Dret a vot o dret a vet?

PER LLUÍS PUIGDEMONT I REVERTER. L'autor repassa algunes de les iniciatives impulsades a les comarques gironines en els darrers anys per al Dret a Vot de les persones immigrades i exposa el frau democràtic que suposa no reconèixer aquest dret.

Em preocupa la pujada que està fent la dreta més rància, entre altres temes, per l’actitud racista, les opinions xenòfobes i el menyspreu indignant cap a les persones estrangeres residents a tot el territori. Fa anys que estem parlant del fenomen migratori, però no s’han posat tots els ingredients per gestionar-lo correctament i la fragilitat està aflorant, ara que s’acosten les eleccions municipals. Tenim l’exemple d’Andalusia, on l’extrema dreta ha utilitzat la restricció del dret a vot, per a utilitzar la immigració com a arma electoral.

El nombre de regidors d’un ajuntament ve determinat pel nombre d’empadronats que té el municipi, puguin aquests residents votar o no, ja sigui perquè són menors d’edat o estrangers amb residència –si no tenen reciprocitat–, o en situació irregular. A Catalunya, un de cada 8 catalans, malgrat tenir edat per votar i portar anys vivint-hi, no ho podrà fer.

El mes de novembre passat, Oriol Amorós, Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, adreçava una carta als ajuntaments informant que els ciutadans d’un grup de països membres de la Unió Europea i de 12 països no comunitaris (Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Trinidad i Tobago o Xile) poden participar a les properes eleccions municipals i europees, previ registre al cens electoral. Em pregunto si tots els ajuntaments han informat d’aquesta possibilitat. O si tots els partits polítics realment volen una societat participativa, democràtica, amb tots els drets civils, polítics i socials reconeguts, per tal d’afavorir el “sentit de pertinença a la nostra societat”de tothom, tal com deia la carta.

Estem parlat de quasi 300.000 persones que podrien exercir els seu dret a vot als comicis del 26 de maig. Són uns 240.000 ciutadans de la Unió Europea i prop de 60.000 nous catalans procedents dels països tercers amb reciprocitat. Però, quants n’hi ha que finalment s’hauran sentit cridats o motivats a inscriure’s abans del 30 de gener al cens electoral? Fa quatre anys a Catalunya menys del 7% s’hi va inscriure. L’Ajuntament de Barcelona tenia només un 17% de residents comunitaris inscrits al seu cens. Caldrà veure si Barcelona arriba a l’objectiu d’un 40% d’inscrits i quants n’hi haurà a la resta de poblacions de Catalunya.

I no podem oblidar els altres ciutadans estrangers. Molts d’ells porten més de cinc i deu anys a casa nostra i no tenen ni la possibilitat de manifestar la seva voluntat de votar. Són persones procedents de països com Marroc, Xina, Pakistan, Bolívia, Hondures, Equador, Colòmbia, Rússia, Índia, Ucraïna, Senegal..., amb molta presència a casa nostra, que malgrat que no poden votar contribueixen a l’economia catalana. I l’accés a la nacionalitat, ara per ara, no és una via fàcil ni ràpida.

El reconeixement al dret al sufragi de les persones estrangeres té un recorregut llarg a casa nostra. Fa més de 25 anys, el pioner i agosarat L’informe de Girona: cinquanta propostes sobre immigració (1992) era promogut per una Comissió d’Associacions i Organitzacions No Governamentals de les Comarques Gironines. Malgrat trobar-ho en alguns programes electorals, en realitat cap dels responsables polítics ha fet res per reconèixer el dret a vot d’aquestes persones en pro de fer créixer el sentiment de pertinença.

Durant el Pacte Nacional per a la Immigració (2008) es va proposar rebaixar el període general de residència regular i continuada que estableix el Codi civil per a l’accés a la nacionalitat, de 10 a 5 anys. Però sense el suport de CiU va quedar en paper mullat.

Aquests últims 10 anys, des de la societat civil s’han posat en marxa diferents iniciatives per visibilitzar i fer prendre consciència a la ciutadania de la situació de “frau democràtic”, com diuen algunes entitats gironines (Coordinadora d’ONG solidàries, Espai Antiracista, Girona Acull...): recollida de signatures per canviar la legislació, cessió del vot a persones sense nacionalitat, simulacres de votacions al carrer, taules rodones amb diferents polítics, bustiada amb missatge de sensibilització i fins i tot s’han presentat i aprovat mocions pel Dret a Vot als ajuntaments de Salt i Girona... Ja està bé, però ara que som en període preelectoral tornem a fer tard! Sempre ens recordem de Santa Bàrbara quan trona!

Lluís Puigdemont i Reverter és director de la Fundació SER.GI i vicepresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Publicat a El PUNT AVUI