Informes antisistema?
PER MANEL MESQUITA. Oxfam Intermón, Cáritas, Save the Children, Fundació per la Pau i Justícia i Pau alerten de les conseqüències de les polítiques d'austeritat, com el deteriorament de l'educació i la salut o "el procés d’empobriment i l’increment de la desigualtat".
En el curt tram del que va d’any hem rebut cinc clatellades d’aquelles que haurien de fer mal de debò al més pintat. Han ocupat portades de diaris, minuts de ràdio, vídeos de televisió, espai a internet. M’han semblat un atac frontal a la línia de flotació del sistema. Pensava que les organitzacions titllades d’extremíssima esquerra havien renascut i pres el poder mediàtic, tot d’una. Que tots els anomenats antisistema haguts i inventats s’havien posat d’acord -ja d’una vegada- per dir veritats com punys. Bon cop! “La crisi del deute, les polítiques d’austeritat i el control ferri del dèficit no han aconseguit mai la recuperació de l’economia o la tornada a una via de benestar; es deterioren l’educació i la salut i es posa en qüestió la seva condició d’universalitat i gratuïtat”, diu Intermón a l’informe Crisi, desigualtat i pobresa, que compta amb la col·laboració d’especialistes i representants de Metges del Món, UNICEF, Cáritas. Pataplaf! Precisament Càritas ha estat una altra organització clatelladora quan a la seva anàlisi del 2013 Desigualtats i drets socials ha denunciat que “el procés d’empobriment, l’increment de la desigualtat i les mesures de contenció del dèficit públic han suposat un punt d’inflexió a l’accés als drets socials a Espanya en el període democràtic; hem de tenir consciència no únicament del present, sinó de la societat que volem construir per al futur”. Catacrac! Fa quatre dies, el 29 de gener, Save the Children difonia el seu informe La protecció de la infància davant la pobresa i apuntava que a l’Estat espanyol “no existeix una política per abordar la pobresa infantil d’una manera específica; els alts índexs de pobresa infantil de la societat espanyola des de fa dècades s’han accentuat i visibilitzat com a resultat de la crisi econòmica”. Plafff! La Fundació per la Pau -el fundador de la qual, Alfons Banda, ens va deixar molt recentment- ha traduït l’anàlisi de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Recerca de la Pau on s’acusa que “cap ni un dels objectius de desenvolupament del mil·lenni, una iniciativa que ha donat forma al discurs sobre l’ajuda al desenvolupament des de l’any 2000, no es refereix a la pau ni a la seguretat”. Patapam! I per acabar, el Centre Josep de Delàs -que porta el nom d’aquest il·lustre solidari gironí i amic- d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, ha editat l’informe Evolució de la banca armada a Espanya. Com reduir el finançament de les empreses d’armes? amb “la intenció de mostrar l’evolució de les inversions en armes de les principals entitats financeres espanyoles i estrangeres que operen a Espanya”, i en surten ben retratades (totes)! Ning-nang, el temps s’esgota.
Article publicat a Eldimoni.com el 2014.