Nosaltres i tercers, com a proveïdors de serveis, utilitzem cookies i tecnologies similars (d'ara endavant “cookies”) per proporcionar i protegir els nostres serveis, per comprendre i millorar el seu rendiment i per publicar anuncis rellevants. Per a més informació, podeu consultar la nostra Política de Cookies. Seleccioneu “Acceptar cookies” per donar el vostre consentiment o seleccioneu les cookies que voleu autoritzar. Podeu canviar les opcions de les cookies i retirar el vostre consentiment en qualsevol moment des del nostre lloc web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

Cooperar per frenar l’odi

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor defensa que la cooperació catalana al desenvolupament no és caritat, sinó una eina de justícia global per afrontar desigualtats estructurals que generen pobresa, guerres, migracions forçades i discriminacions.

Els darrers mesos, en seu Parlamentària, la cooperació al desenvolupament catalana ha rebut reiterats atacs per part de l'extrema dreta d’Aliança Catalana i de Vox amb l’objectiu de construir relats de malbaratament dels diners públics i un descrèdit cap a la feina de les ONG del nostre país.

La cooperació al desenvolupament no és una acció caritativa, sinó una eina imprescindible de justícia global i una qüestió de responsabilitat compartida. Les desigualtats existents a escala global no són fruit de l’atzar, sinó conseqüència d’un sistema econòmic i polític que concentra privilegis en una minoria i vulnera els drets humans de milions de persones. Pobresa extrema, fam, guerres, migracions forçades, persecució de defensores dels drets humans, discriminació per motius de gènere, origen o orientació sexual, són algunes de les conseqüències d’aquest sistema. Situacions que, malauradament, són utilitzades per la ultradreta per construir imaginaris de por i rebuig cap a les persones més vulnerables. Davant d’aquesta realitat, la cooperació esdevé una eina imprescindible per combatre les causes estructurals de les desigualtats i contrarestar aquest argumentaris simplistes i d’odi.. 

Les darreres dècades, la cooperació ha evolucionat cap a un model transformador basat en els drets humans, la participació i l’empoderament. Però també com a mecanisme de sensibilització i d’educació crítica dins les nostres societats, ajudant a desmuntar estereotips, combatre la desinformació i construir una ciutadania més conscient i compromesa amb la diversitat. En aquest sentit, la cooperació ha de jugar un paper clau per frenar la normalització del racisme, la xenofòbia i el masclisme, donant resposta directa als discursos buits que no entren a analitzar les causes de les problemàtiques globals que ens afecten a totes en el nostre dia a dia.

En una societat on cada vegada és més fàcil assenyalar les persones més vulnerables com a culpables dels problemes, de manera injusta i perillosa, el suport a la tasca constant i rigorosa feta per les ONG ens ha de servir per construir una societat més justa i cohesionada. I com que la cooperació, precisament, assenyala les contradiccions i mentides del missatge xenòfob, no pot agradar gens ni mica a la ultradreta.

Àngel Vàzquez Viu, és copresident de la Coordinadora d’ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>

Amb el suport de

Amb la col.laboració de