El realisme de les pacifistes valentes

PER MAR BENSENY ALBÀ. Catalunya es consolida com a referent en polítiques de pau amb la Llei de Foment de la Pau (2003) i l’impuls del Fòrum Català per la Pau, que ha recollit més de 900 propostes per elaborar la primera política pública catalana de pau. L'autora t defensa que el pacifisme no és ingenu ni covard, sinó una opció realista i transformadora davant el bel·licisme dominant. Proposa invertir en mediació, educació en cultura de pau, drets humans i resolució noviolenta de conflictes, així com crear protocols per a missions civils de pau. La pau s’entén no només com l’absència de guerra, sinó com una aposta activa per la negociació i la justícia restaurativa, tant a escala local com internacional.

Sonen els tambors de guerra. Els de sempre ens volen posar la por al cos per renunciar a l’estat del benestar a canvi de més despesa militar. Veiem guerres, crims contra la humanitat i fins i tot un genocidi en directe mentre, els de sempre, desmantellen el dret internacional del que ens vam dotar precisament perquè mai més, per ningú, tornés a passar. Caminem cap a un món més violent degut a interessos econòmics, geopolítics i l’egocentrisme dels de sempre junt amb discursos d’odi cada vegada més estesos i notícies falses que debiliten la cohesió social.

En aquest context, Catalunya esdevé de nou país pioner pel que fa a la pau. Des de l’any 2003 tenim una Llei de Foment de la Pau que ens posa el marc però que calia concretar. Motiu pel que fa dos anys vam impulsar el Fòrum Català per la Pau que ha permès elaborar un document per a la futura primera política pública catalana de pau a partir d’un procés participatiu que ha rebut més de 900 propostes provinents de més de 500 persones i 100 entitats.

En aquest context, les pacifistes ens hem de sentir dir que som ingènues, covardes, inoperants o fins i tot que donem suport a agressors. I si resulta que les pacifistes som les realistes, les valentes, les efectives i les transformadores? I si resulta que podem contribuir a transformar aquest món violent cap a un de més pacífic amb les propostes d’associacions de veïns, de la Generalitat de Catalunya, de sindicats, d’ajuntaments, d’entitats o de moviments socials?

“Les pacifistes som les realistes”, deia en Vicent Martínez Guzmán. I és que com pot ser realista pretendre que més armes i la llei de més fort ens duguin cap a un món més just i pacífic? Una de les propostes recollides és desplegar un protocol per a la prevenció i transformació noviolenta dels conflictes amb capacitat per a participar en missions civils de pau, processos de mediació internacional i tasques de protecció. Què és més realista pensar que aconseguirem un món millor amb més inversió en armes i exèrcits o amb més inversió en pau, mediació i educació?

Sovint el pacifisme es veu com a covard i com a equivalent de no fer res. Però no és així. Qüestionar-se el discurs majoritari, actualment bel·licista, és de valentes. De fet, avui en dia gaudim de molts drets gràcies a les aportacions de col·lectius i persones valentes que van fer un pas endavant en moments determinats per aconseguir millores laborals, socials o polítiques. Necessitem generacions valentes i educades en l’esperit crític. Per això, una altra proposa és consolidar i desplegar un currículum educatiu que incorpori la cultura de pau, els drets humans, la igualtat de gènere i la resolució positiva de conflictes com a eixos transversals.

La pau no és només l’absència de guerra però com enfrontem els conflictes marca el futur de les nostres societats. Està demostrat que a llarg termini és més efectiu enfrontar-los a través de la negociació, la mediació o la transformació noviolenta que per la via armada, violenta o “punitivista”. De fet, una de les propostes sorgides del procés participatiu és la d’impulsar la mediació com a eina principal en la gestió dels conflictes ciutadans en l’àmbit municipal, i dotar de centralitat social i política els serveis de mediació i justícia restaurativa.

Quan es tracta de violència armada sembla que les pacifistes estem donant suport a l’agressor al plantejar alternatives noviolentes. I ben al contrari, una de les propostes que fem és avançar en diferents modalitats de la noviolència estratègica per fer front a conflictes interns i internacionals oferint alternatives viables a les polítiques de seguretat i defensa basades en els exèrcits, l’armament i la guerra. Si invertim en la pau una petita part del que ara s’inverteix en la guerra potser el resultat serà diferent.

“Què meravellós és que ningú necessiti esperar ni un moment abans de començar a millorar el món” escrivia Ana Frank. I és que si ens hi posem totes, cadascuna des del seu àmbit, segur que ho aconseguirem!

Mar Benseny Albà és la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau

Article publicat a El Punt Avui >>