40 anys del Fons Català de Cooperació

PER JORDI PLANAS BOSCH. L’article rememora els orígens del Fons Català i la cooperació municipalista i lamenta que avui la mobilització social contra les desigualtats i la pobresa hagi perdut força, malgrat que les injustícies globals continuen augmentant.

L’any 1981 a Justícia i Pau vam començar la campanya del «0,7%, una qüestió de justícia», que consistia a fer pressió política a l’Estat espanyol perquè complís els seus compromisos de destinar com a mínim el 0,7% del producte interior brut a l’ajuda dels països empobrits, al mateix temps que es procurava sensibilitzar la ciutadania.

Un bon dia vam anar a Arbúcies a presentar la campanya en un acte públic, i al final de l’acte s’aixecà l’alcalde d’aleshores, Jaume Soler, i va dir més o menys aquestes paraules: «Aquesta campanya ja no sols és la campanya de Justícia i Pau, sinó que és també la campanya del nostre consistori que la farem extensible a tota la població i destinarem immediatament el 0,3% del pressupost aquesta gran causa. Perquè tenim un deure polític d’educació sobretot en valors humans vers la ciutadania».

El Fons va néixer de persones i col·lectius de base plurals juntament amb els ajuntaments, i durant un temps va tenir una composició mixta; amb els anys, però, ha quedat únicament municipalista. Malgrat les limitacions que pugui tenir, és una eina extraordinària per treballar la cooperació internacional descentralitzada i per continuar lluitant per un nou ordre internacional just.

La campanya va continuar, i l’any 1994 es van organitzar acampades populars a tot Espanya (més de seixanta tendes al Parc Central de Girona). I ara, on som? Què fem? És com si se’ns hagués mullat la pólvora. La lluita contra la pobresa -l’empobriment- és necessàriament la lluita contra la riquesa desigual, injusta i depredadora. La solidaritat internacional no només ha d’augmentar, sinó que ha de millorar.

Quan arribin les eleccions, ens demanaran el vot; i nosaltres, què els demanarem? On trobarem, en els programes electorals, el compromís de lluita contra les desigualtats socials i pels drets humans per a tothom? El FCCD, igual que els agermanaments solidaris, és una de les poques vies en què la solidaritat circula en doble sentit i en què ambdues parts poden enriquir-se. Entesa des d’aquesta perspectiva, sobretot, ens obliga a vincular-nos amb coherència a accions solidàries de canvi estructural i global.