Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

Jugar per canviar el món

PER NÚRIA CUADRAT I PÈLACH. L'autora exposa quins són els beneficis del joc cooperatiu i quin paper té a la campanya Juguem per la Pau, del DENIP 2019

Jugar per canviar el món. Aquest és el nou propòsit de la campanya del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP) que s’està realitzant a les escoles gironines i figuerenques. Aquestes darreres setmanes, joves de cicles formatius s’han estat preparant per dur a terme tallers lúdics als centres escolars tot parlant de la pau. Per fer-ho, no només s’ha parlat de teoria de la pau sinó que s’ha parlat -i molt- de la importància del joc.

Hem jugat moltíssimes vegades al llarg de la nostra vida. Però poques vegades hem pensat en la importància del joc i en tots els aprenentatges que en traiem. Coneixem els beneficis d’una bona dieta o d’un bon descans, però hem pensat mai en els beneficis d’un bon joc?

Volem una societat i una cultura de pau on cadascuna de nosaltres tingui el seu lloc, on les persones siguem el centre de les polítiques per així gaudir d’una vida en dignitat i seguretat. I el joc cooperatiu és l’eina capaç d’aconseguir aquesta transformació, sense esforç i gaudint de la diversió i la companyia. Escollir jocs cooperatius per passar l’estona del pati o per introduir noves matèries a l’escola és escollir un model de desenvolupament col·lectiu.

Si el joc plantejat és competitiu, ensenyem i aprenem una societat competitiva, amb privilegiats i premis exclusius per a qui guanya. Per contra, amb el joc cooperatiu aprenem a dissenyar i transformar una societat basada en la inclusió (no s’elimina ningú) amb relacions horitzontals i no jeràrquiques (no hi ha podis, ni guanyadors ni vençuts), i on l’objectiu és guanyar amb totes les persones i no contra elles.

Si només utilitzem el joc competitiu, només reproduïm el sistema capitalista on el centre és el capital i no pas les persones, amb un poder jeràrquic ja que qui guanya està sempre per sobre de la resta. Una societat rígida, com les normes del joc, una societat que afavoreix qui més té (més capital ... o més aptituds)

A través del joc cooperatiu, reproduïm un sistema social que posa al centre les persones ja que tothom guanya o perd alhora. Una societat inclusiva i acollidora on s’aprèn a dialogar i a arribar a acords per a un fi comú (o un bé comú), i on l’important del joc no és només el resultat final, sinó un procés en què les persones estan al servei del grup i del repte a resoldre.

Com seria el nostre entorn si fos habitual treballar pel bé comú? Si els esforços individuals estiguessin al servei de les persones i no de la pròpia persona?

Podríem créixer i desenvolupar-nos sense amenaces ni pors perquè els mateixos companys de vida (o de joc) serien els nostres aliats i estarien al nostre servei. Recuperaríem aquelles capacitats que fan acceptar-nos com som, superant prejudicis, aprenent a regular els conflictes i comunicant no només la informació sinó també les crítiques i la presa de decisions.

La campanya “Juguem per la pau” pretén donar al joc cooperatiu el valor que mereix, un joc al que cal arribar-hi aprenent a gaudir-lo, fruint de la victòria compartida en què els egos personals també han de ressituar-se. Com a professionals de l’educació, els nois i noies dels cicles formatius saben que és important plantejar adequadament les propostes que faciliten aquest aprenentatge, tot fomentant jocs de coneixement, comunicació o confiança que han de permetre la incorporació del joc cooperatiu.

I així, tot jugant, transformar la societat que ens és més propera, on les noves relacions creades aconseguiran humanitzar-la, fer-la més segura, més creativa... i més pacífica que en el fons, és el que totes i tots anhelem.

Núria Cuadrat i Pèlach, és tècnica de d'Educació pel Desenvolupament de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Publicat al suplement Aula del Diari de Girona >>

Amb el suport de

Amb la col.laboració de