podem oblidar que la unió fa la força, així que la coordinació en xarxa amb altres entitats socials, sindicats, mitjans i plataformes digitals permetrà compartir bones pràctiques, generar alertes conjuntes i articular una resposta col·lectiva molt més eficaç davant els atacs de desinformació.

En un entorn cada cop més polaritzat, les ONG tenen un paper imprescindible en la defensa dels drets i la dignitat de les persones migrades. La lluita contra les fake news i els rumors no només protegeix aquests col·lectius, sinó que contribueix a una societat més informada, crítica i cohesionada.