Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

En Terri sensacional i compromès

PER ALBERT QUINTANA I OLIVER. L'autor recorda el compromís del desaparegut Josep Maria Terricabras, que sempre va col.laborar amb les entitats de la Coordinadora, com Justícia i Pau Girona.

En Josep M. Terricabras i Nogueras ens ha deixat apressadament aquesta setmana. La seva mort sobtada ens ha colpit i ens fa conscients que ens deixa un gran buit. Un buit que de mica en mica es va omplint de records, vivències i pensaments. Una persona que per nosaltres ha estat un sorprenent conseller, un magnífic mestre i un bon amic.

El primer record és l’impacte de la seva fesomia quan ens el van presentar acabat d’arribar d’Alemanya, l’inici de curs 76-77. Amb barret, bufanda, barba de pocs dies, i sovint amb una cigarreta als dits. Un caràcter afable i extravertit, amb cara de savi despistat a qui anomenàvem «Her doctor». Acompanyat del seu inconfusible «escarabat» Volkswagen que molt temps va dur matrícula alemanya de Münster. Aquest Terri és el que va ser el nostre consiliari durant bastants anys al MUEC (Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians). Sovint he pensat que en aquells anys en Terri amb una delicadesa exquisida ens va ensenyar a ser «heterodoxes» en el sentit més literal de la paraula. A veure que sempre hi poden haver «altres» mirades, opinions, perspectives, que és important contemplar, contrastar i després treure’n les teves pròpies conclusions. En certa manera el que va reflectir en el títol d’un llibre seu «Atreveix-te a pensar». Per aquells joves de primers anys d’universitat que érem nosaltres, va ser realment un aprenentatge molt significatiu.

Tothom té dret a la vida!!

D’en Terri també ens sorprenia aquells anys i més endavant, la seva gran capacitat de treball. Anava a dormir molt tard treballant i es llevava aviat, a base de cafès. Quan va començar de professor a l’institut de Sant Feliu de Guíxols, havent tret el número 1 de les oposicions de Catedràtic de Filosofia, ens ensenyava les estibes de quaderns dels seus alumnes de COU a la seva petita habitació on treballava i dormia al Col·legi Cartanyà. Els feia escriure molt, però ell els feia uns comentaris preciosos i precisos que sovint eren més llargs que el que havia escrit el mateix estudiant. Els alumnes d’aquella promoció de l’institut encara recorden l’impacte d’aquell extraordinari professor.

En Terri era un apassionat en moltes coses, entre elles el teatre i el Barça, però especialment, com no podia ser d’altra manera, del llenguatge. A vegades feia coses sorprenents. Viatjava bastant en cotxe amunt i avall, i tot sovint escoltava la ràdio. A l’escarabat hi duia una petita llibreta per apuntar-hi, mentre conduïa, expressions que el xocaven del que s’hi deia i després ens les comentava. En recordo una d’un polític que parlava de «debajo del subsuelo». Què carai deu haver-hi «debajo del subsuelo» deia amb la seva ironia característica.

Als anys noranta es va comprometre a fons amb la immigració. Així va acabar essent president de l’escola Samba Kubally i del GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals ). Arran d’assumir aquesta responsabilitat i del treball de les 50 propostes de Girona, en Terri va arribar a tenir una relació força fluida amb l’aleshores governador a Girona, Pere Navarro. En una experiència particular, a la Núria i a mi, ens van demanar d’acollir un universitari camerunès que havia hagut de marxar del seu país per la repressió que patia a causa d’unes revoltes estudiantils. Va arribar a Girona amb un visat de turista. Comentant la situació amb en Terri, ell va començar a fer passes i gestions. El va matricular d’aprenent de català a la Universitat de Girona. Amb el carnet d’estudiant de la UdG, se’n va anar a parlar personalment amb el governador Civil per tal d’aconseguir un permís de residència com a estudiant a Girona. I així va ser, aquell jove estudiant, parla un català magnífic i continua vivint amb la seva família a Girona.

Hem coincidit amb ell en múltiples actes, trobades, concentracions i lluites..., pels drets humans, pels drets dels immigrants, pels drets nacionals i lingüístics, pels drets socials... Segurament un dels aspectes que més el definirien seria la de defensa dels drets de les persones vulnerables com ell mateix explicitava. Un home, un intel·lectual, profundament compromès amb les realitats del nostre país. Però alhora proper, conversador, de passar bones estones, agut, present en els moments rellevants de la vida. Sempre va conrear la nostra amistat. I nosaltres sabíem, que si estava a les seves mans, no tenia mai un no.

A Justícia i Pau sempre hem comptat també amb el seu suport. De moltes maneres, comentant situacions, col·laborant amb escrits i en la participació d’actes. A l’inici del Procés Català ens va ajudar a reflexionar sobre el nostre posicionament amb una memorable conversa amb el jutge Santi Vidal. També va protagonitzar un sopar-tertúlia sobre la política europea d’immigració. Va col·laborar en un acte de commemoració de l’aniversari de la Declaració dels Drets Humans que vam organitzar conjuntament amb la Coordinadora. I va fer l’aportació central del 30è aniversari de l’Agenda, justament sobre la importància de mantenir la defensa dels Drets.

En Terri feia servir amb força assiduïtat l’adjectiu sensacional. Per molts de nosaltres ha estat sensacional gaudir de la seva amistat, del seu pensament i el seu compromís. De la seva vida, en definitiva. Gràcies per tant, Terri!!

Albert Quintana Oliver és president de Justícia i Pau Girona, i vocal del secretariat de la Coordinadora d'ONG Solidàries.

Article publicat al Diari de Girona >>

Amb el suport de

Amb la col.laboració de