Es podia fer bé

PER JÚLIA VALLS I CUNILLERA. El municipi de Salt ha dut a terme amb èxit un procés de regularització gràcies a la coordinació prèvia i unificada entre el Servei d'Acollida de l'Ajuntament, diverses entitats socials de la Taula d'Acollida i el suport d'una vuitantena de voluntaris veïnals. Un dispositiu conjunt, centralitzat a l'espai Som Salt, que és tot un exemple de bona praxis.

Les coses es poden fer millor o pitjor. Pots fer el mínim esforç o pots deixar-t’hi la pell. Si analitzem com han abordat el procés de regularització els diversos municipis, hi trobem de tot.

A Salt, les coses s’han fet bé. I ha estat possible perquè el Servei d’Acollida de l’Ajuntament juntament amb diverses entitats de la Taula d’Acollida del municipi, nascuda fa un parell d’anys, es van asseure molt abans que s’aprovés el procés per estudiar els diferents escenaris possibles quan tot era una nebulosa d’incerteses. La Fundació Sergi, Nousol, Avancem Santa Clara, Comunalitat de Salt, Càritas, Vincle, el Casal dels Infants i el mateix Ajuntament de Salt van idear un dispositiu unitari. La idea era ben clara: no marejar les persones. Calia centralitzar l’atenció en un únic espai amb un horari estable i un canal de difusió de WhatsApp on publicar tota la informació. El lloc escollit va ser l’espai Som Salt.

El primer pas va ser convocar massivament a totes aquelles persones en situació administrativa irregular que poguessin ser beneficiàries de la regularització. Durant la jornada es va comptar amb traducció simultània en nou llengües diferents perquè la informació arribés bé a tothom. Es volia transmetre un missatge molt senzill: s’hi és i s’atendrà a tothom de manera gratuïta.

El segon pas va ser demanar ajuda. Un servei obert cada dia de nou a dues necessitava persones voluntàries que assumissin petites tasques imprescindibles i, sobretot, generessin un espai segur on tothom estigués ben atès. I la crida al voluntariat va morir d’èxit. Una vuitantena de veïns/es de Salt van respondre-hi i, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, va contribuir a la causa.

Els i les tècnics/es de les entitats feien la revisió de la documentació i ajudaven a omplir els formularis. Els juristes atenien els casos més complexos. Tot un engranatge sostingut per moltes hores de reunions i infinitat d’Excel operatius.

Quan es va conèixer la necessitat de disposar d’un informe de vulnerabilitat en certs casos, es van activar les vies necessàries per obtenir els permisos que permetessin emetre aquests informes allà mateix. Segurament el procés no va ser tan àgil com hauria estat desitjable, però no va ser pas per manca de voluntat. Tot i això, les entitats van arribar allà on l’administració encara no arribava i, en els casos més urgents, van emetre els informes de vulnerabilitat necessaris.

Superat aquest escull, quedaven cobertes totes les fases del procés: informació, revisió de la documentació, elaboració de l’informe de vulnerabilitat quan calia i, finalment, tramitació de l’expedient.

Per una banda, les entitats aportaven tècnics/es que feien possible la revisió i tramitació gratuïta dels expedients. Per l’altra, l’Ajuntament de Salt hi aportava l’espai, les facilitats i el tècnic d’acollida, responsable dels informes de vulnerabilitat, de la gestió de l’espai i de l’impuls de la Taula d’Acollida.

Segur que algunes coses s’haurien pogut fer millor. Segur que hi va haver persones que van hipotecar-se per pagar un professional privat que els tramités l’expedient perquè no confiaven que l’administració pública respongués. Segur que, malgrat la difusió per molts canals, no es va arribar a tothom. Segur que algú es va molestar per haver hagut de fer una cua massa llarga els primers dies de funcionament.

Però hi ha una cosa que és indiscutible: Salt ha respost. Quan administració, les entitats i la societat civil treballen plegades, les coses funcionen. I aquest és un motiu d’orgull.

Júlia Valls i Cunillera és advocada i tècnica de projectes de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a Diari de Girona >>