Decolonitzar-nos per transformar
PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. El colonialisme no és només un fenomen històric, sinó una estructura encara present en la nostra manera de pensar, relacionar-nos i actuar, fins i tot en àmbits com la cooperació internacional. L'autor assenyala que, malgrat les bones intencions, sovint es reprodueixen lògiques colonials com la imposició de visions occidentals, la jerarquització de sabers i la figura del “salvador blanc”.
Hi ha una idea incòmoda que sovint evitem afrontar: el colonialisme no és només un episodi del passat, sinó una estructura que encara habita dins nostre. No es tracta només de grans relats històrics o de relacions geopolítiques llunyanes, sinó d’una manera de mirar, de pensar i d’actuar que impregna la nostra quotidianitat. El colonialisme interioritzat en les nostre vides es manifesta en el llenguatge, en les relacions, en les institucions i, fins i tot, en les nostres formes de voler canviar el món.Aquesta realitat també es manifesta en contextos de transformació social com en la cooperació internacional, perquè, malgrat les bones intencions, no estem exemptes de reproduir allò que volem combatre. Sovint aspirem a transformar el sistema hegemònic, però ho fem des d’una nova hegemonia: la nostra. Volem construir un món millor, però amb el risc constant d’imposar la nostra veritat com si fos universal.
Decolonitzar-se, per tant, no és un exercici de culpa, sinó de responsabilitat. Implica assumir que el pensament colonial continua operant en nosaltres i que cal revisar-lo de manera honesta. Significa qüestionar la necessitat de voler que l’altre sigui com nosaltres, perquè aquesta pretensió anul·la la diferència i nega l’autonomia. En el fons, decolonitzar és aprendre a conviure amb la pluralitat real de cosmovisions sense jerarquitzar-les.
El model de cooperació internacional al llarg dels anys ha reproduït una lògica colonial, imposant visions occidentals i jeràrquiques com a universals. La figura del “salvador blanc” i termes com “beneficiaris” perpetuen desigualtats, invisibilitzen els sabers locals i neguen l’autonòmia de les comunitats. Cal un canvi profund cap a relacions horitzontals i bidireccionals, basades en l’escolta activa, el respecte i la coresponsabilitat, situant les comunitats com a protagonistes reals del seu desenvolupament i del poder de decisió sobre el seu futur.
Decolonitzar-nos no és un destí, sinó un procés continu. Un exercici incòmode, però imprescindible, si realment volem contribuir a un món més just. Perquè només quan renunciem a imposar la nostra veritat podem començar a construir, col·lectivament, altres formes de vida possibles i més justes.
Àngel Vàzquez Viu, president de la Coordinadora d’ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>
