A la caça de...

PER PAU GÁLVEZ LOT. L'autor reflexiona sobre els atacs de Torre Pacheco per relacionar-ho amb la diversitat d'actors de l'auca de l'ultradreta, que no es limita a partits polítics concrets si no que va molt més enllà.

Escamots de feixistes sota consignes racistes s’han escampat pels carrers del poble murcià de Torre Pacheco. L’agressió patida per una persona gran del poble a mans d’un presumpte criminal, acompanyat d’altres dos que no van intervenir per detenir l’agressió, tots ells no residents en la població, ha estat el pretext de la fatxosfera per crear una situació en què les notícies falses s’han mesclat amb arengues racistes que han donat com a fruit una crida a la caça de l’emigrant. El resultat immediat l’hem pogut seguir per les notícies. Diferents nits on grups d’ultres vinguts de diferents llocs de l’estat han convertit la localitat en un veritable infern, amb atacs indiscriminats als veïns del poble d’origen magrebí, als seus fills i als seus nets.

Moltes reflexions es faran ara sobre aquests fets concrets, però avui m’interessa anar una mica més enllà, el que ha passat a Torre Pacheco és una demostració de força de la ultradreta, no com un partit polític concret, sinó de tota una galàxia amb múltiples actors i sensibilitats, amb uns objectius comuns molt clars.

Des dels ja clàssics Desokupa a entitats poc conegudes com Deport Them Now Spain o l’esperpèntic Frente Obrero, passant pels diferents agitadors d’ultradreta i els incomptables perfils en les xarxes encarregats de transmetre notícies falses i incentivar els missatges d’odi, tots han coincidit des de les seves posicions a assenyalar, agredir, i l’encara més preocupant, atemorir a pacífics ciutadans d’un poble perdut en la geografia peninsular. No ha estat un esclat improvisat, els fets ocorreguts fa molt de temps que es cuinen, esperant el moment concret per actuar. Ara ja tenim un modus vivendi clar. Primer llançar notícies falses o manipulades per poder disseminar missatges d’odi, segon fer una crida a salvar o la nostra gent gran, o el cristianisme, o la nostra cultura, o la pàtria, l’excusa no té importància sinó la crida contra «l’altre», i tercer dirigir escamots que agredeixin físicament, que mostrin la força bruta a la qual són capaços d’arribar i atemoreixin a les víctimes a les quals es dirigeixi l’atac.

Aquesta forma d’actuar no és casual o improvisada, tot i que ara ha tingut com a objectiu el col·lectiu de migrants marroquins, i el crit era «a la caça del moro» les seves pròximes víctimes poden ser qualsevol altre grup demonitzat per la ultradreta. Dones feministes, persones dels col·lectius LGTBI, sindicalistes..., la història ens ha mostrat la brutalitat del feixisme, i com va acabar amb l’arrelat moviment LGTBI del Berlín d’entreguerres, o la liquidació del sindicalisme i partits d’esquerres.

El que hem vist a Torre Pacheco no ha estat una acció aïllada, és la mostra de com podem esperar que actuï a partir d’ara aquesta galàxia ultra. Davant d’aquesta situació no val mirar cap a una altra banda, cal mirar la serp a la cara i preparar-se per contrarestar la seva mossegada. Si volem que la convivència i la cohesió social tinguin una oportunitat, cada un de nosaltres ha de pensar què pot fer per defensar-les.

Pau Gàlvez Lot és president del  Front d'Alliberament Gai de Catalunya i 
membre de la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres 

Article publicat al Diari de Girona >>