A qui representen els representants

PER SARA ITURRIAGA. L'autora exposa com l'exclusió d'una part de la ciutadania de les convocatòries electorals afebleix la nostra democràcia i demana canvis legislatius per acabar amb aquesta anomalia.

En pocs dies acaba la campanya electoral i els ciutadans podran triar als seus representants perquè governin i gestionin els seus municipis i autonomies. Perquè el poder executiu a Espanya esdevé de la voluntat del poble sobirà, no? Doncs no. Si li prestem una mica d’atenció ens adonarem que l’elecció de representants cada vegada és menys representativa, i és que de la totalitat del «poble», els sobirans són uns quants, però no tots.

En les últimes dues dècades s’ha produït una gran transformació, la consolidació d’una societat transnacional. La mobilitat humana és un fet, i per més cec que un vulgui estar ningú pot negar que convivim en poblacions formades per persones amb diferents accents, cultures i, definitivament, orígens. Com és possible que el veí que viu aquí, treballa i compra aquí i es veu afectat per les lleis que en el Govern d’aquí es promulguen no pugui formar part de l’elecció dels qui ho conforma? A Girona , segons dades de la Coordinadora d’ONG Solidàries, 1 de cada 5 veïns està en aquesta situació d’exclusió política.

A Espanya es poden descriure quatre grups de persones segons el seu dret de participació política. El primer és el de nacionals espanyols, els qui a partir de la majoria d’edat poden tant votar com ser votats en qualsevol dels comicis. Li segueixen a aquest grup les persones nacionals d’algun país membre de la Unió Europea, però residents a Espanya. Aquests podran, a més de les europees, participar en les municipals i locals.

El tercer grup el formen els nacionals de tercers països els Governs dels quals tinguin signat un conveni de bilateralitat amb el Govern d’Espanya. Aquests podran votar, però no ser votats, en les eleccions del seu municipi si completen els tràmits per a sol·licitar el vot i són inclosos en el cens electoral. Aquesta barrera és significativa, atès que per a això ha de provar-se la residència legal durant 5 anys consecutius. Actualment existeixen convenis amb, entre altres, Cap Verd, Corea, Islàndia o Trinitat i Tobago.

El grup restant el conformen les nacionals de tercers països sense conveni. Aquestes, simplement, no poden participar. Tan és que portin vivint a Girona dos, sis o vuit anys. En aquest grup es troba la població estrangera resident més nombrosa de la regió, les persones originàries del Marroc i els seus descendents, qui hereten l’estrangeria malgrat haver nascut aquí.

Perquè les demandes socials arribin als parlaments és necessari que els partits les incloguin en la seva agenda. Cal pensar que, si un col·lectiu no és un possible votant, l’interès d’un grup polític per les seves demandes sigui més aviat escàs. En conseqüència, les necessitats dels nostres veïns estrangers residents no tenen ressò en els òrgans de debat i les mesures que sen ells s’aproven són alienes als seus punts de vista.

Si no avancem en una transformació legal que permeti la participació de tota la ciutadania en el joc democràtic, estarem creant una societat fraccionada. La divisió entre privilegiats que formen part de les decisions polítiques i un estament no privilegiat afectat per unes lleis de les quals no pot participar és la descripció de l’Antic Règim. És urgent que caminem cap a vies d’integració política, només d’aquesta manera conviurem en una societat formada per totes i tots, integrada i honestament democràtica.

Sara Iturriaga és periodista.
Article publicat a Diari de Girona>>