Catalunya, un país solidari

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. Catalunya ha construït al llarg de les darreres dècades una identitat pròpia en l’àmbit de la cooperació internacional. Des del govern català i els governs locals, les entitats i els moviments socials s’ha impulsat una solidaritat basada en el compromís entre els pobles, la defensa dels drets humans i la lluita contra les desigualtats socials a nivell global, convertint-se en una expressió dels valors de justícia i cohesió social.

Els orígens d’aquesta cooperació els trobem en els moviments de solidaritat internacional, el suport als processos d’emancipació i de cultura de pau. Amb el temps, aquesta cooperació ha evolucionat cap a una acció basada en la garantia dels drets humans, la cooperació ja no s’entén com una relació entre qui dona i qui rep, sinó com una aliança entre societats que comparteixen reptes i treballen conjuntament per construir un món més just, incorporant la sensibilització i l’educació global per entendre les causes de les desigualtats i promovent una ciutadania crítica i compromesa. Per continuar reivindicant Catalunya com un país solidari, però, encara tenim deures pendents. Cal consolidar el compromís d’assolir el 0,7% dels pressupostos públics destinats a cooperació, garantir una distribució equilibrada dels recursos arreu del país, desburocratitzar els processos de subvencions i donar suport al teixit associatiu que sosté bona part de l’acció solidària del país. Aquest repte és especialment important en un moment en què determinats sectors polítics qüestionen la cooperació. Els discursos simplistes de l’extrema dreta contra les ONG i les polítiques de cooperació simplifiquen problemes complexos i ens allunyen d’un objectiu de país històric. Perquè els països que volen transcendir fan cooperació. La cooperació transforma la nostra societat, mitjançant l’educació global, la sensibilització i la denúncia de les desigualtats, ajuda a combatre la desinformació, els prejudicis i els discursos d’odi. En un context de polarització creixent, defensar-la és defensar una societat oberta, diversa i cohesionada. Catalunya no serà més forta tancant-se al món, sinó mantenint la solidaritat com un compromís col·lectiu i una responsabilitat compartida. La cooperació és una manera d’entendre el país i de com ens posicionem a nivell global.

Àngel Vàzquez Viu, copresident de la Coordinadora

Article publicat a El Punt Avui