Carrocentrisme

Per Núria Cuadrat i Judit Sala. Vivim en ciutats i poblacions pensades per i des del vehicle, podríem dir-ne “carrocentrisme”: hem organitzat l’espai públic pel vehicle privat. 

La mobilitat és la capacitat de moure’s i desplaçar-se lliurement per l’espai. En afegir-hi l’adjectiu sostenible, apostem per mitjans nets i la reducció de l’ús del cotxe perquè tenim en compte el medi ambient, la salut i l’economia. Però políticament, apliquem només una part de la definició: la reducció de l’ús de l’automòbil privat, i, en fer-ho, limitem el primer i gran tret de la mobilitat: la capacitat de fer-ho lliurement. 

El model actual té impactes en la convivència, la seguretat, la cohesió social i l’economia, i el carrocentrisme continua perpetuant discriminacions. Us n’indiquem algunes: 

La promoció de compra de vehicles elèctrics a través de subvencions ha convertit una política sostenible en una d’elitista. També amb les ZBE: si no pots renovar el vehicle, no tens accés al centre ciutat. Per exemple, copiar aquests sistemes d’ajudes i incentius en alternatives de transport com la bicicleta i el patinet, o facilitar sistemes d’intercanvi i compra de segona mà, disminuiria aquesta discriminació. 

Hem sabut recuperar i crear vies verdes que han facilitat l’ús familiar de la bicicleta, però no s’ha tingut en compte l’ús real d’aquesta en persones no blanques o de classe obrera que es desplacen diàriament i en horaris no sempre diürns per anar fins al polígon o a la finca per carreteres poc o gens il·luminades i sense carrils segurs. Completar i connectar la xarxa de carrils bici entre zones urbanes, interurbanes i rurals, garantir-ne la il·luminació, la visibilitat i la continuïtat, permetria fer d’aquest transport una opció accessible i segura per a tothom. 

Encara ara, en moltes poblacions, l’ús de la bicicleta o del patinet per als desplaçaments i oci no ha sabut conviure amb l’espai dels vianants: la inseguretat que creen els automòbils desplacen els altres vehicles no motors a les voreres on el més vulnerable és qui va a peu. Els grans esdeveniments ciclistes, els grups de turistes i els desplaçaments habituals en zones no pacificades adequadament han acabat perjudicant els veïns i veïnes que queden reclosos a casa per por de prendre mal. Fer costat a projectes comunitaris de protecció dels entorns com els escolars, els dels centres de dia i de salut fomentarien l’autonomia dels vianants. 

No tothom sap circular, ni entendre el funcionament viari dels carrils bici o l’ús compartit dels espais pacificats. Caldria atendre l’accessibilitat per a totes les discapacitats, cossos i estats de salut, amb amples de carril bici que permeti circular a diferents ritmes i fer-ho acompanyada, incorporar formacions viàries en els centres educatius i de gent gran, fer una senyalització i informació intuïtiva de les vies ciclistes, o proposar la revisió de semàfors adaptats a velocitat pedalable i per als caminants per fer el desplaçament lliure universal.  

Comprar per internet implica un transport per fer arribar el paquet a casa amb desplaçaments que contaminen i compliquen el trànsit en hores punta. A més, pol·lueix i satura economies de països al Sud Global on generalment, hi ha polítiques menys estrictes en el control de contaminants. 

Promoure el comerç local és col·locar aparcaments i espais segurs de vehicles no motors a la zona comercial, facilitar les entregues a domicili d’empreses amb mobilitat sostenible o utilitzar els punts de recollida. Però, sobretot, és entendre que la compra deslocalitzada implica també emissions i contaminació en països on persones i medi són més vulnerables. 

L’urbanisme també ha superat discriminacions de mobilitat defugint la moda dels barris lluny dels serveis bàsics que impliquen desplaçament rodat, revisant la normativa d’edificació perquè s’incorpori en noves edificacions l’obligatorietat de dissenyar i construir espais d’aparcaments segurs per a bicicletes i cotxets. O reduir les barreres arquitectòniques per fer accessible i segur l’espai a famílies amb cotxets, gent gran amb caminadors i vianants. 

Al segle XXI, les polítiques públiques i les inversions sostenibles han de superar el carrocentrisme, eliminant qualsevol discriminació i promovent accions integrals que vagin més enllà de treure un cotxe de la carretera.