A qui votar?
PER JORDI PLANAS BOSCH. L'autor apunta alguns aspectes que cal tenir ben presents a l'hora de decidir el vot, en les properes eleccions municipals del 28 de maig.
Ara que ja som a prop de la campanya de les eleccions municipals, els partits polítics ens demanen el vot. I jo, què que els demanaré? A part d’estudiar les propostes que fan en el seu programa electoral, tindré en compte la credibilitat d’aquestes i de les que han fet fins ara.
Quins partits i ajuntaments s’han definit contra la guerra, contra la cursa d’armament i a favor de la pau? Quins a favor de la campanya del O,7% per a cooperació i solidaritat internacional? Quins estan a favor de la renda bàsica universal? Quins partits proposen destinar més recursos a la cosa pública, i em refereixo a sanitat, educació, habitatge, transport públic, ecologia...? Quins treballen per al bé comú i defensen sobretot els interessos de les classes populars? Quins fan o faran una gestió municipal totalment oberta i transparent i defensaran el fet nacional català? Quins compten més amb la joventut per fomentar-ne les iniciatives i els ajuden a desenvolupar la seva personalitat? Sí, la joventut presenta problemes, però també és motiu d’esperança. Un exemple destacat va ser el del jovent del meu poble, Arbúcies, que el 18 d’octubre del 1978 van tenir el coratge de presentar-se a les primeres eleccions municipals després del franquisme amb les sigles CUPA i van guanyar per majoria absoluta durant més de 20 anys. Van tenir claríssim que la política és per a fer un servei i no per a servir-se’n. Aquets joves no van voler ser submisos a governs ni polítics de la macro dictadura del capitalisme neoliberal sinó que van fer una política humana i humanitzadora i van somiar i caminar amb una coherència admirable. Com deia el lema de l'Agenda Llatinoamericana de l’any 2008: “La política s'ha mort.. però visca la política”, cosa que vol dir que de cap manera podem dimitir de fer política. Dimitirem, en tot cas, de donar suport a la mala política, la dels escàndols de corrupció i de falsedat de les promeses electorals..
Cal reconèixer la decepció que ha provocat la mala política: pràcticament a tots els països la política genera una actitud de desconfiança, de menyspreu i fins i tot d'indignació. Però la política, l’altra política, no pot morir precisament perquè la humanitat no pot viure sense ella ja que acapara totes les dimensions de la vida social, programada, viscuda localment i mundialment. Com diu Bertolt Brecht “El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No escolta, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu de les mongetes, del pa ..depenen de decisions polítiques”
I no s’ha de confondre la política, amb la política partidista. Hi ha dificultats per entendre la política en un sentit més ample: de preocupació i treball pel bé comú. Durant els darrers 40 anys hem assistit, a la destrucció sistemàtica de l'Estat i de la política a mans de les forces econòmiques, que es van saber aprofitar de la globalització per desmuntar el poder de l'Estat, o bé per posar-lo al servei dels seus interessos.
Malgrat la realitat històrica crec que per donar-li la volta, calen persones amb vocació política, la més noble vocació, la que transforma somnis en realitats. He conegut i conec molts polítics per vocació. La seva vida ha estat i continuant sent un motiu d’esperança. Sobretot en aquells joves que s’impliquen en la construcció d’una societat més fraternal, que va des del treball directe amb els més vulnerables fins a la promoció de debats i reflexions sobre programes i candidats en unes eleccions.
Jordi Planas, Agenda Llatinoamericana
