Girona és racista?

PER MARCEL BARBENS. L'autor exposa algunes de les moltes situacions de racisme amb les que han topat les persones usuàries dels cursos d'acollida que ofereix l'associació Èccit, a Girona.

No en sabem prou, no hem anat més enllà, som el que hem viscut i només això ja ens espanta, ja ens violenta, ja ens implica a continuar participant d’un moviment més organitzat per fer una tasca incansable: Lluitar contra el racisme.

L’Associació ECCIT hem acollit enguany a més d’un centenar de persones d’Hondures, Guatemala, Marroc, Colòmbia, Senegal, Gàmbia, Veneçuela, Uruguai, Cuba... Ha sigut una experiència viscuda al llarg de mesos de contacte i aprenentatge compartit. Ens hem emocionat plegats amb tantes històries de vida, amb tanta solitud i tanta solidaritat alhora. No volem dir res més, volem compartir per aportar, donem la paraula als i a les qui han patit en pròpia pell discriminacions a casa nostra, a la nostra estimada Girona.

“Hoy es tanta mi rabia que necesito contarlo a alguien...” (C). 

“Salía de trabajar, mi mujer me fue a buscar y me dio mucha alegría. Le di un beso disculpándome por ir tan sucio y nos fuimos para casa. Unos metros más allá nos pararon, la policía me dio el alto y me acuso de estar traficando con marihuana e insistió en registrarme... solo por el hecho de tener aspecto sucio y latino”. (R)

“Trabajo de interna en una casa, pero no tengo papeles. El fin de semana los jefes no me dejan salir diciéndome que, si salgo, me detendrán y ellos no se harán responsables, negarán que trabajo allí. Llevo dos meses encerrada. Esto en mi país lo llaman esclavitud, no sé cómo se dice en catalán aún.” (C)

“Hoy es mi último día acá, cuando salga el sol me largo, yo necesito este trabajo de cuidar a la abuelita, pero los insultos que recibo diariamente me ofenden... Se ríe de mi porque intento aprender catalán y me dice que yo no seré nadie, que sólo pienso en estafar y que no debo saber tantas cosas de los catalanes ni de mis derechos.” (M)

“Sóc català, vaig néixer a Girona fa 44 anys. Vaig tenir la sort de conèixer l’amor de la meva vida, amb qui tinc una filla. Fa poc que em vaig casar i vam voler llogar un pis plegats. La immobiliària no em va donar cap problema i vaig anar visitant pisos. La Fátima treballava per les tardes i al vespre li ensenyava les fotos dels pisos. Finalment ens vam decidir per un piset preciós al Barri Vell. L’endemà vaig anar content a formalitzar el contracte. La meva sorpresa va ser que quan li vaig ensenyar la nòmina de la meva dona em van dir descaradament que no llogaven pisos ni a moros ni a gais, així tal com raja. Una vergonya tot plegat... i el mateix fet m’ha passat a totes les immobiliàries del centre de Girona!” (J)

“Mi amiga y yo acabábamos de llegar acá. Nos fue imposible alquilar un piso, nos dijeron que al ser irREGULARres no podíamos tener un contrato. Yo nunca había sido irregular, no sabía qué era eso, nosotras solo éramos dos chicas recién llegadas a Europa y casi nos veíamos en la calle ante tanta negativa. Finalmente, gracias a un compatriota catracho con papeles, pudimos alquilar un piso, aunque no esté a nuestro nombre, y ya llevamos un año pagando REGULARmente el alquiler.” (W)

“Me siento vulnerable, siento que se están violando mis derechos. Yo no tengo papeles. Rectifico: papeles tengo, soy hondureña, pero no tengo la residencia. No hay manera de abrir una cuenta bancaria, ya llevo tres meses intentándolo y no hay manera. La publicidad engañosa de los bancos nos dice que sí podemos, pero a la hora de intentarlo todo son pegas por el hecho de no tener los dichosos papeles, me siento que no soy persona como las demás.” (Z)

“Llegué a Girona en el 2019. Estuve trabajando 8 meses de manera irregular, sin papeles. De estos 8 meses me dejaron de deber 3 meses. Trabajaba de cinco de la mañana a ocho de la noche ganando 500 euros al mes, necesitaba el dinero. Luego trabajé en la obra, haciendo una casa d’un gironí y después de seis meses de trabajo no me pagó nada. Nada! Trabajé en vano seis meses, la casa le quedo bonita, eso sí.” (K)

“Cuando llegué a Girona inscribí a mi hijo en un colegio público. Mi hijo sufrió acoso por parte de compañeros por no hablar catalán y por tener otro color de piel. Yo intenté gestionarlo reuniéndome con la maestra y ella fue muy amable y comprensiva con nuestra situación. Pero el problema nos sobrepasó ya que otras madres me increparon fuera del centro diciéndome que no me quejara más sobre las mordeduras o golpes que recibía mi hijito. Me llegaron a decir que era culpa nuestra por venir a un país donde se habla otra lengua.” (F)

“Hay tanta pobreza, no material, sino de espíritu... la gente no pueda llegar a hacerse cargo de lo que estamos sufriendo... Hoy en día se habla de micromachismos. Nuestra lucha está también en los hirientes micro-racismos, pequeños detalles, gestos, muecas... Los sufrimos en los ojos de los policías, en el médico de familia, con algunos asistentes sociales, en oficinas bancarias, inmobiliarias, tiendas... Una nunca se acostumbra. Yo no ando con un espejo mirándome el color de la cara. El espejo son los otros que sólo me juzgan por tener cara de inmigrante.” (A)

El racisme atempta contra la universalitat dels drets humans, impedeix a certes persones i col·lectius gaudir dels seus drets. Cal sumar-se amb urgència als col·lectius que treballen per un tracte igualitari, entès no com una concessió sinó com un dret inalienable a cada persona. I és per això que exigim a les autoritats públiques que continuïn treballant per garantir i protegir el dret de tota persona i col·lectiu de no ser discriminat.

I anem més enllà: cal que la societat gironina es repensi, s’impliqui, actuï. L’amenaça no és només VOX i altres moviments declaradament racistes. L'amenaça som nosaltres tancant els ulls a tants discursos d’odi, a discriminacions apreses i normalitzades. Girona ja no és ciutat d’acollida, Refuges Welcome dèiem... us en recordeu? I ara, escoltant a tantes persones patint, constatem, un cop més i amb vergonya, que la nostra estimada Girona és classista i discriminatòria.

Cal tornar a ser la ciutat dels braços oberts. Girona ha de ser exemple dels ideals republicans en tots els seus àmbits i això també significa esforços personals i col·lectius per desfer-nos d’aprenentatges feixistes massa interioritzats.

Des de l’Associació ECCIT volem fer una crida esgargamellada animant a tothom a participar de la concentració d’aquest proper dissabte, 21 de maig, a les 12h davant la Subdelegació de Govern Espanyol a Girona on els ens locals, els sindicats i les entitats socials, culturals, solidàries ens trobarem amb vosaltres per dir #STOP ABUSOS ESTRANGERIA, #STOP RACISME, #PROU!

Marcel Barbens és coordinador dels cursos d’acollida de l'Associació Èccit.