Desigualtats que persisteixen

PER ÀNGEL VÀQUEZ VIU. El 8 de març serveix per denunciar les desigualtats de gènere i reivindicar els drets de les dones. No és només una data simbòlica, sinó una oportunitat per reflexionar sobre la justícia social Tot i això, les desigualtats continuen presents cada dia en la societat. Per això, el feminisme ha de ser un compromís constant i present en la vida quotidiana.

El 8 de març és un dia de carrers plens–o ho hauria de ser–, de pancartes alçades i de consignes amb la paraula drets. Però sortir al carrer no és només un acte simbòlic ni una tradició anual; és, sobretot, una denúncia col·lectiva contra aquells que encara neguen l’existència de les desigualtats de gènere. Manifestar-nos és dir que les discriminacions persisteixen; és recordar que la bretxa salarial continua, que les violències masclistes no desapareixen, que els prejudicis limiten oportunitats i que la corresponsabilitat encara és lluny de ser real. Sortir al carrer significa visibilitzar que les persones segueixen compromeses amb el feminisme, també, especialment en un context en què alguns discursos intenten desacreditar-lo o presentar-lo com una exageració. El 8 de març és més que una data simbòlica; és una oportunitat per reflexionar, qüestionar privilegis i reafirmar el nostre compromís amb la justícia social. Però seria un error reduir aquesta consciència a un sol dia a l’any.

Les desigualtats no desapareixen el 9 de març, continuen presents en la nostra quotidianitat: en comentaris aparentment inofensius, en silencis còmplices, en oportunitats diferents... Per això, cal entendre que la lluita feminista exigeix continuïtat i implicació constant. Cal, metafòricament, sortir al carrer cada dia. I això com es fa? Doncs reflexionant sobre les pròpies actituds i privilegis, revisant els nostres comportaments i aprenent a detectar aquelles conductes que perpetuen desigualtats, reivindicant de manera assertiva quan presenciem un comentari o una situació masclista, posant nom a la violència estructural que sovint passa desapercebuda, escoltant, especialment, les veus que pateixen altres opressions.

El feminisme no és una tendència ni un aniversari, és una mirada crítica que ens ha d’influir diàriament, és una invitació a construir relacions més justes i espais més segurs. El 8 de març ens recorda la força del col·lectiu, però la resta de l’any ens posa a prova com a individus. Perquè la transformació social no es construeix només amb grans mobilitzacions, sinó també amb petits gestos quotidians. I és en aquesta constància –en aquesta implicació diària– que el feminisme es converteix en transformador.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>