L'ase dels cops

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor fa referència als atacs racistes de Torre Pacheco, i assenyala la necessitat de reforçar l'estat de benestar davant la fragilitat de la cohesió social i de l'ascens de l'ultradreta, que aprofita aquesta debilitat.

La cacera racista de Torre Pacheco posa Espanya al mapa de l’Europa més xenòfoba i vergonyosa. I no és la primera. Ens ve a la memòria els disturbis de Ca n’Anglada (1999) o l’atac al centre d’acollida de menors tutelats del Masnou (2019). De fet, el recent incendi de la mesquita de Piera podria respondre a un altre atac islamòfob.

Si mirem el mapa antiimmigració pobra –la rica no molesta–, hi trobem molts punts negres: el cas de Rosarno, al sud d’Itàlia, on la violència racial va acabar amb l’evacuació dels jornalers del cítric d’origen africà, i sense sancionar els responsables de les agressions racistes, i els atacs xenòfobs de Chemnitz (Alemanya), Calais (França), Ventimiglia (Itàlia), Evros (Grècia)...

Com hem arribat fins aquí? El racisme que està aflorant no és espontani. La seva cocció ha estat lenta i planificada. La xenofòbia és el segon plat dels discursos polítics i mediàtics que el legitimen. Parlem d’una clara instrumentalització de la política de la por, centrada en el relat de la defensa i la inseguretat, més que no en la garantia, el respecte i el compliment dels drets per a tothom. I en aquest ascens de l’odi racista hi ha un condiment imprescindible: la precarietat laboral i la pobresa. L’ase dels cops –no cal ser cap endeví– solen ser persones migrants, racialitzades i pobres, amb drets limitats (dret a vot, accés a l’empadronament…) o del tot inexistents. La impunitat i la inacció institucional davant els agressors, altrament dit racisme institucional, fa que aquests casos es tornin a repetir.

En un context de normalització dels exabruptes racistes en espais abans impensables com ara el Parlament i el Congrés, d’exhibició desinhibida de símbols nazis i feixistes al carrer, i d’atiament de l’odi des d’unes xarxes socials tòxiques sense control ni rigor informatiu, hem de tenir molt clar que els únics que hi poden sortir guanyant són els partits i grups ultres.

Cal un enfortiment de l’estat del benestar i polítiques socials encaminades a fer front als problemes reals dels barris més vulnerables del país com són l’habitatge, l’accés als subministraments bàsics i la feina digna. Davant la criminalització de la immigració, siguem molt curosos: no confonguem l’enemic amb l’ase de tots els cops!

Àngel Vàzquez Viu és membre d'ACAPS i copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El Punt Avui >>