CeDRe: El plaer de jugar per jugar

PER NÚRIA CUADRAT I PÈLACH. L'autora parla de com ha anat evolucionant el rol del joc entre els materials pedagògics que ofereix el CeDRe i exposa algunes de les aportacions positives del joc al nosrte dia a dia.

A tothom li agrada jugar. I és sabut i valorat, també des del món científic i educatiu, que els jocs ens ajuden a desenvolupar les nostres capacitats físiques, psíquiques i socials. A qualsevol edat i sense cap distinció.

Hi ha molts tipus de joc, i moltes maneres de jugar. Però tots –absolutament tots- han de complir una única premissa: la de divertir-nos i fer-nos passar una bona estona. Si aquesta no s’acompleix, el joc no serveix, ja que perd la seva principal capacitat: la lúdica.

Al CeDRe (Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat) els primers jocs que van formar part del fons van ser creats des de zero per les entitats i ONG. Eren jocs que parlaven de cultura de pau, donaven a conèixer els drets humans, o intentaven explicar-nos com funciona el comerç internacional i el deute extern... Alguns d’aquests jocs estan tan ben pensats, que encara tenen èxit entre les usuàries del nostre servei de préstec. D’altres,  però, potser més complicats, van acabar esdevenint avorrits i difícils de dur a terme perquè havien perdut la serva principal característica: la de divertir-nos.

Si el joc no ens diverteix, no funciona. No serveix. I si les ONG som bones explicant com funciona el món, necessitem també bons jocs que ens hi ajudin. Va ser així, com vam entrar per primer cop a una botiga de joguines a buscar jocs comercials amb els què poder explicar quin és el món que volem. I vam adquirir jocs per treballar amb joves el valor de la cooperativitat i el treball en equip, per a la resolució de petits reptes:  jocs cooperatius.

Al llarg dels anys, l’experiència ens ha ensenyat que molts altres jocs que coneixem, i que no necessàriament duen l’etiqueta de ‘cooperatius’ també ens ajuden a treballar la comunicació assertiva, la paciència, l’escolta activa, el pensament estratègic tant necessari per a resoldre problemes quotidians de forma no violenta, etc. Per aquest motiu,  vam començar a ampliar l’adquisició de jocs amb un ventall molt més variat que ens ha permès arribar avui, a prestar-ne gratuïtament més de 200 a qualsevol persona que els necessiti, i a saber-la acompanyar, si cal, en la seva dinamització i posada en escena.

Al CeDRe, s’hi pot venir a jugar o demanant una cita, es poden descobrir variants, possibilitats i encaixos amb determinats col·lectius o amb una intencionalitat o objectiu concret. A més, periòdicament, es pot participar en alguna de les «tardes juganeres» on un grup de professionals i voluntàries, ens ajuntem per jugar, experimentar i compartir les potencialitats que ofereix cada joc.

Jugar no és només una pràctica lúdica, és un aprenentatge i un bàlsam per a la salut. I si haguéssim de fer un prospecte mèdic del joc de taula, parlaríem del gran poder de socialització i creació de vincles, de reforç de l’autoestima, d’activació de la ment i el cos, de la potenciació de la creativitat i l’alegria... Mentre ens ho passem bé, exercitem habilitats personals molt útils per a la vida quotidiana. Juguem i prenem el rol del joc des d’una perspectiva fictícia on no guanyem o no perdem res ja que tot forma part de la fantasia: si jugo a l’oca i caic al pou, m’espero, però no em faig mal. El joc és tensió però per aconseguir alliberar-la sanament, per curar-nos i millorar l’estat d’ànim mentre aprenem a gestionar les nostres emocions (i les dels altres).

I aquest és el pretext de l’acompanyament que ofereix el  CeDRe, que les persones tornin a jugar i  marxin a casa amb nous aprenentatges, nous contactes i el convenciment que per transformar el món, cal també començar per nosaltres. I fer-ho, no té perquè ser ni costós ni avorrit.

Núria Cuadrat Pèlach, tècnica d’Educació Crítica i Transformadora de la Coordinadora d’ONG Solidàries, responsable del CeDRe.