Acció social: De la neutralitat a la responsabilitat política
PER RAMON PUIG. Quins canvis ha de fer l'educació social? L'autor aposta pel posicionament i compromís polític en l'acció educadora, i per incorporar models teòrics d'acció social amb mirada decolonial i antiracista.
Des de fa molt temps hem tolerat i normalitzat en diferents àmbits els discursos antidrets. Ideologies que a part de generar odi manifesten i, quan poden posen en pràctica, polítiques racistes d’exclusió, de segregació, i de vulneració de drets fonamentals contra persones a les quals assenyalen i criminalitzen, amb el greu impacte que això genera en termes comunitaris i de cohesió social. Aquesta normalització sovint ha tingut la complicitat de les institucions públiques i també de l’àmbit social.
Hem exercit l’educació social a través de pràctiques i discursos excessivament tecnocràtics i assistencialistes, que separen l’acció social de l’acció política. Emparant-nos en la neutralitat hem fomentat l’ambigüitat i hem deixat enrere l’esperit crític i transformador propi de la professió, acomodant-nos en paradigmes teòrics i sense plantejar-nos en profunditat els nous marcs mentals, fins avui.
L’educació social ha de ser exercida des de l’anàlisi i el posicionament polític, per tres motius; perquè o reproduïm models (socials, econòmics, polítics i de relació) que generen desigualtats (i per tant, ens en fem còmplices) o els transformem i pensem accions alternatives. Perquè l’educació social, com a pràctica professional no és fruit de l’atzar sinó que depèn de la configuració social, les decisions polítiques i la planificació de la política pública. I finalment, perquè l’educació social en la seva essència té per objectiu l’acompanyament a processos emancipadors (materials i conceptuals) que facin front a les desigualtats i redistribueixin el poder. El valor polític de justícia social i els objectius de cohesió i benestar social no són abstractes ni casuals, sinó que s’assoleixen des de l’acció social i també des de l’acció i la incidència política, vasos altament comunicants.
Sovint pensem que el tercer sector està exempt de reproduir conductes, actituds i mecanismes de treball amb biaixos racistes, masclistes, classistes i discriminatoris, però no som ni més ni menys que la representació de la realitat social. Per fer front a aquestes dinàmiques que posen en qüestió la finalitat de la nostre professió, a banda de molta humilitat i actitud crítica vers nosaltres mateixes, són importants els processos formatius personals i col·lectius, la creació de models d’intervenció i protocols garants de drets a les entitats socials, i la creació d’estratègies i d’accions de denúncia, reparació i transformació, d’actuacions i models socials que fomenten les relacions de poder basades en mecanismes perversos de xantatge i control, entre educador i persona acompanyada. Alhora, és imprescindible avançar cap al reconeixement social i institucional de l’acció social dotant serveis i equips professionals de millors condicions laborals per poder treballar amb plenes garanties, lluny de la precarització actual.
Cal doncs, una redefinició del paper de l’educació social. És necessari plantejar models teòrics d’acció social que incorporin la mirada decolonial i interseccional, clarament antiracistes, i que ens portin a pràctiques quotidianes d’acompanyament polititzades que facin front als discursos antidrets contra persones a les quals s’atén i que denunciïn un sistema socioeconòmic que genera pobresa crònica, exclusió residencial, precarietat laboral i malestar emocional. Models i pràctiques que alhora qüestionin i no cedeixin davant la violència institucional i les seves pràctiques racistes i discriminatòries. Si el paradigma polític i social ha canviat, és necessari readaptar-se i reorganitzar-se. Des de les entitats es parla molt de responsabilitat social però potser va sent hora que es parli més de responsabilitat política.
Aquesta transformació ha de venir de la feina conjunta entre les institucions, el tercer sector i les pròpies treballadores. Per sort, hi ha entitats i professionals que sí que estan fent un el procés reflexiu, d’avaluació i d’incorporació de mecanismes de canvi.
Ramon Puig, membre de Girona Acull i copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries.
Article publicat a Social.cat >>
