Fòrum Català per la Pau: un èxit en temps convulsos

PER PABLO AGUIAR. L’article reflexiona sobre l’èxit del Fòrum Català per la Pau, destacant-lo com un espai útil de debat i participació col·lectiva. Subratlla que el valor principal no és només el resultat final, sinó el procés compartit de reflexió i construcció. També apunta que aquests espais arriben en un moment necessari davant els reptes globals i socials actuals.

En un context marcat per la crispació, la por i la normalització de la guerra com a horitzó inevitable, hi ha esdeveniments que tenen un valor especial, que va més enllà del que passa en una sala o en un escenari. La cloenda del Fòrum Català per la Pau n’ha estat un de significatiu. No només per la importància del procés que culminava - dos anys de debat i reflexions sobre com podem enfortir la cultura de pau- sinó sobretot pel que va representar: una mostra viva que, encara avui i malgrat el context advers, hi ha ciutadania compromesa i activa disposada a pensar, debatre i construir alternatives des de la pau, la justícia i la democràcia.

L’acte va ser una èxit de convocatòria. Més de dues-centes persones es van aplegar en favor d’una idea exigent i transformadora com és la pau. Un èxit quantitatiu però també qualitatiu per la heterogeneïtat de públic: persones d’edats, trajectòries, sensibilitats i procedències diverses. Sens dubte la pluralitat generacional és un fet rellevant. La gent jove aporta energia, empenta i mirada de futur, mentre que la gent més gran incorpora memòria, experiència i recorregut ívic. Una demostració que la construcció de pau és una responsabilitat compartida, una tasca col·lectiva que necessita relleu, continuïtat i espais comuns.

També és remarcable la diversitat territorial. L’acte va reunir persones d’arreu de Catalunya, fet que va donar una dimensió nacional a la trobada. Quan el territori, i les seves diferents perspectives i sensibilitats, es troba per repensar el futur del país, el que s’està produint és molt més que una suma de presències: és una construcció compartida de sentit.

La cloenda va ser, també, un acte profundament polític. I convé subratllar-ho precisament perquè massa sovint s’ha empobrit el significat de la paraula “política”, reduint-la gairebé exclusivament a la competència entre partits, als equilibris o la disputa electoral. Però la política és, en el seu sentit més noble, la manera com una societat delibera sobre allò que considera el bé comú, defineix prioritats col·lectives i imagina horitzons compartits. I això és exactament el que es va viure.

Va ser polític perquè parlava del país que volem ser. Va ser polític perquè situava la pau no com una idea abstracta, sinó com una necessitat central en el moment actual. Va ser polític perquè reivindicava el treball col·lectiu, la participació i la construcció democràtica d’alternatives. I va ser polític, també, perquè es negava a acceptar com a únic horitzó possible un món més armat, més violent, més desigual i més fracturat.

En aquest sentit, la cloenda del Fòrum Català per la Pau arriba en un moment particularment significatiu. Vivim uns temps en què la pau, a nivell internacional, està greument amenaçada, però en què també es tensiona la convivència dins la nostra societat. Creixen els discursos d’odi, s’estenen les receptes autoritàries i es reforcen lògiques que converteixen la por en instrument mobilitzador. Davant d’això, defensar/reivindicar la pau no és fer-se il·lusions ni mirar cap a una altra banda. És, per contra, afrontar amb seriositat els conflictes i defensar que hi ha maneres més justes, més intel·ligents i més humanes d’abordar-los.

Per això l’acte va tenir una força especial: perquè no va transmetre resignació, sinó possibilitat. I aquí hi ha una altra de les seves grans virtuts. Va desprendre optimisme. Un optimisme serè, que no nega la duresa del context, però que es resisteix a quedar-hi atrapat. I aquest factor és clau perquè necessitem espais que no s’alimentin només de la denúncia, sinó també de la proposta, que la història no està escrita d’antuvi i que les societats poden decidir quin rumb prenen.

Ens ha d’enorgullir la capacitat col·lectiva de projectar un país capaç de pensar en clau de futur, de sumar veus plurals i de reivindicar la pau com a eix vertebrador de la vida col·lectiva. I cal felicitar totes les persones, entitats i institucions que han participat en el procés del Fòrum Català per la Pau i han fet possible la culminació amb èxit. Reconèixer la feina feta no és només un acte de justícia, sinó també una manera d’enfortir tot allò que val la pena continuar construint.

Pablo Aguiar és director de FundiPau
Article publicat a Diari de Girona >>