Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

Cooperació solidària en l'àmbit municipalista. De la sensibilització al compromís

PER JOSEP CALLÍS I FRANCO. L'autor reflexiona sobre la cooperació municipalista i sobre la tasca de Banyoles Solidària que ha aconseguit fer del Pla de l'Estany, la primera comarca solidària de Catalunya

La cooperació solidària del municipalisme sol ser assumida en base a dues perspectives. D’una banda, en suport a projectes externs. En aquesta direccionalitat s’aporta un ajut econòmic a projectes dissenyats i coordinats per entitats i ongs alienes al municipi, que tenen incidència a nivell nacional o internacional. És el cas, per exemple de la col·laboració, entre d’altres, al Fons Català, Mans Unides, Open Arms, Greenpeace, Amnistia Internacional, Acnur,... Una segona perspectiva són els projectes d’agermanament. El municipi té establert un compromís d’ajut a unes comunitats concretes amb qui es mantenen relacions i intercanvis emocionals i culturals a través de grups de ciutadans del propi municipi que coordinen els projectes juntament i amb estreta relació amb les contraparts.

La realitat per fer front a la injustícia de la desigualtat humana causada per l’explotació econòmica de gran part de les comunitats del món i els reptes mundials davant les guerres, els desastres naturals o els atemptats ecològics, necessita de totes dues direccionalitats de cooperació. Evidentment cada format té unes dinàmiques pròpies que generen una diferenciació en la seva incidència en la forma, eficiència i repercussió social. Mentre l’adhesió a grans entitats solidàries possibilita fer front a necessitats d’alta urgència o d’abast internacional o que necessiten d’una gran inversió, els agermanaments només possibiliten donar resposta a reptes limitats i centrats en entorns concrets i precisos. En el primer cas, no és possible el contacte directe amb els afectats ni participar en la gestió del projecte i, per tant, resten allunyats del contacte directe amb la població afectada i la pròpia ciutadania. En els agermanaments, tots aquests factors, al contrari, són imprescindibles, convertint-se en els elements positius i definitoris dels agermanaments.

La millor política que qualsevol institució pot i ha de fer vers la seva ciutadania per tal que la seva acció sigui eficaç és treballar fent pedagogia amb el seu propi compromís i exemple. Només així es pot ajudar a transformar la consciència i sensibilitat ciutadana vers la responsabilitat social.

Banyoles Solidària, des de la seva creació l’any 1995 per impulsar el desenvolupament de la  solidaritat municipal, va optar pels agermanaments amb comunitats conegudes com a línia possibilista de sensibilització aprofitant que alguns dels seus membres havien viscut i participat en la vida i les dinàmiques de les comunitats amb qui es feren els agermanaments. Entre els objectius, a part d’intentar ajudar econòmicament a les comunitats agermanades per ajudar-les a millorar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, es prioritzaren treballar per transformar la conscienciació social  dels ciutadans comarcals per fer present la realitat de la injustícia econòmica en el món; potenciar que els ajuntaments de la comarca siguin exemple de compromís vers els drets humans i, alhora, difusors de pedagogia social entre la seva ciutadania tot anant assolint el 0,7% del seu PIB a la solidaritat per convertir el Pla de l’Estany en exemple de comarca solidària; fer-se present en totes les activitats i dinàmiques socials (festes, premsa, radio, ...) de la comarca explicant els projectes que es porten a terme i donar a conèixer les comunitats germanes; esperonar la creació de grups de cooperació solidària en altres municipis amb l’objectiu de crear una plataforma solidària comarcal i potenciar la interrelació i intercanvis personals i oficials entre els agermanats.

Tenint definits els objectius i per poder aconseguir la materialització de la cooperació municipalista cal atendre un seguit de principis clau:

1. Coneixement profund de les comunitats agermanades. És essencial tenir un coneixement i una relació directa per part de membres de l’ONG amb les comunitats amb qui s’estableix l’agermanament. Haver conviscut amb les persones de la comunitat agermanada permet tenir una base real de les seves problemàtiques alhora que els contactes imprescindibles per garantir un correcte funcionament de la cooperació.

2.Varietat dels projectes. Cal potenciar-los en dues direccionalitats:

2.a. Projectes d’incidència comunitària global. Es tracta de portar a terme en les comunitats aquelles demandes sorgides de les pròpies comunitats que permeten millorar les seves estructures educatives, sanitàries, econòmiques ...; com port ser la construcció d’escoles, serveis sanitaris, millores agrícoles, ... les quals per la magnitud del seu import són les que es presenten per ser assumides pels ajuntaments.

2.b. Projectes d’incidència personal.  Són assumits per famílies o persones a títol individual com poden ser els apadrinaments de beques o d’intercanvis entre grups d’interessos afins (grups de joves, grups musicals, intercanvis escolars ...).

3. Permanència i garantia del compromís. Resulta imprescindible per mantenir el compromís d’agermanament establir convenis firmats per les parts i el contacte i la relació permanent  entre dites parts. Resulten de gran eficàcia els viatges de representants municipals a les comunitats agermanades alhora que la de ciutadans interessats en col·laborar-hi una temporada.

4. Relació i transparència informativa. No es pot deixar de banda, tampoc, la relació de la pròpia ONG amb els ajuntaments posant al seu abast tota la informació sobre les comunitats i els projectes a desenvolupar. Hem constatat que ha resultat un factor clau per desvetllar la consciència comarcal alguna reunió conjunta amb tots els alcaldes i responsables de cooperació per presentar l’evolució del procés d’agermanament, realitats assolides i problemàtiques existents.

5. Claredat en la conceptualització i sentit de la cooperació. És necessari justificar davant les institucions municipals que la cooperació es fa com a obligació de justícia social davant l’espoli  que ha sofert bona part del món fruit del capitalisme i que en cap cas és una caritat.

Banyoles Solidària ha treballat sota aquests objectius al llarg dels anys i avui podem tenir la satisfacció d’haver aconseguit que tots els municipis del Pla de l’Estany (Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit, Camós, Fontcoberta, Esponellà, Crespià, Serinyà, Vilademuls i Sant Miquel de Campmajor) participin amb els projectes que Banyoles Solidària coordina amb els agermanaments establerts; uns municipis amb les comunitats rurals i indígenes del Nord de Morazán (Segundo Montes, Meanguera, Osicala, Nauhatarique, Guatajiagua, ...) de El Salcador; d’altres, amb les comunitats de Condega (Nicaragua) i, d’altres, amb Kerewan (Gàmbia), convertint-se la comarca del Pla de l’Estany, probablement, en la primera comarca solidària de Catalunya.

Josep Callís i Franco és membre de Banyoles Solidària

Amb el suport de

Amb la col.laboració de