10/06/2022

Reconeixement a la tasca educativa del CeDRe

La setmana passada el CeDRe, Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat, de la Coordinadora d’ONG Solidàries rebia el Premi Institucional que atorga l’associació Mestres 68.

Aquest guardó reconeix la tasca desenvolupada en el món de l’educació del CeDRe, un centre de recursos especialitzat i obert a tothom, que s’ha convertit en una referència pel que fa materials i serveis d’acompanyament pedagògic sobre pau i drets humans, a tot Catalunya. Actualment, el CeDRe ofereix més de 4.000 llibres, contes, pel·lícules, jocs i exposicions en préstec gratuït, a més d’altres serveis educatius. En parlem amb la Núria Cuadrat i Pèlach, responsable del CeDRe i de l’àrea d’Educació Crítica i Transformadora de la Coordinadora.

De què parlem quan diem que el CeDRe treballa per a una educació crítica i transformadora?

Parlem de donar respostes, d’explicar el perquè de les coses fent «arqueologia» en la història de les civilitzacions, alhora que rebuscant entre emocions i sentiments per crear empatia i rebel·lió a parts iguals. Cal conèixer els motius de les desigualtats per poder fer-hi front i intentar canviar les regles del joc. I el fons del CeDRe, amb tota la documentació i recursos, ens ofereix aquesta possibilitat a través no només de lectures tècniques i difícils, sinó a través de serveis paral·lels que oferim a tothom qui els demana.

El CeDRe va rebre la setmana passada, el Premi Institucional Mestres 68. No és l’únic reconeixement que ha rebut oi?

La darrera distinció va ser fa quatre anys en el marc de la campanya del DENIP «Periodistes per la Pau», quan la campanya va rebre una menció especial del Col·legi de Periodistes de Catalunya dins la categoria de Millor Acció Comunicativa. I el primer, va ser el que va impulsar-ne la creació, la del Centre de Recursos per la Pau. Amb la Beca Joaquim Franch del CEM de l’Ajuntament de Girona, ara fa uns 27 anys. Fa il·lusió rebre aquest tipus de reconeixement, perquè sovint, vas fent feina i no t’adones de l’abast de les accions que realitzes fins que algú, (sempre des de fora) t’ho fa evident.

Com va néixer el CeDRe?

Com he dit abans, va néixer fa gairebé 30 anys de la mà de les entitats de pau de la Coordinadora d’ONG Solidàries. I va néixer fent el mateix que encara fem: promovent la cultura de pau i drets humans a través de materials lúdics, campanyes als centres educatius i testimoniatge. La beca rebuda va donar l’impuls econòmic i d’estructura necessari per esdevenir un centre de recursos per la Pau i la solidaritat obert al públic.

A banda de funcionar com una biblioteca i disposar del servei de préstec del CeDRe obert a tothom, un dels serveis diferencials del CeDRe és el plus “d’assessorament pedagògic” que es fa a les seves usuàries.

És la part més ben valorada del CeDRe. Una persona entra a buscar un llibre o un joc per treballar alguna temàtica concreta, i a partir de l’assessorament rebut, en pot sortir amb nous coneixements, contactes i recursos que s’endú per al treball amb el grup. L’assessorament es pot fer de manera individual, o a través de formacions grupals que es fan també a la carta. Sempre amb l’objectiu de treure el màxim profit dels materials, però també de l’expertesa i vivència de les persones que formen les entitats de la Coordinadora i que son recursos vius que també oferim gratuïtament acompanyant els materials físics que poden endur-se, i que son molt ben valorats.

I quines són les principals demandes d’assessorament ?

Darrerament hi ha molta demanda de jocs de taula. El concepte gamificació de l’educació ha entrat amb força, no només als centres educatius sinó també al món de l’acció social (educació de carrer i comunitària, educació en centres residencials...) Els darrers assessoraments fets han estat sobre com treure el màxim profit de les partides de jocs de taula. També sobre l’aplicació dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) en els treballs de síntesi dels instituts.

Quin és el perfil de l’usuària CeDRe?

La principal usuària del cedre és una dona i és mestra d’educació primària o professora de secundària. Però darrerament, estem veient un increment de voluntàries (sempre dones) de diferents serveis i entitats del tercer sector que vénen a buscar jocs. L’altre perfil son els centre cívics del territori, que solen demanar exposicions en préstec i maletes pedagògiques per dinamitzar algun taller. L’estudiant de la UdG és un públic fidel, gràcies a que estem dins del seu catàleg de biblioteques. El darrer mes hem deixat materials a Calella (BCN) i a diversos consells comarcals del territori. Però al llarg dels anys hem enviat materials també fora de Catalunya, a València, Logronyo, Saragossa, etc.

El CeDRe ha anat variant, amb el pas dels anys, l’oferta de tallers i adaptant-se a les noves temàtiques que van sorgint i que tenen a veure amb  la preocupació per la transformació social. Com han anat canviant aquestes temàtiques?

Sí, el fons del CeDRe respon també a les diferents «modes» i discursos del moment. Si abans el més sol·licitat eren materials de pau i comerç just. Ara ho son temàtiques sobre emergència climàtica, economia social i solidària o migracions i refugi. Més concretament, aquest any, ha estat l’any dels ODS i de les persones refugiades.

En el mateix sentit, si a través de les demandes de les mestres i docents i les seves consultes pel que fa a materials pedagògics en traiéssim conclusions...quina seria la diagnosi que es faria des del CeDRe sobre les inquietuds que sobrevolen les aules?

Les inquietuds de mestres i docents responen a les demandes del currículum escolar: el dia de la Pau, el dia del Denip, el dia de les dones, el dia de l’aigua, el 25N, ... I les festes de final de curs o del dia del joc, o les colònies, pel que fa al préstec de jocs gegants. L’abandonament de la població afganesa i la invasió d’Ucraïna ha marcat també el calendari de molts ajuntaments, centres cívics i escoles que han demandat materials per parlar sobre els conflictes armats, la guerra i les persones refugiades.

La innovació en els formats pedagògics també és una marca de la casa, quines són les darreres novetats que s’han anat incorporant?

Sí, les maletes pedagògiques senzilles i adaptades a les necessitats de les escoles han estat tot un encert, ja que cada any son recursos molt utilitzats, sobretot en educació infantil. Un públic, a més, al que costa que les entitats i ONG destinin els seus tallers. Pel que fa a la formació de formadors, el format de les «Tardes Juganeres» que va començar fa uns cinc anys, s’ha instaurat definitivament al CeDRe i és ja una «marca de la casa», que aporta noves usuàries al CeDRe i noves aliances, la darrera amb Díxit Girona amb qui hem organitzat sessions per a professionals del tercer sector que han estat un èxit rotund. 

Un dels objectius del CeDRe és generar aliances  entre diferents actors que treballen per a una educació transformadora. Amb quins actors es treballa actualment?

Des de fa 12 anys que treballem amb instituts de la comarca. Els dos instituts històrics son el Montilivi de Girona i el Vallvera de Salt amb qui tenim una relació de treball tan estreta, que algunes de les professores han participat del Pla estratègic de la Coordinadora d’ONG Solidàries i tot!. Òmnium Cultural Gironès és també un molt bon aliat, amb qui a través del voluntariat hem engegat no només petites col·laboracions sinó un concurs literari sobre els ODS que ha tingut una molt bona participació. Amb l’Ajuntament de Girona hem teixit aliances amb la Unitat de Solidaritat i Cooperació amb qui compartim projectes de sensibilització i formació, i també amb «La caseta dels recursos educatius», amb qui ens coordinem per dur a terme el seguiment dels més de 40 recursos i testimoniatge que ofereixen les entitats de la Coordinadora als centres. Una aliança vital pel CeDRe i que ja he comentat, és la que mantenim amb la Universitat de Girona i el servei de biblioteques, que ens cataloga tots els materials i amb qui hem pogut entrar el fons dins del CCUC i la xarxa de biblioteques estatal. Altres aliances que té el centre de recursos son amb les biblioteques de la ciutat, el museu d’Art de la ciutat, l’estació Jove de Girona, l’associació d’usuaris del centre d’acolliment de La Sopa, el Díxit... Amb els qui tenim petites accions o projectes puntuals.

Ara s’ha engegat la campanya per arribar a les 1.000 usuàries del CeDRe. Us en falten moltes?

A dia d’avui falten poc menys de 20 persones per arribar al miler d’usuàries, i com que ens fa gràcia la xifra, conjuntament amb l’equip obrim una campanya comunicativa per animar a la gent a dur-nos noves usuàries al centre de recursos.

I què s’ha de fer per participar-hi?

Es pot fer arribar una foto divertida a partir ja de la setmana vinent (15 de juny)  a comunicacio@solidaries.org Volem cridar l’atenció sobre el CeDRe, que la gent tingui curiositat per saber de què va i que acabi visitant el web o l’espai per saber què s’hi ofereix i se’n facin usuàries. Les fotos que ens arribin aniran apareixent a les xarxes socials de la Coordinadora. També es pot acompanyar algú fins al CeDRe perquè es doni d’alta com a usuària. Qui ens faci noves usuàries, entra en un sorteig que farem a partir del 31 de juliol, d’un joc de taula sobre comerç just.

 

Els Premis Mestres 68 també van reconòixer amb el Premi personal a Ruth Vert i Moll, amb el Premi nacional a INFOK (Super 3 - TV3) i amb una Menció Honorífica a Títol Pòstum, a Domènec Fita i Molat. Han estat els darrers premis organitzats per l'Associació Mestres 68 que dona el relleu a la Càtedra per la Renovació Pedagògica de la UdG.

Podeu llegir aquí la glossa que en Manel Mesquita va fer en la cerimònia de lliurament dels Premis >>